Altes i baixes pressions

En meteorologia, les altes i baixes pressions són fenomens que es definixen com el grau de pressió atmosfèrica eixercida pel pes d'una columna d'aire sobre un lloc determinat. Açò es deu a que la gravetat de l'atmòsfera terrestre conferix un pes a l'aire, i és la força d'este pes lo que es denomina com a pressió atmosfèrica.

El pes de la columna d'aire es medix a l'altura del nivell mig de la mar, a on una columna de 1 cm² de base pesa en promig 1.03323 quilopont [kp] o be 10.1325 Newton [N]. En expressar el pes de la columna d'aire per cada unitat de superfície, l'unitat de mida utilisada és el Pascal [Pa] equivalent a 1 Newton/metro² [N/m²], sent llavors la pressió atmosfèrica 101.325 Pa o més comunament expressada com 1013.25 hPa (hectopascales). Una atra equivalència en desús és la de parlar de que la pressió atmosfèrica és de 760 mmHg (milímetros de mercuri) o be 760 Torr.

La pressió atmosfèrica no és estable i oscila entre els 885 hPa entre els ciclons més profunts (baixes pressions) i els 1077 hPa sobre els anticiclones siberianos més potents (altes pressions).

El pes o la pressió atmosfèrica va ser establida per Torricelli en 1643 quan va omplir un tubo de mercuri tapant-ho sobre una cubeta plena del mateix metal comprovant com el tubo en lloc de buidar-se es mantenia en una determinada altura de 760 mm deduint aixina que per a equilibrar el pes de la columna de mercuri, l'aire eixercia sobre la mateixa una pressió equivalent per unitat de superfície. Per tant la pressió mija és l'equivalent al pes d'una columna de mercuri de 760 mm de llarc i que té una base quadrada d'un centímetro de costat.

El hectopascal equival aproximadament a un gram per cm² (unitat de pes per unitat de superfície).

La pressió es medix en varis instruments pero el més utilisat és el barómetro. Cada massa d'aire té una diferent pressió; si esta és més elevada que la que considerem mija (1013.25 hPa) la cridem alta i si està per davall, diem que és una baixa pressió.

• Les altes pressions també es diuen centres d'altes pressions o anticiclones.
• I les baixes pressions reben el nom de centres de baixes pressions, també es denominen ciclons, depressió o borrascas.

Anticiclones

Artícul principal → Anticiclón.

En els anticiclones la pressió aumenta cap al centre. Els vents giren en el sentit contrari a les agulles del rellonge en l'hemisferi sur i en sentit horari en l'hemisferi nort. Solen ser més extensos que les depressió i pel seu orige poden ser dinàmics o tèrmics.

• Anticiclones dinàmics: són els originats per un moviment de subsidencia (descens) de l'aire. En general són d'aire calent com els anticiclones subtropicales.
• Anticiclones tèrmics: són originats per un fort refredat de les capes baixes de l'atmòsfera per contacte en un sol molt fret. Són anticiclones fredor i de poca altura que en estiu, en aumentar la temperatura del sol, es debiliten i apleguen a desaparéixer. Solen formar-se en hivern en les regions continentals de l'hemisferi nort.

Ciclons o depressió

Artícul principal → Cicló.

En els ciclons la pressió disminuïx cap al centre i són el resultat de ascendència dinàmiques (frontals) o tèrmiques (convecció de l'aire). Els vents giren en el sentit antihorario en l'hemisferi nort i en sentit horari en l'hemisferi sur.

En les altes pressions l'aire té els seus molècules molt apretades, la seua densitat és molt elevada i per tant pesa més que l'aire de les baixes pressions, que té els seus àtoms més disgregados, és menys dens i més llauger.

El vent sempre va de les altes a les baixes pressions. Es pot dir que les altes pressions són una espècie de ventiladors, perque "bufen vent" i que les baixes pressions són com aspiradores, perque "aspiren l'aire".

Dins de cada centre d'altes o de baixes pressions, l'aire gira formant moles. I per la forma, als moviments i al magnetisme terrestre, ho fa sempre d'una manera determinada.

En l'hemisferi nort, en les altes pressions l'aire gira seguint el sentit de les agulles del rellonge i de dins cap a fòra (moviment centrífugo). I en les baixes pressions ho fa al revés i de fòra cap a dins (moviment centrípeto).