Mont Cook

Archiu:Aoraki - Mt Cook, Aoraki - Mount Cook National Park, New Zealand.jpg

Mont Cook

El mont Cook (en maorí: Aoraki o Aorangi) és la montanya més alta de Nova Zelanda, en una elevació de 3764 m s. n. m. És un pico dels Alps Neozelandesos, una cadena montanyosa que recorre tota la costa occidental de la Illa Sur de Nova Zelanda. Varis glaciarés, com el Tasman i Hooker, es precipiten sobre les seues ales.

Aparte de ser un important destine turístic, és una regió famosa per als escaladors, en una llarga història d'alpinisme. També és una montanya coneguda per haver segut la localisació exterior de les escenes de la película El Senyor dels Anells: la Comunitat de l'Anell que es desenrollen en el fictici mont Caradhras.

Geografia

Localisació

El mont Cook es troba dins del parc nacional Aoraki/Mount Cook. El parc va ser declarat en 1953 i és Patrimoni de la Humanitat segons la Unesco (formant part d'Et Wahipounamu, junt als parcs nacionals de Fiordland, Mont Aspiring i Westland). En ell es troben més de 140 cims d'altura superior als 2000 m i 72 glaciarés, que cobrixen el 40 % del total del seu territori, 700 km².

La població de Mount Cook Village (també coneguda com The Hermitage) és el centre turístic de la zona, i el campament base per a l'ascens a la montanya. Es troba a sèt quilómetros del peu del glaciar Tasman, i a dotze al sur de la base del mont Cook. La ciutat més propenca és Twizel.

L'accés a la zona es realisa habitualment per la carretera del mont Cook, que voreja la costa occidental del llac Pukaki. Prop d'allí hi ha un menut aeròdrom. El mont Cook serà el punt de partida de la Alps to Ocean Cycle Trail fins a Oamaru, senda la construcció de la qual està prevista per als pròxims anys despuix de la seua aprovació en 2010 pel proyecte New Zealand Cycle Trail.

Geologia

Archiu:Mtcook.nz.750pix.jpg

Image del mont Cook presa pel satèlit LandSat.

Els Alps Neozelandesos de la Illa Sur es varen formar per la pressió tectónica generada pel choc de la placa del Pacífic i la Indoaustraliana en el vora convergent que coincidix en la llínea de costa occidental de l'illa. La subducción continua, elevant el mont Cook una mija de 7 mm a l'any. No obstant, les forces erosivas també modelen de forma poderosa estes montanyes, que sofrixen un clima sever per l'acció dels poderosos vents de l'oest cridats «Rugientes Cuarentas», que actuen a lo llarc dels 45° de latitut sur, al sur dels extrems meridionals d'Àfrica i Austràlia. Els Alps Neozelandesos són el primer i únic obstàcul que estos vents troben en el seu camí a lo llarc de les mars del sur.

La altitut del mont Cook va ser establida en 1881 per G. J. Roberts des de l'alvertent occidental, i en 1889 per T. N. Brodrick des de l'alvertent de Canterbury. Les seues mides varen coincidir casi en exactitut en 12 349 peus (3764 m). Eixa altitut es va reduir en 10 m quan uns dèu millons de metros cúbics de roca i gèl es varen precipitar des de lo alt del pique nort el 14 de decembre de 1991.

Clima

Els vents de l'oceà descrits («Rugientes Cuarentas») causen un potent efecte Föhn en la zona, que eleva la mija anual de precipitacions als 7600 mm. Açò permet l'existència de boscs tropicals (rain forest) en la costa i alimenta als glaciarés: el Tasman i el Murchinson a l'est de la montanya i els més menuts Hooker i Mueller al sur.

Història

Llegendes i tradicions maoríes

Archiu:Mtcook1600x1200.jpg

El mont Cook vist des del sur, pres des d'un planejador volant a 4000 m.

Segons una llegenda maorí, Aoraki era un jove que, en els seus tres germans, era fill de Rakinui, el «Pare Cel». En el seu viage per Papatuanuku, la «Mare Terra», la seua canoa va encallar en un sec i es va bolcar. Aoraki i els seus germans varen trepar a la quilla de la canoa, pero el gèlit vent del sur els va congelar, convertint-los en pedra. La canoa es va convertir en Et Waka o Aoraki, la Illa Sur. Aoraki, el més alt, es va transformar en la major elevació de l'illa, i els seus germans varen formar els Kā Tiritiri o et Moana, els Alps Neozelandesos.

Els Ngāi Tahu, el principal iwi (tribu) de la regió sur de Nova Zelanda, consideren a Aoraki com el més sagrat dels antepassats dels que descendixen. El mont Aoraki dona al iwi el seu sentit de comunitat i propòsit, i la seua forma física els servix d'enllaç entre el món de lo sobrenatural i la naturalea. Aoraki significa «hiende núvols» en el dialecte Ngāi Tahu del idioma maorí. La forma maorí «canònica» del nom és Aorangi, pero s'usa menys.

Descobriment pels europeus

Encara que la montanya era familiar per als maoríes des de feya sigles, el primer europeu en vore-la va ser Abel Tasman, el 13 de decembre de 1642 durant el seu primer viage pel Pacífic. El nom anglés Mount Cook va ser impost a la montanya en 1851 pel capità John Lort Stokes per a homenajar al capità James Cook, qui primer va explorar i circunnavegó les illes de Nova Zelanda en 1770. No obstant, el capità Cook no va divisar esta montanya durant les seues exploracions.

Història recent

Despuix de l'acort entre els Ngāi Tahu i la Corona en 1998, el nom oficial de la montanya es va canviar de «Mount Cook» a «Aoraki/Mount Cook» per a incorporar el seu nom històric maorí, «Aoraki». Com a part de l'acort, varis topònims de l'Illa Sur varen ser modificats per a incorporar el seu nom autòcton maorí. Per la seua importància mitològica, el Aoraki/Mount Cook va ser l'únic d'eixos topònims composts en els que el nom maorí precedix a l'anglés. Ademés, baixe eixe mateix acort, la Corona va accedir a tornar la propietat del Aoraki/Mount Cook als Ngāi Tahu, els qui llavors li la regalarien formalment a la nació. Cap d'estes transferències s'ha produït encara, puix la potestat de decidir el seu moment correspon als Ngāi Tahu segons l'acort.