Alibertia patinoi
El borojó (Borojoa patinoi) és una espècie arbòrea de la família de les rubiáceas.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És originari del bosc humit tropical del Va chocar biogeográfico (Pacífic colombià, sur de Panamà i del nort-occident d'Equador), en una humitat relativa del 85%, una pluviosidad anual de 4.000 mm i una temperatura promig de 28 °C. Es troba en estat selvat i en plantacions familiars i comercials. Este arbre alcança una altura de 3 a 5 m.
El nom prové de la llengua emberá: bor = cap, ne-jo = frut, fruta del cap, frut cabezón; o simplement borojoa = redó, globoso.
Fruta
[editar | editar còdic]La fruta és globosa, té de 7 a 12 cm de diàmetro, és de vert a marró. S'arreplega del sol en madurar completament. Pesa entre 740 i 1000 grams, dels quals són en polpa el 88%. Esta polpa és àcida i densa; conté principalment fructosa i glucosa, i cantitats importants de proteïnes, fòsfor i vitamines B i C, aixina com aportes de calcio i ferro. S'utilisa per a preparar #compota, melades, caramelos, va vindre i el famós suc de l'amor, en supostes propietats afrodisíaques.
En la medicina tradicional s'utilisa per a tractar les afeccions bronquials, la desnutrición, l'hipertensió, el càncer, erisipela. S'utilisa com energizante i tractament capilar. En el coneiximent cultural es tendix a creure que servix d'afrodisíac, encara que no hi ha evidència que siga aixina.[1]
La producció en les plantacions és de 15 a 20 tonellades per hectàrea. Cada fruta té de 90 a 640 llavors. La planta es propaguen per mig de les llavors, per acodos o per mig d'esgalls.
La polpa també és utilisada com emplasto per a #curació, com mascarillas per a la pell grassa.
La fruta del borojó és utilisada també per a embalsamar, s'utilisa per a massage capilar.
El suc de borojó servix per als renyons.
La polpa també és utilisada com emplasto per a #curació, tals com la erisipela hui cridada celulitis, per als #unflament de colps en el cos humà, com diurético, com a afrodisíac d'estímuls per a les parelles.
El borojó també és utilisat para:
- Embalsamar als cadàvers.
- Massages per al cabell.
- Mascarilla facial
- Refrescar i baixar la calor.
- Afrodisíac. Existixen indicis d'una evidència molecular per a la seua activitat afrodisíaca.[2]
- Antimicrobiano
- Anticáncer
La seua Composició fitoquímica recolza estos usos.[3]
Classificacions
[editar | editar còdic]L'espècie Borojoa sorbilis és molt similar i encara no està clar si es tracta de polimorfisme d'una mateixa espècie en sols diferents. En canvi, el borojó de l'Amazònia, Duroia maguirei, és clarament una espècie selvada diferent, d'un atre gènero de la mateixa família rubiácea, de fins a 8 metros d'altura i també produïx un frut globoso comestible ric en nutrients.
Claes Persson (1999), en estudiar les seqüències d'ADN de varis gèneros de rubiáceas, ha propost una reclassificació en trobar clados que relacionen les diferents espècies en forma diferent als gèneros en que s'havien agrupat.
En particular, les espècies del gènero Borojoa estan estretament relacionades en sis de les espècies del gènero Alibertia i una del gènero, en un clado entorn a Alibertia edulis. Atres 15 espècies de Alibertia estan en un clado designat per Alibertia sessulis. Alibertia beertierifolia i espècies de Stacyarrhena i Glossotipula completen el tercer clado que junt en els dos anteriors forma un superclado. A la seua volta, est fa part del grup Alibertia, junt en un atre superclado, integrat pel clado en que estan espècies desgnadas com Duroia i Amaioua; un atre clado en que estan Alibertia hirsuta, Kutchubaea i Ibetralia; un atre en dos de les espècies Genipa i algunes espècies més.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Borojoa patinoi va ser descrita per José Cuatrecasas i publicat en Secretària d'Agricultura i Ganaderia, Servici de Divulgació, Série Botànica Aplicada 2: 474–477, f. 1–5. 1949.[4]
- Sinonímia
- Alibertia patinoi (Cuatrec.) Delprete & C. Persson [5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Productes afrodisiacos ¿Mit o realitat?
- ↑ «Alibertia patinoi (Cuatrec.) Delprete & C.H.Perss. (Borojó): food safety, phytochemicals, and aphrodisiac potential».SN Applied Sciences.5(1)
- 27.ISSN 2523-3971.doi:10.1007/s42452-022-05251-1.Consultat el 2022-12-16.
- ↑ «Five Underutilized Ecuadorian Fruits and Their Bioactive Potential as Functional Foods and in Metabolic Syndrome: A Review».Molecules.29(12)
- 2904.ISSN 1420-3049.doi:10.3390/molecules29122904.Consultat el 2024-06-20.
- ↑ «Borojoa patinoi». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de febrer de 2013.
- ↑ Borojoa patinoi en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cuatrecasas, José 1948: "Borojoa, un nou gènero de Rubiáceas"; Revista de l'Acadèmia Colombiana de Ciències Exactes Físiques i Naturals VII (28): 474-477. Bogotà.
- Cuatrecasas, José i Patiño, Víctor. 1949: Una nova fruta tropical americana: el borojó. Secretaria d'Agricultura i Ganaderia. Servici de Divulgació. Série Botànica Aplicada. Any II. N°. 5. Cali. Imprenta Departamental.
- Persson, Claes 2000: "Phylogeny of the Neotropical Alibertia group (Rubiaceae), with emphasis on the genus Alibertia, inferred from ITS and 5S ribosomal DNA sequences"; American Journal of Botany 87:1018-1028.
- Robbrecht, I., and C. Puff. 1986: "A survey of the Gardenieae and related tribes (Rubiaceae)"; Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 108: 63–137.
- Schumann, K. 1891: "Rubiaceae"; Die natürlichen Pflanzenfamilien 4(4): 1–154; A. Engler and K. Prantl [eds.], Engelmann, Leipzig, Germany.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Borojoa patinoi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.