Allium ascalonicum
Allium ascalonicum, nom científic de la chalota, carlota, chalote, echalote, escaloña o ascalonia, és una planta herbácea comestible que pertany a la família de les aliáceas. Esta verdura és originària d'Àsia Central, específicament de les regions que comprenen l'actual Iran, Afganistan i parts d'Àsia Menor. S'ha cultivat i utilisat en la gastronomia mundial des de temps antics per les seues característiques culinàries i el seu sabor més suau i menys picante que el d'atres espècies de Allium, com la ceba comuna (Allium cep).[1]
El nom científic de la chalota, Allium ascalonicum, té el seu orige en la ciutat d'Ascalón (actual Ashkelon, en hebreu modern), un port fenicio ubicat en lo que hui és Israel, des d'a on es comerciava esta planta en l'antiguetat. El comerç de chalotas a través d'este port va permetre que l'espècie es disseminara per tot lo món mediterràneu i més allà, convertint-se en un ingredient apreciat en diverses cultures culinàries. A lo llarc de l'història, la chalota s'ha utilisat no solament com a aliment, sino també en la medicina tradicional per les seues propietats antioxidants i antibacterianas.
La chalota té una forma més allargada i un sabor més delicat que la ceba comuna. Els seus bulbos, que poden ser de color morat, roig o blanc, són més menuts i de capes fines. Es cultiva de manera similar a atres espècies de Allium, i la seua resistència a les gelades i la seua capacitat de creiximent en sols pobres la fan una opció popular per a agricultors en diverses regions del món.
Ademés del seu us culinari, la chalota ha segut mencionada en texts històrics com un valiós ingredient en les dietes mediterrànees i d'Orient Mig. Hui en dia, es consumix àmpliament en ensalades, salses, guisos i atres plats pel seu sabor sotil i versatilitat en la cuina.
Descripció
[editar | editar còdic]Esta espècie es caracterisa per la seua bulbosa raïl, que creix en grups de varis bulbos menuts envolts en capes fines de pell. Els bulbos de la chalota són més menuts i allargats en comparació als de la ceba comuna, i poden ser de diferents colors, principalment morats, rojos o blancs.
La planta presenta fulls llarcs i primes, que emergixen de la base del bulbo i es desenrollen en arracades. Estos fulls són similars a les d'atres espècies del gènero Allium, pero es distinguixen pel seu menor tamany i el seu color vert lluent. Les flors, que apareixen en la part superior dels tallos, són d'un color blanc a vert pàlit, formant chicotetes umbeles que s'agrupen en arracades. La planta alcança una altura d'entre 30 i 90 cm, depenent de les condicions de cultiu.
Propietats
[editar | editar còdic]Indicacions: és estomacal, nutritiu, digestiu, diurético. S'usa el bulbo.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Michel Chauvet, Encyclopédie dones plantes alimentaires : 700 espèces du monde entier 1700 dessins, Belin, 2010, 878 p. (ISBN 978-2-7011-5971-3), p. 39
- ↑ «Allium ascalonicum». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 14 d'octubre de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Allium ascalonicum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.