Allium melananthum
Allium melananthum, all negre o all de flor negra, és una liliácea perenne endèmica del surest de la península ibèrica.
Descripció
[editar | editar còdic]Té bulbos de 13-24 x 8-20 mm, ± ovoides, solitaris, per lo general en 1-2 bulbillos de 7-12 x 7-10 mm, pedunculados –situats en la part externa del bulbo principal-, apiculados, groguencs, grisáceos o blanquecinos; corfoll extern coriácea, plana, d'un color grisáceo. Talle de 37-130 cm, de secció circular, fistuloso. Fulls 2-4(5), dispostes a lo llarc del terç inferior del talle, glabras, sense pecíol, en una baïna membranácea de 43-160 mm. Inflorescència de 13-33 x 16-35 mm, ± esfèrica, densa, de 16-160 flors ovoides, sense bulbillos; espata en 2 segments subiguales. Tépals ovados, aguts, densament papilosos, d'un púrpura molt obscuro, casi negres en sec. Frut en 1-2 llavors per lóculo. Llavors 1,9-2,8 x 1,1-1,5 mm, ± irregularment ovado-angulosas, sense eleosoma, negres. Té un número de cromosoma de 2n = 16.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Habita en espartales, tomillares i romerales de les províncies d'Almeria, Múrcia i Alacant. Existix també una població disyunta en la Serra de Mijas (Màlaga).
Les millors poblacions es conserven en la franja llitoral de la Regió de Múrcia, en espais protegits com Calblanque i Portmán, la Serra de la Molga i Veta Tiñoso i Veta Cope i Puntes de Calnegre. També penetra per l'interior fins a Serra Espuña. En la província d'Almeria es pot trobar en les afores de la capital i en la Serra de Gádor.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Es troba catalogat com espècie casi amenaçada segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea. En la Regió de Múrcia, el seu estat és considerat com a vulnerable.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Allium melananthum va ser descrita per Auguste Henri Cornut de Coincy i publicat en J. Bot. (Morot) 9: 336 1895.[2][3][4]
Allium: nom genèric molt antic. Les plantes d'este gènero eren coneguts tant pels romans com pels grecs. No obstant, sembla que el terme té un orige celta i significa "cremar", en referència a la forta olor acre de la planta.[5] Un dels primers en utilisar este nom per a fins botànics va ser el naturaliste francés Joseph Pitton de Tournefort (1656-1708).
melananthum: epítet latino que significa "en anteres negres".[6]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Història de la Botànica
- Característiques de les amarilidáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ En Flora Vascular
- ↑ «Allium melananthum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de juliol de 2013.
- ↑ «Allium melananthum». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 9 de juliol de 2013.
- ↑ Allium melananthum en PlantList
- ↑ Giacomo Nicolini, Enciclopèdia Botanica Motta. Volume primer, Milano, Federico Motta Editore, 1960, pag. 76.
- ↑ En Epítets Botàniques
- Regió de Múrcia Digital: All negre
- Joyes botàniques d'Almeria. Allium melananthum
- Flora protegida de la Regió de Múrcia: Allium melananthum
- IUCN Ret List. Allium melananthum
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Allium melananthum.- Este artícul conté una traducció derivada de «Allium melananthum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.