Aloysia polystachya
El ruc, burrito o ka'á jaguá (Aloysia polystachya Griseb. & Moldenke) és un arbust pertanyent a la família de les verbenáceas.
Adquirix una altura aproximada de 130 cm i posseïx fulls puntaguts, d'un color vert obscur, de 4 a 8 cm de llarc, característica que la diferència del cedrón o herba Luisa (Aloysia citrodora).
Distribució
[editar | editar còdic]El gènero Aloysia es distribuïx en la Amèrica subtropical i templada, que s'estén des del sur d'Estats Units i Mèxic fins al nort de la Patagonia argentina, i comprén al voltant de 30 espècies, sent la més difosa del gènero Aloysia gratissima, que comprén tota la zona mencionada (Troncoso, 1974).
L'espècie A. polystachya és nativa d'Argentina, Bolívia i Paraguay; en Argentina es distribuïx en les províncies de Bota, La Rioja, Còrdova, Tucumán, San Luis i Sant Joan, ademés de sectors de les províncies de Corrents, Santiago del Estero, Entre Rius, Santa Fe i Chaco (Botta, 1979; Zuloaga et al., 2010.)
Usos
[editar | editar còdic]És una planta aromàtica, consumida habitualment en forma d'infusió (informalmente denominada «té de ruc»), de sabor exòtic i aroma agradable.
És també utilisada en Uruguay, Argentina i Paraguay para saborizar el mat i el tereré, i industrialmente cultivada per a formar part de la yerba mat «composta».
Esta planta es troba molt arraïlada en l'us popular, podent trobar-se tant en forma selvada com domesticada en hortes i jardins.
S'adapta fàcilment als canvis de sol i també quan li la planta fa raïls de la mateixa branques.
S'usa en medicina popular com a digestiu estomacal, contra trastorns hepàtics (dolors d'estòmec i #digestió llentes), antidepressiu, antimicrobiano, antiespasmódico, ansiolítico, antipirético, digestiu, diurético, ademés de relajante muscular i sedativo.
Floració
[editar | editar còdic]La seua floració comença en época de primavera i estiu. Posseïx flors blanques molt menudes, que contribuïxen grandemente a l'aroma.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Aloysia polystachya va ser descrita per (August Heinrich Rudolf Grisebach) Moldenke i publicat en Lilloa 5: 380. 1940.[1]
- Etimologia
Aloysia: nom genèric que va ser otorgat en honor de María Luisa de Parma, 1751-1819, esposa del rei Carlos IV d'Espanya.[2]
polystachya; epítet llatí que significa ‘en molts mechons’.[3]
- Sinònims
- Lippia polystachya Griseb., Abh. Königl. Ges. Wiss. Göttingen 19: 242 (1874).
Noms comuns
[editar | editar còdic]En castellà:
- En Uruguay: burrito, cachamai.
- En Argentina: burrito, coa de ruc, ruc, té de ruc, poleo rioixà.
- En Paraguay: burrito.
En guaraní: caá yaguá (ka'a jagua).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Aloysia polystachya». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 4 de novembre de 2012.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1-129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
- Troncoso, N. S. 1979. Verbenaceae in A. Burkart. 5: 229-294. In A. Burkart Fl. Il. Entre Rius. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i-xcvi, 1-983; 107(2): i-xx, 985-2286; 107(3): i-xxi, 2287-3348.
- http://www.qui.una.py/files/publicaciones/rojasiana/vol%2013%20(1)%202014/4_Etnofarmacobot%C3%A1nica%20foliar%20de%20Burrito_062014.pdf
- Archivat el 30 de maig de 2018 archivat en Wayback Machine.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Imàgens en Google
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aloysia polystachya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.