Alsodes norae

La granota de pit espinós de Oncol (Alsodes norae), és una espècie d'anur endèmica de Chile. La seua distribució es restringix a la regió dels Rius, en la Cordillera de la Costa Valdiviana, entre el Parc Oncol i Llenehue (Chan-chan). Este amfibi ocupa un microhábitat específic format en esta secció de la Cordillera de la Costa caracterisat per una rica biodiversitat i un ecosistema únic cridat Bosc Templat Plujós o Selva Valdiviana, tenint distribució extremadament llimitada.

La seua presència parla d'un ecosistema de gran valor, en moltes atres espècies úniques que depenen d'estos hàbitats per a desenrollar-se. Açò significa que la presència de A. norae reflectix la calitat i estabilitat del seu ecosistema. La seua capacitat per a indicar alteracions en l'equilibri ecològic resalta l'importància de preservar els seus hàbitats per a mantindre l'integritat dels ecosistemes en els que viu.

Història

En maig de 2003 durant un treball de camp en el Parc Oncol, a 28 km al noroest de Valdivia, Chile, l'investigador César Cuevas va recolectar varis eixemplars de Alsodes sp. Estos eixemplars varen ser identificats com una nova espècie en base en el seu distintiu número de 30 cromosomes, qualitat única dins del seu gènero. En 2006, despuix de l'incorporació de senyes adicionals sobre morfologia adulta, distribució i ecologia, esta nova espècie va ser formalment descrita i nomenada com Alsodes norae sp. nov. Des de la seua descripció no ha segut tornada a estudiar a fondo. Seria important conéixer majors antecedents de la seua biologia (història natural, estratègia reproductiva, vora, dieta, dinàmiques poblacionals, entre atres). L'epítet “norae” correspon a la yaya Nora de l'investigador César Cuevas.

Morfologia

Alsodes norae és una granota de tamany mijà (61 mm). Destacada per la seua coloració de pell amarrilla, dorada o ocre, junt en taques obscures difusas. Posseïx un cos robust en braços i cames prou desenrollades. Presenta una figura que assembla un rat penat la qual s'estén des del nivell mig de l'ull fins a l'inserció dels braços (Charrier, 2019). Té una pupila vertical, la qual permet diferenciar-la d'atres Alsodes que la presenten de forma horisontal. Canthus rostralis prominent i curve. Tímpan absent el qual no és visible de forma externa. De la mateixa manera que atres espècies del gènero, durant época reproductiva els mascles presenten caràcters sexuals secundaris corresponents a un engrosamiento de les seues gobanelles i pegats en espines queratinosas tant en el pit com en els dos primers dígits de les mans per a agarrar a la femella en l'abraç nupcial o amplexo. No presenta membranes interdigitales. La seua coloració li proporciona un camuflage eficaç en el seu entorn natural, permetent integrar-se discretament en el seu hàbitat de boscs humits, protegint-la de possibles depredadors (Cuevas, 2008).

Hàbits

Granota d'hàbits nocturns, durant el dia es troba baix troncs i maderos a la vora de senderes i camins a l'interior del bosc. En época reproductiva es troba en quebrades humides cobertes per #fulleram en descomposició, baix troncs, corfes i grans pedres dins del bosc. A on també és possible trobar les seues larves (Yáñez et al., 2009).

Distribució, Hàbitat i Endemisme

Distribució geogràfica

Alsodes norae es troba en un àrea molt específica del sur de Chile. Va ser descrita en el Parc Oncol, Valdivia. Solament era coneguda esta ubicació, fins que la larva va ser descrita en Llenehue (Chan-Chan), aumentant la seua distribució al voltant de 15km cap al nort. Específicament habita en la Cordillera del Mahuidanche (Cordillera de la Costa Valdiviana), els llímits geogràfics de la qual corresponen al riu Queule pel nort i el riu Valdivia pel sur. L'espècie pot presentar una distribució major cap al sur, pero no s'ha reportat.

Hàbitat

L'hàbitat natural de Alsodes norae es troba en la Cordillera de Mahuidanche (Cordillera de la Costa Valdiviana), dins d'un àrea fragmentada del bosc Valdiviano. Este ecosistema es troba dominat per espècies vegetals com ulmo, olivillo, mirtáceas i mañíos. Esta regió està caracterisada per un clima templat plujós, en precipitacions anuals que varien entre els 2,500 i 4,000 mm, #lo que favorix l'alta humitat i la vegetació densa a on la temperatura mija anual oscila entre els 5 °C i 12 °C (Direcció Meteorològica de Chile, 2014), sent més baixa que atres àrees propenques, #lo que crea un ambient ideal per al cicle vital d'esta espècie.

Endemisme

L'espècie Alsodes norae és específicament endèmica de la Cordillera del Mahuidanche, ubicada en la Cordillera de la Costa Valdiviana, #lo que implica que la seua distribució està restringida a esta regió particular i no es troba en cap atre lloc del món (Cruz, 2009; Núñez et al., 2017). Esta restricció geogràfica accentua la seua vulnerabilitat, ya que qualsevol canvi en el seu hàbitat natural pot tindre efectes devastadors sobre la seua població (Llops et al., 2012). La falta de distribució àmplia fa que l'espècie siga extremadament susceptible a les amenaces locals, com la deforestació i la fragmentació de l'hàbitat, #lo que subralla la necessitat de mides de conservació urgents i específiques per a protegir estos ecosistemes únics.

Relacions ecològiques

L'espècie presenta simpatría en Batrachyla antartandica, Batrachyla leptopus, Rhinoderma darwinii, Eupsophus altor, Eupsophus vertebralis i Insuetophrynus acarpicus. Es destaca el seu simpatría en atres espècies amenaces i úniques tals com a R. darwinii, I. altor i I. acarpicus. La simpatría en esta regió indica que A. norae coexistix en el mateix hàbitat en estes atres espècies d'amfibis, #lo que pot influir en la seua dinàmica ecològica i en les interaccions interespecífica. En térmens d'interaccions ecològiques, A. norae eixercita un paper important dins del seu ecosistema. Actua com a depredador d'invertebrats aquàtics i terrestres, contribuint al control de les poblacions d'estos organismes. Esta funció és vital per a mantindre l'equilibri en les cadenes tróficas del seu entorn. Al mateix temps, A. norae servix com a assut per a predadores més grans, inclosos aus i menuts mamífers, #lo que reforça el seu rol en la ret trófica de l'ecosistema.

Estat de Conservació i Amenaces

Alsodes norae està catalogada com una espècie en "Perill Crític" tant pel Reglament de Classificació d'Espècies de Chile com per l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN). Esta classificació es deu a la seua distribució extremadament llimitada i a les amenaces significatives que enfronta en el seu hàbitat natural.

Entre les principals amenaces es troben la deforestació, la fragmentació de l'hàbitat, el canvi climàtic i l'introducció d'espècies exòtiques. Encara que no s'han descrit amenaces directes sobre esta espècie, el canvi d'us de sol i la tongada de bosc natiu podria representar una amenaça significativa. Ademés, la presència d'espècies exòtiques invasoras com el visón (Neovison vison) i el javalí (Els seus scrofa scrofa), aixina com els incendis i malalties produïdes per patógenos com Batrachochytrium dendrobatidis (fongo quítrido) són preocupacions rellevants.

Importància Cultural

La conservació d'esta espècie contribuïx a la preservació dels ecosistemes naturals de la Cordillera de la Costa Valdiviana, una regió atractiva per al turisme ecològic. La presència de A. norae en estos ecosistemes és un bioindicador de la salut de l'ecosistema, #lo que afig valor al turisme de naturalea i als esforços de conservació en la regió.

Reproducció, Larves i Similituts en Congèneres

Esta espècie ocupa cursos d'aigua permanents, fredes i netes, a on deu trobar menuts pozones adequats per a depositar els seus ous baix grans roques. Els ous de Alsodes norae són grans, no pigmentados, redons i cristalins. Es desconeix el número exacte d'ous, aixina com l'estratègia reproductiva i la vora d'esta espècie.

Alsodes valdiviensis, també coneguda com la granota de pit espinós de Cordillera Pelada, es troba prop de Alsodes norae, principalment en el Parc Nacional Làrix Coster, ubicat aproximadament a 40 km al sur del Parc Oncol. S'ha observat que el periodo de duració de la larva podria estendre's varis anys. Les característiques restants de Alsodes valdiviensis són casi idèntiques a les de A. norae.

Per un atre costat, Alsodes barrioi, o sapo de pit espinós de Barri, és la segona espècie més propenca i es troba a lo llarc de la Cordillera de la Costa entre Curanilahue i Victoria. En captiveri, les seues larves han mostrat comportaments de canibalisme, encara que les seues característiques generals seguixen sent similars a les de Alsodes norae.

Bibliografia

• Cuevas, 2008: A new species of the genus Alsodes (Anura: Neobatrachia) from the Nothofagus forest, Coastal Range, Southern Chile, identified by its karyotype. Zootaxa, n.º 1771, p. 43–53.
• Blaustein, A. R., & Kiesecker, J. M. (2002). Complexity in conservation: Amphibians and habitat destruction. Bioscience, 52(5), 422-432.
• Charrier, P. (2019). Caracterisació morfològica d'espècies endèmiques de Chile. Revista Chilena de Biodiversitat, 18(2), 123-134.
• Cruz, M. (2009). Status and challenges for amphibians in southern Chile. Herpetological Conservation Studies, 15(4), 200-215.
• Cuevas, C. (2008). A new species of the genus Alsodes (Anura: Neobatrachia) from the Nothofa-gus forest, Coastal Range, Southern Chile, identified by its karyotype. Zootaxa, (1771), 43–53.
• Direcció Meteorològica de Chile. (2014). Informe climàtic de la regió dels Rius. Direcció Meteorològica de Chile.
• Llops, G., Charrier, P., & Núñez, H. (2012). Conservation strategies for amphibians in Chile. Amphibian Ecology Review, 30(3), 289-297.
• Núñez, H., Vidal, M., & Llops, G. (2017). Amphibians of Chile: Current status and conservation needs. Chilean Biodiversity Studies, 12(4), 356-370.
• Pounds, J. A., Bustamante, M. R., Coloma, L. A., Consuegra, J. A., Fogden, M. P. L., Foster, P. N., ... & Young, B. I. (2006). Widespread amphibian extinctions from epidemic disease driven by global warming. Nature, 439(7073), 161-167.
• Yáñez, J., Núñez, J.J., & Correja, C. (2009). Comportament reproductiu i ecològic d'amfibis en boscs templats del sur de Chile. Bolletí del Museu Nacional d'Història Natural, 58, 103-118.