Anar al contingut

Alstonita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Alstonite-Witherite-oldeuro-107a.jpg
Alstonita

La alstonita és un mineral de la classe dels minerals carbonat i nitrat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la alstonita-baritocalcita”. Va ser descoberta en 1841 en una mina prop d'Alston (Regne Unit),[1] sent nomenada aixina per esta localitat. Un sinònims poc usat és bromlita.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un carbonat anhidro de bari i calcio, sense aniones adicionals.[2] Cristaliza en sistema cristalí triclínic i és polimorfo de la baritocalcita i de la paralstonita, d'igual fòrmula química pero que la primera cristaliza en monoclínic i la segona en trigonal.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix com a mineral d'alteració hidrotermal de baixa temperatura, típicament en els jaciments d'este tipo rics en plom i cinc, més rara volta en carbonatitas.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: calcita, barita, ankerita, siderita, benstonita, galena, esfalerita, pirita o cuarzo.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1841).Vollständiges Handbuch der Mineralogie.2
    255-256.
  2. Sartori, F. (1975) «New data on alstonite», Lithos, 8, 199-207.