Alt

Es diu alt a la veu que es troba per baix de la veu de tiple i per damunt de la tenor. En veu femenina o infantil és la més greu i també es denomina contralto. L'expressió deriva de la vora polífono de la renaixença. Ya que les dònes no estaven admeses a la vora en l'iglésia, l'extensió que es troba per damunt del tenor va ser cantat per hòmens. En la veu masculina, esta tesitura és més aguda que la veu de tenor o la veu parlada.

En veu masculina s'aplica el terme alt o altus per a una veu que canta en esta tesitura, mesclant veu de pit en veu de cap, mentres que per al cantant de pur falsete s'usa el terme contratenor. La veu masculina solament aplega al registre de l'alt a través d'una tècnica especialisada falsete, veu de cap, una alteració física (castració) o abans de la mutació.

Harmonia

El alt (lat. altus: ‘alt’, ‘elevat’) és la veu intermija situat entre les veus de tenor i tiple. En una partitura a quatre veus, l'alt s'anota en el segon sistema, per baix del tiple i freqüentment en la clau de do en tercera llínea. Les seues notes centrals són de fa¹ a fa³. La paraula s'aplica tant a la veu com a instruments.

Música instrumental

L'alt instrumental és un instrument que puga tocar la segona veu d'una composició de quatre veus. Instruments d'alt són, per eixemple:

• la viola,
• el corno anglés,
• la flauta de pico alt,
• el saxofón alt,
• l'oboe,
• la flauta travesera.

Vore també

• Contralto