Amalgama (odontologia)
La amalgama és un material de restauració utilisat en odontologia, en freqüència s'utilisa per a restaurar dents afectades per càries i resulta de l'aleació del mercuri en atres metals, com coure, zinc, argent, estany o or i atres classes de metals.
En odontologia, es parla més concretament de "amalgama d'argent", per a referir-se a l'aleació utilisada per a obturar les cavitats que apareixen com a conseqüència de les càries i aixina restablir la funció masticatoria i tornar estabilitat per mig de la reposició en este material dels teixits perduts. L'amalgama es colocarà en alguna de les cavitats de Black segons el tipo de lesió que calga obturar. Estes són sempre retentivas ya que l'amalgama no s'adherix al teixit dentario.
Les principals ventages de l'amalgama dental respecte als empasts de composite són la seua llarga durabilitat i el seu baix cost. Les seues desventages són el color plateado, poc estètic per als pacients i la cantitat de teixit dentario que cal extraure per al seu us. També produïxen un aument en l'exposició a mercuri tant en els qui les porten[1] com en els odontólogos i els seus assistents.[2] Com a conseqüència de la cremació de cadàvers, les amalgama dentals són causa d'una part important de les emissions de mercuri a l'atmòsfera, i produïxen residus contaminants en l'aire, el fem i els desaiguadors de les consultes d'odontologia.[3] Els residus induïxen enverinament per mercuri pel seu bioacumulación.
El seu us està prohibit des de 2008 en Suècia, Noruega i Dinamarca[4] i està restringit en atres països per a alguns grups de població. S'estudia la seua prohibició en tota l'Unió Europea per l'impacte que tenen sobre el mig ambient.[5]
Preparació
[editar | editar còdic]Les amalgama dentals es comercialisen en distintes formes. En un format típic, una amalgama dental es troba en una càpsula predosificada que conté 400 mg de pols d'aleació i 350-420 mg de mercuri metàlic. Abdós materials es troben separats en l'interior de la càpsula. Quan esta es pressiona entren en contacte, i per mig d'una màquina anomenada amalgamador, que produïx una vibració ràpida i uniforme, es mesclen. A este procés se li coneix com a amalgamación. El procés d'amalgamación dona lloc a l'amalgama, un material dúctil que pot ser molejat en l'interior de les cavitats de Black de modo que prenga la forma adequada per a la seua retenció.
També és possible realisar esta mescla de manera manual, com es va escomençar fent en els seus orígens. Seguint este procediment les cantitats d'aleació i de mercuri es prenen de manera aproximada i es mesclen manualment en una cubeta. Esta forma de preparació fa que molt a sovint no es complixquen les especificacions del fabricant,[6] i que el personal odontológico sofrixca una major exposició als vapors de mercuri,[7] que a lo llarc d'anys pot ser perjudicial.[8]
Tipos de amalgama
[editar | editar còdic]Amalgama de coure
[editar | editar còdic]Este tipo de amalgama no es troben regulades en cap estàndart ISO i no deuen confondre's en les amalgama no gamma II. Estan en desús per la seua alta inestabilitat respecte a atres amalgama.[9] La seua composició era:[10]
Mercurio: 70% Coure: 30% Cadmi (en ocasions): < 1,5% (Neo-Silbrin, Cupromuc)
Amalgama convencional (baixa en coure)
[editar | editar còdic]Les amalgama convencionals varen ser propostes en 1896 per a G.V. Black.[11] En 1978 la composició de l'aleació va ser estandardisada en la norma ISO 1559,[12] sent la seua composició :
Argent: < 64%. Estany: < 29%. Coure: < 6%. Mercurio: < 3%. (Previ a la amalgamación) Zinc: < 2%.
Despuix de la amalgamación, el percentage de mercuri per pes és d'un 50% aproximadament.
Amalgama no gamma II (alta en coure)
[editar | editar còdic]En 1963 els professors Innes i Youdelis de l'universitat de Windsor varen donar una nova fòrmula per a l'aleació de amalgama dentals. En 1986 es va ajustar la norma ISO per a incloure esta formulació, donant lloc a el ISO 1559 2ª ed,[13] sent la seua composició:
Argent: > 40%. Estany: < 32%. Coure: < 30%. Mercurio: < 3%. (Previ a la amalgamación) Zinc: < 2%.
Despuix de la amalgamación, el percentage de mercuri per pes és d'un 50% aproximadament.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Olsson S, Bergman MJ Dent Res. 1992 Feb;71(2):414-23.
- ↑ Ritchie KABr Dent J. 2004 Nov 27;197(10):625-32.
- ↑ Chin G, Chong J, Kluczewska A, Lau A, Gorjy S, Tennant M.Aust Dent J. 2000 Dec;45(4):246-9..
- ↑ Reuters.
- ↑ Comissió Europea
- ↑ Kefi I, Maria A, Majid Z, Sana J, Afreen M, Fareed M, Feroze A, Sajid H, Adel S, Iftikhar A, Yawer A, Kaleem M.J Ayub Med Coll Abbottabad. 2011 Oct-Dec;23(4):43-5..
- ↑ Norseth J.Nor Tannlaegeforen Tid. 1977 Sep;87(8):371-6..
- ↑ Ritchie KA, Gilmour WH, Macdonald EB, Burke FJ, McGowan DA, Dona-li IM, Hammersley R, Hamilton RM, Binnie V, Collington D.Occup Environ Med. 2002 May;59(5):287-93..
- ↑ Brune D, Gjerdet N, Paulsen GScand J Dent Res 1983; 91:66-71.
- ↑ Jørgensen K DOdontologisk Boghandels. Forlag 1976, pp. 63, 141..
- ↑ (1986) The physical properties of the silver-tin amalgams, Dent. Cosmos 1896; 38:965.: Black G V.
- ↑ (1978) Alloy for dental amalgam. ISO 1559. First edition, ISO 1559. 1978-11-15.: ISO.
- ↑ (1986) Alloy for dental amalgam. ISO 1559. Second edition, ISO 1559. 1986-06-15.: ISO.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amalgama (odontología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.