Amalia García Miralles
Amalia García Miralles (Alcoy, Alacant, 4 de giner de 1860 - Alcoy, octubre de 1955), coneguda com a Donya Amalia, va ser mestra i una figura rellevant per la seua llabor en diferents servicis públics en la localitat d'Alcoy, en el que va invertir gran part del seu temps de manera filantròpica; una dòna que va viure a finals del sigle XIX i principis del sigle XX en un context històric intens i en procés de modernisació de la ciutat en la que vivia.[1]
Biografia
[editar | editar còdic]Amalia García Miralles va nàixer el 4 de giner de 1860 dins d'una família treballadora. Els seus pares varen ser José García Francés, carpintero, i María Miralles.[2] Va estudiar lletres en Alcoy i posteriorment va estudiar la carrera de mestra. Va ser mestra nacional i, en haver una gran falta d'escoles, es va dedicar a impartir classes nocturnes en el convent de Sant Agustín per a les treballadores de la llar.[3]
En 1885 es va casar en l'escultor i músic José Carbonell Vilaplana, autor del altar de les Ànimes de la parròquia de Santa Maria. El matrimoni va tindre onze fills, dels quals només varen sobreviure cinc. Donya Amalia enviudó molt prematurament.[3]
Despuix de la Guerra Civil, Donya Amalia es va retirar al convent del Sant Sepulcro, a on va professar de monja agustina descalça baixe el nom de Amalia de la Resurrecció, acompanyada de dos de les seues filles, també religioses. Allí va morir en octubre de 1955, als 96 anys.[4]
Obra
[editar | editar còdic]Despuix de enviudar, va decidir fundar en 1910 en el seu propi domicili, junte el capellà del Sant Sepulcro D. José Boronat Payá i el arcipreste d'Alcoy, Juan Bautista Escrivá Llorca, la casa d'acolliment d'òrfens i escola per a chiquetes i chiquets de mares treballadores, que va regentar fins al 1936. En esta casa les mares treballadores podien deixar als seus fills durant el dia: ademés els donaven de menjar per 10 cèntims i els donava classes.[5]
Tots els anys Donya Amalia organisava excursions a la Font Roja en els seus alumnes.[6] Va ser llavors quan D. Joaquín Rovira Merita, III comte de Ròtova i III baró de l'Uixola va conéixer la seua llabor pedagògica i assistencial; gràcies a ell va obtindre la casa situada en la calle Embaixador Irlos. En dita casa va instalar les seues classes en la planta alta i en la d'avall va habilitar un ampli menjador a on s'assistia a al voltant de doscents menors desprotegits. Va assistir fins a 225 chiquetes i chiquets.[4]
En l'ajuda de Mosén Rafael Monllor va crear una escola normalista,[2] coneguda com "Escola de l'Ave María"[7] i junt José Boronat Payá va fundar el Patronat d'Obreres del Sagrat Cor de Jesús, lloc en que impartien classes nocturnes a dònes treballadores. També va contribuir en la creació d'una residència de dònes majors, a on disponien d'una menuda habitació, dret a cuina, llavadors, i atres servicis per una pesseta al més.[8][4]
Des del 12 d'agost de 1922, va poder organisar les primeres colónies d'estiu per a escolars en la casa "Molino de Fòc", comprada per l'Ajuntament d'Alcoy en la plaja de Vila joyosa i a on les chiquetes i chiquets, habituats a viure en els barris obrers d'Alcoy en cases menudes, insalubres i en mala ventilació, podien gojar de l'aire lliure i la mar.[9]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Caritas de Santa María recupera l'antiga Casa de Donya Amalia
- Alcoy dedicarà la Fira Modernista de 2019 a Donya Amalia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . Consultat el 14 de maig de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 . Consultat el 14 de maig de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Plantilla:Versalitas (2002). Personages Alcoyans, Cocentaina: Gràfiques Agulló, pp. 169-179. ISBN 978-83-999108-2-7.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 . Archivat des d'el original, el 18 de setembre de 2019. Consultat el 14 de maig de 2020.
- ↑ . Consultat el 14 de maig de 2020.
- ↑ Diari de Valéncia.(842)Consultat el 14 de maig de 2020.
- ↑ (1999).Revista Complutense d'Educació.10(2)
- 149-166.
- ↑ Les Províncies. Diari de Valéncia.(20156)Consultat el 14 de maig de 2020.
- ↑ Les Províncies. Diari de Valéncia.(19560)Consultat el 14 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amalia García Miralles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.