Anar al contingut

Amazon Watch

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Amazon Watch és una organisació nortamericana sense fins de lucre en sèu en Sant Francisco. Va ser fundada en 1996 i s'enfoca en la protecció dels boscs tropicals i la promoció dels drets dels pobles indígenes de la conca amazónica. Està associada en organisacions indígenes i ambientals en Equador, Perú, Colòmbia i Brasil en campanyes pels drets humans, sobre responsabilitat social empresarial i la preservació dels sistemes ecològics de l'Amazònia.

Campanyes

[editar | editar còdic]

En Equador, l'organisació recolza un procés llegal portat a terme en els Estats Units. La petrolera Chevron Corporation, sobre la responsabilitat de l'abocada de 18 mil millons de galons nortamericans (68 millons de m³) d'aigües residuals tòxiques en una regió de la selva amazónica d'Equador, habitada per més de 30.000 persones (que és un dels desastres més grans de contaminació relacionats en el petròleu, molt superior al Desastre del Exxon Valdez).[1] Chevron nega estes acusacions, alegant falsificació de proves i la presentació fraudulenta dels pèrits. Chevron està presentant càrrecs a través de la llei RICO i atres lleis en contra dels demandants i el seu equip llegal.[2]

En el Perú, Amazon Watch és un demandant en un cas en contra de la petrolera nortamericana Occidental Petroleum Corporation, pel seu dany a la selva.[3] En l'actualitat recolza al poble indígena Shiwiar (també cridat "Achuar") en la resistència a l'exploració de petròleu en les seues terres, per la companyia canadenca Talisman Energy i ka empresa argentina Pluspetrol.[4] Amazon Watch també recolza a una escola que capacita a líders indígenes a defendre els seus drets front a les empreses petroleres i mineres.

En Colòmbia, Amazon Watch ha fet campanya junt en el poble O'wa, que han lluitat contra l'explotació petrolera en les seues terres. Sent una comunitat indígena pacífica de 5.000 persones, els O'wa viuen en els boscs núvols andinos remotes del norest de Colòmbia, en la frontera en Veneçola. Els dèu anys més lluita internacional va conseguir obligar Occidental Petroleum Corporation a abandonar el seu territori en 2002.[5] No obstant, la forma de vida dels O'wa, es va vore una volta més amenaçada pels plans del govern colombià per a seguir avant en el proyecte petroler en el municipi de Sirirí, de terres O'wa. L'activitat petrolera se seguix alimentant la violència política en Colòmbia i que ha dut al país a la guerra civil en curs a les portes de la comunitat O'wa.[6]

Deforestación en la Selva Amazónica de Bolívia, 2016.


En Brasil, Amazon Watch està monitoreando el Complex del Riu Madeira,[7] Proyecte de l'Iniciativa per a l'Integració de l'Infraestructura Regional Suramericana (IIRSA),[8] que amenaça remots bastions Amazones en grans proyectes de represas hidroelèctriques i la creació de cursos d'aigua industrials i el transport dels recursos naturals.[9]

Amazon Watch informa que la taxa actual de deforestación amenaça en espentar la Selva Amazónica passat el punt d'inflexió del que ya no puga recuperar-se. Es diu que en els últims 30 anys, el 20 per cent de la Amazonía ha segut deforestat i un atre 20 per cent degradat -tot darrere de netejar la terra per a l'agricultura i els grans proyectes industrials, tals com oleoductes i gasoductes, preses i carreteres.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Chevron Tòxic
  2. Equador Recent Developments Transcript [1] archivat en Wayback Machine. Chevron. Consultat el 16 de novembre de 2012.
  3. A Legacy of Harm [2] archivat en Wayback Machine. Earth Rights.
  4. Pluspetrol
  5. Hartford-HWP
  6. Colòmbia [3] archivat en Wayback Machine. WRM Uruguay.
  7. Ric Madeira [4] archivat en Wayback Machine. (en anglés) International Rivers.org. Consultat el 16 de novembre de 2012.
  8. IIRSA Consultat el 16 de novembre de 2012.
  9. IIRSA International Rivers.org. Consultat el 16 de novembre de 2012.