Anar al contingut

Ambrosia arborescens

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ambrosia arborescens (9095778995).jpg
marc (Ambrosia arborescens)


El marc (Ambrosia arborescens) és una planta aromàtica i medicinal de la família Asteraceae que originària dels Vages de Colòmbia, Equador, Perú i Bolívia en Amèrica del Sur.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbust aromàtic d'1 a 3 m d'altura, brots erectos o inclinats, en abundants ramificacions, que inicia des de la base formant mates denses d'1 a 2 m de diàmetro. Els fulls són simples, alternes, pinnatisectas de 8 a 18 cm, peciols d'1 a 3 cm de llarc, fes pubescente glanduloso de color vert obscur, envés pubescente blanquecino; sobre els fulls són unisexuales dispostes en cabezuelas separades. Les cabezuelas masculines estan dispostes en arracades espiciformes terminals, involucre en forma de copa de 0,6 a 0,8 mm de diàmetro, en una série de filarias connatas; flors femenines 40 a 50 per cabezuela, corola cremosa de 0,4cm de llarc, anteres lliures.[2]

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

És una planta usada en la medicina tradicional de Colòmbia, Equador, Perú i Bolívia. També s'utilisa en la agroforestería, com a sege viu i com a combustible.[3]

Usos en la medicina tradicional

[editar | editar còdic]

Entre els usos tradicionals que es dona al marc, està l'aliviar la migranya, controlar el mal de cap, contrarrestar l'estrenyiment, aliviar la próstata, i com antiinflamatorio, descongestionante, antirreumático i antidiarreico.[4] Els fulls, flors i brots són utilisats per a cicatrisar i desinflamar de manera tòpica o per mig d'una infusió. En infusió o decocció s'utilisa com antiespasmódico, emenagogo, vermífugo, antiséptico, antiinflamatorio, per a la disenteria amebiana, analgésico, abortivo i repelent d'insectes.[5]

Per a tractar el reumatisme, els dolors d'os i la fredor es calfes els fulls i s'apliquen com emplasto.[6]

Metabòlits secundaris

[editar | editar còdic]

Es troben lactonas sesquiterpénicas en els fulls: damsina i coronopilina.[7] La clorofilina que és un derivat de la clorofila. L'oli essencial és ric en monoterpenos i sesquiterpenos. Les lactonas estan unides a sesquiterpenos (consten de 15 #carbono) formant lactonas sesquiterpénicas derivades de l'àcit mevalónico, en estructura química germacranólido.

Estudis farmacològics

[editar | editar còdic]

L'extracte etanólico dels fulls de A. arborescens disminuïx el desenroll de tumors en rates en càncer de mama induït, i este efecte depén de la dosis.[8] Aixina mateix, s'ha demostrat la capacitat hipoglucemiante de l'extracte etanólico i l'infusió dels fulls. [9]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Se li coneix en els noms de marc,[10] marko, markhu, marcju, marcu, marcco, maleo, ajenjo, “altamisa, artemisia, amarc, qantin i jatin. També en:[3]

  • Bolívia: altamisa, marc, markju (Aymara);
  • Equador: marku, Marku yura (Kichwa), alltamira, altamisa, altomiso, artemisia, mà de marc, marc;
  • Peru: marc, ambrosia

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «CARACTERISACIÓ D'UNA ESPIROLACTONASESQUITERPÉNICAá-METILÉNICA OBTINGUDA DE Ambrosia arborescens MillerY EVALUACIÓ DE LA SEUA ACTIVITAT BIOLÒGICA EN Tripanosoma cruzi».Consultat el 20-09-2025.
  2. Minga Ochoa, Danilo; Verduc Navas, {{{nom2}}} (2016). [1], Editorial Don Bosco.
  3. 3,0 3,1 Paniagua-Zambrana, Narel I.; Bussmann, {{{nom2}}}; Echeverría, {{{nom3}}}; Romer, {{{nom4}}} (2020). [2] (en en), Springer International Publishing, pp. 209–217. doi:10.1007/978-3-030-28933-1_21. ISBN 978-3-030-28932-4.
  4. «Acute toxicity of aqueous extract of Ambrosia arborescens Mill. on biochemical and histopathological parameters in rats».Toxicological Research.38(2)
    225–233.ISSN 1976-8257.doi:10.1007/s43188-021-00106-0.Consultat el 2026-04-05.
  5. «Chemical composition and antioxidant activity of Ambrosia arborescens Miller leaf essential oil from Peruvian Vages».Journal of Essential Oil Research.34(5)
    439–445.ISSN 1041-2905.doi:10.1080/10412905.2021.1937354.Consultat el 2026-04-05.
  6. «Medicinal Asteraceas in two Andean communities in southern Peru: Quinua (Ayacucho) and Lircay (Huancavelica)».Boletin Llatinoamericà i del Carib de Plantes Medicinals i Aromaticas.20(4)
    351–366.doi:10.37360/blacpma.21.20.4.26.Consultat el 2026-04-05.
  7. «Anti-cancer stem cell activity of a sesquiterpene lactone isolated from Ambrosia arborescens and of a synthetic derivative».PLOS ONE.12(9)
    i0184304.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0184304.Consultat el 2026-04-05.
  8. «Effect of Ambrosia arborescens Mill. ethanolic extract on breast cancer induced in rats».Veterinary World.
    700–704.doi:10.14202/vetworld.2024.700-704.Consultat el 2026-04-05.
  9. «In Vitro evaluation of the antioxidant and hypoglycemic activities of leaves extracts from Ambrosia arborescens, Buddleja incana, Aloysia citrodora, and Prunus serotina».Vitae.32(3)doi:10.17533/udea.vitae.v32n2a360310.Consultat el 2026-04-05.
  10. «Ethnobotanical study of medicinal plants used by the Andean people of Canta, Lima, Peru».Journal of Ethnopharmacology.111(2)
    284–294.doi:10.1016/j.jep.2006.11.018.Consultat el 2026-04-04.