Ambystoma andersoni
El ajolote motejat (Ambystoma andersoni), també conegut com ajolote lleopart, ajolote jaguar, achoque de Zacapu,[1] salamandra d'Anderson, ajolote de l'estany de Zacapu o achoque purépecha, és una espècie d'amfibi caudado ambistomátido endèmic de la estany de Zacapu, ubicada en l'estat de Michoacán, Mèxic, a 2,000 m s. n. m.[2][1] Va ser descrit per Ronald A. Brandon i Salome Litwin Krebs en 1984.[2]
Requerix d'un hàbitat aquàtic net i fresc com el que troba en dita estany, considerada en bon estat de conservació i decretada recentment Lloc RAMSAR.
Etimologia
[editar | editar còdic]El epítet específic de A. andersoni és en referència a James Anderson, un herpetólogo del Museu Americà d'Història Natural, que va realisar un extens treball de camp estudiant al gènero Ambystoma i atres amfibis i reptils en Mèxic.
Descripció
[editar | editar còdic]Com totes les espècies neoténicas del gènero Ambystoma, A. andersoni conserva les seues característiques larvales en l'edat adulta, no passant per una metamorfosis en la naturalea, i les que són induïdes a fer-ho artificialment normalment no sobreviuen. El ajolote jaguar adult manté les brànquies externes de tamany mijà en filaments de color roig lluent i una aleta cabal prominent. Té un cap gran i extremitats chicotetes en dits palmeados en les pates posteriors, de la mateixa manera que els taperots. L'espècie és de color anaranjado pardo a roig lluent en punts negres en tot el cos.[2]
Els taperots de A. andersoni tenen una llongitut entre 10 i 15 milímetros.[3][2] Aproximadament a 25 dies despuix de l'eclosió, es desenrollen les seues extremitats anteriors cap a la part posterior del cos. El ajolote jaguar alcança la seua etapa jovenil als 105 dies despuix de l'eclosió.[3]
Ambystoma andersoni alcança la madurea sexual a l'any d'edat, en una llongitut morro-cloaca de 8,7 cm, #lo que es pot observar per l'unflament de les parets cloacales, i es creu que té una taxa comparable de creiximent, edat i tamany en la madurea com Ambystoma mexicanum.[2] El ajolote lleopart adult té un cos robust, de coa curta i en brànquies, els adults tenen en promig llongitut de 16,2 a 23,5 cm.[2]
Diferències en espècies similars
[editar | editar còdic]A. andersoni és una espècie similar a A. dumerilii, en que també té peus curts en dits palmeados i 14-25 brànquies ramificadas, pero aixina i tot es poden diferenciar per les següents característiques: Un color marró rojós en taques en A. andersoni, mentres que A. dumerilii presenta un color uniformemente marró sense taques.
- A. dumerilii té brànquies hiperfilamentosas, un ull més menut, ous més chicotets i un tamany corporal més gran en la madurea sexual.[2]
Reproducció
[editar | editar còdic]El periodo de reproducció del achoque purépecha és ampli, des de decembre fins a setembre (primavera/estiu).[2][3] Les femelles poden posar entre onze i catorze ous per massa cada huit mesos, els quals solen ser posats en diferents substrats, des de la vegetació aquàtica fins a les rets colocades per peixcadors. Els ous de A. andersoni són pigmentados de color marró groguenc obscur, açò per a protegir al feto contra els rajos ultravioleta; els ous medixen 2,3 mm de diàmetro aproximadament. La càpsula de l'ou té la propietat de concentrar la calor.[3][2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie és nativa del municipi de Zacapu en Michoacán, Mèxic, específicament en la estany de Zacapu, la qual està rodejada per zona urbana; la vegetació interna de l'estany es tracta de tulares i lliris. El achoque es troba generalment on hi ha manantiales que alimenten la estany. Este estany és utilisat com balneari, ademés que en un dels seus canals eixints es tiren rebujos tant de drenage com a industrials.[2]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Les pressions i amenaces com l'introducció de peixos depredadors i l'extracció de ajolotes per a consum humà i medicinal representen un problema important. També amenacen a l'espècie la contaminació de rieres i canals circumdants, el creiximent de la taca urbana i les activitats turístiques. En Mèxic, la NOM-059-SEMARNAT-2010 considera a esta salamandra com a espècie subjecta a protecció especial; la UICN-2019 com en perill crític.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Enciclovida (consultat el 20 de giner del 2020).».
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Krebs, S.L. & Brandon, R.A. 1984. "A new species of salamander (Family Ambystomatidae) from Michoacan, Mexico". (PDF) Herpetologica: 238-245.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 (2008).Universitat de Salamanca.Salamanca, Espanya:
- 236-244.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Ambystoma andersoni.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ambystoma andersoni.- Fiches d'espècies (CONABIO)
- Enciclovida.
- Naturaliste.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ambystoma andersoni» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.