Anar al contingut

American Family Association

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La American Family Association (AFA) és una organisació 501(c)(3) fonamentalista cristiana nortamericana.[1][2][3][4] Fundada en 1977 pel pastor evangeliste Donald Wildmon, amo de la ràdio "American Family Ràdio" en 28 estats.[5] Donald Wildmon és el president honorari (chairman) de la AFA; i el seu fill, Tim Wildmon, és el President de l'organisació.[6]

L'organisació ha segut inclosa com a grup d'odi pel Southern Poverty Law Center (SPLC) en novembre de 2010 per la «propagació de falsetats conegudes» i l'us de «propaganda demonizante» contra persones LGBT. L'organisació s'opon a les unions civils, el matrimoni igualitario, a l'ateisme, a l'intervenció de l'Estat en l'economia, al programa i segurs meges de salut universals, etc. [7]El seu fundador Bob Fischer ha argumentat que "moltes de les reserves tribals de hui seguixen sumides en la pobrea i l'alcoholisme perque molts natius americans continuen aferrant-se a l'obscuritat de la superstició indígena en lloc d'entrar en la llum del cristianisme i assimilar-se a la cultura cristiana". La AFA ha rebujat afiliar a indígenes ya que «la superstició, el salvajismo i l'immoralitat sexual» varen descalificar moralment als natius americans per a tindre el «control sobirà del sol nortamericà». [8][9]


L'organisació busca promoure els seus objectius a través d'activitats tals com a boicots, "alertes d'acció (action alert)", i-mails, publicacions en els llocs de l'organisació i en el Periòdic de la (AFA Journal), transmetent informatius en l'American Family Ràdio i buscant respal polític (lobbying),[10]i llegal a través del Centre de Dret i Política de la AFA (AFA Center for Law and Policy). Ha segut classificada com a grup d'odi extremiste pel Southern Poverty Law Center. La AFA ha pressionat repetidament al Congrés per a que elimine els fondos per al National Endowment for the Arts (fondos contra el SIDA). Aixina mateix promou valors de islamofobia: el 28 de novembre de 2006, despuix de l'elecció de Keith Ellison, el primer musulmà electe al Congrés dels Estats Units, la AFA va llançar una "Alerta d'Acció". L'alerta d'acció, titulada "Una primícia per a Amèrica... El Corán reemplaça a la Bíblia en el jurament del Congrés. El 13 de juliol de 2007, es va portar a terme una oració hindú en el Senat dels Estats Units i davant això AFA va enviar una atra "Alerta d'Acció" als seus membres animant a enviar correus electrònics, escriure cartes o cridar als seus senadors per a que s'oponguen a l'oració hindú. En 2012, quan la selecció del jurat va començar en un juí per càrrecs de seqüestre de la filla d'una parella de lesbianes per part d'un extremiste evangèlic, el qual va abusar després de la chiqueta, el líder de l'organisació Fischer va escriure en Twitter recolzant el seqüestre de chiquets de llars del mateix sexe per a donar-los a lo que ell crida llars "normals".

Referències

[editar | editar còdic]
  1. "Put On The Virtual Armor." AFA Journal. May 2001.
  2. "CyberPatrol Blocks Conservative Christian Site over Anti-Gai Content [1] archivat en Wayback Machine.." American Library Association. June 1998.
  3. Still Cranky After All These Years." Mija Transparency.
  4. "Conservative Christian group calls boycott of automaker, charging it has pro-homosexual agenda [2] archivat en Wayback Machine.." CNN.
  5. Peter H Stone, Bara Vaida, "Christian Soldiers". National Journal. Washington, Dec 4, 2004. Volume 36, Issue 49, pg. 3596
  6. About us: General Information. American Family Association.
  7. Fischer, Bryan (15 de juny de 2011). «Homosexual adoptions victimize children». Consultat el 1 de giner de 2019.
  8. «The Religious Right in Washington». ACLU. Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2007. Consultat el 24 de juny de 2007.
  9. «afaMEDIA, About AFA». American Family Association. Archivat des d'el original, el 8 de juny de 2007. Consultat el 24 de juny de 2007.
  10. "'American Family Association' Attacks Ford's Family-Friendly Policies After Failed Disney Boycott [3] archivat en Wayback Machine.." GLADD. 2005-06-01. Retrieved on 2007-06-17.