Ametralladora Lewis

Ametralladora Lewis

La Lewis va ser una ametralladora llaugera introduïda en la Primera Guerra Mundial i que va ser usada en este conflicte per les forces del Imperi britànic. L'arma va ser dissenyada de forma privada en Estats Units pero no adoptada i el seu disseny va ser finalisat i produït en massa en el Regne Unit.

Tenia una coberta distintiva de refredat del canó (que contenia un disipador de calor en aletes d'alumini per a gelar el canó de l'ametralladora) i un carregador de cacerola montat en la part superior. La Lewis va servir fins al final de la guerra de Corea. També va anar àmpliament utilisat com a ametralladora d'avió, casi sempre en la coberta de refredat retirada (ya que el fluix d'aire durant el vol oferix suficient refredat), durant les dos guerres mundials.

Història

L'ametralladora Lewis va ser inventada pel coronel del eixèrcit nortamericà Isaac Newton Lewis en 1911, basada en el treball inicial de Samuel Maclean. A pesar dels seus orígens, l'arma de Lewis no va ser adoptada inicialment per l'eixèrcit nortamericà, provablement per les diferències polítiques entre Lewis i el general William Crozier, el cap del Departament d'Artilleria. Lewis es va sentir frustrat en tractar de persuadir a l'eixèrcit dels Estats Units per a que adoptara el seu disseny, "abofeteado per rebujos de pirates ignorants", en les seues paraules, i es va retirar de l'eixèrcit. Va deixar els Estats Units en 1913 i es va anar a Bèlgica, a on va establir la companyia Armes Automatique Lewis en Lieja per a facilitar la producció comercial de l'arma. Lewis havia estat treballant estretament en el fabricant d'armes britànic Birmingham Small Arms Company Limited (BSA) en un esforç per superar algunes de les dificultats de producció de l'arma. Els belgues varen comprar una chicoteta cantitat de Lewis en 1913, usant el cartuig .303 British i, en 1914, BSA va comprar una llicència per a fabricar l'ametralladora Lewis en Anglaterra, lo que va resultar que Lewis rebera importants pagaments de regalías i es tornara molt ric. Lewis i la seua fàbrica es varen mudar a Anglaterra abans de 1914, llunt de possibles expropiacions en cas d'una invasió alemana.

L'inici de la Primera Guerra Mundial va aumentar la demanda de l'ametralladora Lewis i la BSA va començar la producció, baix la designació Modele 1914. El disseny va ser aprovat oficialment per al servici el 15 d'octubre de 1915 baix la designació "Arma, Lewis, .303-calç". No es varen produir armes de Lewis en Bèlgica durant la guerra; tota la fabricació va ser realisada per BSA en Anglaterra i per Savage Arms Company en els Estats Units.

Producció

Un Marine provant l'arma en 1917.

La Lewis va ser produït per BSA i Savage Arms durant la guerra, i encara que les dos versions varen ser en gran mida similars, existien suficients diferències per a evitar que foren completament intercanviables, encara que açò es va rectificar en l'época de la Segona Guerra Mundial.

La principal diferència entre els dos dissenys era que les armes de la BSA tenien cambres de munició .303 British, mentres que les armes Savage tenien cambres de cartuchos .30-06, lo que requeria alguna diferència en el carregador, mecanisme d'alimentació, perno, barril, extractors, i sistema d'operació de gas. No obstant, Savage va fer armes de Lewis en calibre .303 britànic. El Model 1916 i el Model 1917 es varen exportar a Canadà i el Regne Unit, i alguns es varen entregar a l'eixèrcit dels Estats Units, en particular a l'Armada. El model Savage 1917 va ser produït generalment en calibre .30-06. Vàries d'estes armes varen ser suministrades al Regne Unit baix préstam durant la Segona Guerra Mundial.