Anar al contingut

Amplificador de llum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Dos soldats nortamericans durant l'invasió d'Iraq en 2003, fotografiats en un amplificador de llum.

Un Amplificador de llum és un dispositiu que amplifica la llum visible i la llum propenca a l'infrarroja d'una image de modo que s'allumene una escena dèbil i es pot vore per una càmara fotogràfica o pel ull humà.

Els amplificadors de llum no són visibles a simple vista, sino que es troben en l'interior de cambra amplificadora de llum, dels quals són el component principal.

Les cambres amplificadoras de llum mostren una image més realista de l'entorn percebut comparades en les cambres infrarrojas, perque les intensitat lluminoses dels cossos mostrats en pantalla són corresponents a l'intensitat òptica verdadera i no a la temperatura com en el cas de la cambra infrarroja.

Este realisme d'imàgens els fa més convenients per a la majoria dels seus usuaris que generalment no necessiten rastrejar un cos per la seua temperatura, sino per la seua molt baixa allumenament.

Funcionament dels amplificadors de llum, de les generacions 2 i 3

[editar | editar còdic]
  1. Una porció de la llum, emesa o reflectida pels cossos de l'entorn percebut, travessa uns lents, davant de l'amplificador, per a enfocar-la.
  2. La porció de llum enfocada és absorbida.per un fotocátodo que convertix als fotons en electrons.
  3. Els electrons travessen un disc de microcanales (#MCP) que prolifera el número d'electrons.
  4. Eixe major número d'electrons viaja fins a una pantalla de fòsfor vert, en l'extrem posterior de l'amplificador a on impacten produint imàgens lluminoses com a conseqüència.

Deficiències de funcionament de les generacions zero i 1

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Comparació fotogràfica entre un tubo en cascada de primera generació i un tubo de oblea de segona generació, abdós en inversió electrostàtica, un fotocátodo de 25 mm del mateix material i el mateix objectiu F2.2 de 55 mm. El tubo en cascada de primera generació presenta distorsió de coixí, mentres que el de segona generació presenta correcció de distorsió. Tots els tubos inversors, inclosos els de tercera generació, presenten certa distorsió.

El seu funcionament és semblat al de les generacions 2 i 3, pero en les següents carències en els seus mecanismes:

  • Carixen de #MCP, i com a conseqüència, la pantalla mostra imàgens en una distorsió geomètrica notable i, les bateries tenen curta duració.
  • Els materialés dels seus fotocátodos els proporcionen menys fotosensibilidad als molt baixos nivells d'allumenament comparats en les generacions 2 i 3; per això les imàgens de l'entorn apareixen obscurecidas i necessiten obligatòriament reflectores en filtre de lluentor per a allumenar l'entorn sense revelar-se a atres observadors d'ulls nuets en l'obscuritat.

Vore també

[editar | editar còdic]