Anàlisis de rajos gamma d'activació ràpida per neutrons
El anàlisis de rajos gamma d'activació ràpida per neutrons (també denominat PGAA, per les sigles del seu nom en anglés, "prompt gamma neutron activation analysis") és una tècnica molt aplicable per a determinar simultàneament la presència i cantitat de numerosos elements en mostres el tamany de les quals pot variar des de micrograms fins a molts grams. És un método no destructiu, i la composició química i la forma de la mostra són relativament poc importants per a l'exactitut de l'ensaig. Les medicions típiques prenen des d'uns pocs minuts fins a vàries hores per mostra.
La tècnica es descriu a continuació. La mostra es irradia de forma contínua en un fes de neutrons. Els elements constituents de la mostra absorbixen alguns d'estos neutrons, generant-se l'emissió ràpida de rajos gamma, que es medixen en un espectrómetro de rajos gamma. Les energies d'estos rajos gamma identifiquen els elements capturadores de neutrons, mentres que les intensitat dels picos en estes energies revelen les seues concentracions. La cantitat de cada element en la mostra ve donada per la relació entre la taxa de reconte del pico característic en la mostra i la taxa en una massa coneguda de l'estàndart elemental apropiat irradiado en les mateixes condicions.
Per lo general, la mostra no adquirirà una radiactivitat significativa de llarga duració i pot retirar-se de l'instalació i utilisar-se per a atres fins. Una de les aplicacions típiques de la tècnica PGAA són els analisadors de material a granel, que permeten realisar un contrast elemental en temps real de les característiques de la producció en les indústries del ciment, del carbó i en les plantes de tractament de mineralés.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Harder, J. 2009, 'Material analysis for process control in cement plants', ZKG INTERNATIONAL, 6/7 - 2009, Volume 62, p. 64
- Este artícul conté una traducció derivada de «Análisis de rayos gamma de activación rápida por neutrones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.