Anabisetia saldiviai

Anabisetia saldiviai

Anabisetia saldiviai és l'única espècie coneguda del gènero extint Anabisetia, un dinosauri ornitópodo elasmariano que va viure a mitan del periodo Cretácico, fa aproximadament 95 a 92 millons d'anys, en el Cenomaniense, en lo que hui és Sudamérica.

Etimologia

El nom del gènero Anabisetia i l'epítet específic saldiviai són en honor a l'antropòloga i museóloga argentina Ana María Biset i a Roberto Saldivia, quí va trobar els fòssils prop de Cerro Bayo en 1993.

Descripció

Anabisetia saldiviai va ser un chicotet herbívor corredor d'aproximadament dos metros de llarc, 60 centímetros d'alt i un pes estimat de 20 quilograms. Posseïa llarcs membres atrassers i més reduïts membres davanters que no li servien per a la locomoció. El cap era menut, en dents especialisades en moldre la vegetació. Els descriptores han establit vàries característiques úniques de l'espècie. En la part posterior del cap, la conexió en el coll (el còndil occipital) està colocada cap a avall. L'escàpula té una extensió en la seua vora superior (el procés acromial), que era el més gran jamai trobat en els Euornithopoda. En la mà, el quint metatarsiano es aplanó en vores rectes, en lloc de redonejar-se en secció travessera. En la pelvis, l'ilion té un full frontal que representa més de la mitat de la llongitut total i està estés front al prepubis. L'ísquion tenia un eix que, en la part superior, era triangular en secció travessera i, en la part inferior, quadrangular. En el turmell, el peroné toca al astrágalo.