Anadenanthera peregrina
Anadenanthera pelegrina és una espècie arbòrea perenne de la família Fabaceae, originària de regions tropicals d'Amèrica del Sur i el Carib. Rep diversos noms comuns segons el context geogràfic i cultural, tals com yopo, cohoba, niopo del Orinoco,[1] guayo colorat,[1] parica, mopo, sacona i tamarindo de teta, kurupa'i kuru. L'espècie és àmpliament reconeguda pel seu us tradicional en la preparació de rapés enteogénicos entre distints pobles indígenes suramericans i caribenys.[2][3][4]
Descripció
[editar | editar còdic]Anadenanthera pelegrina és un arbre perennifolio de la família Fabaceae que pot alcançar entre 8 i 20 metros d'altura. Presenta un tronc recte, en corfa grisácea i badada, i branques que formen una copa estesa. Els fulls són composts bipinnadas, en 4 a 9 parells de pinnas, cada una d'elles en numerosos foliolos oposts, de forma oblonga, marge sancer i color vert obscur lluent.[2]
Les flors són hermafroditas, chicotetes i de simetria radial, organisades en inflorescència globosas o en mechons axilars. Solen ser de color blanc o groc pàlit. El frut és un llegum leñosa i plana, de fins a 30 cm de llarc, que s'obri per abdós costats en madurar. Conté entre 8 i 15 llavors de forma discoide, dures i lluentes, utilisades tradicionalment per a la preparació del vaig rapar conegut com yopo.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie està distribuïda de forma natural en regions tropicals de Sudamérica i el Carib. Es troba en la conca del riu Orinoco (Veneçola i Colòmbia), la franja costera del nort de Veneçola, les sabanes de Guyana i Surinam, i en el noreste i centre de Brasil, especialment en els màrgens dels rius Branco, Negre i Madeira. També està present en les Antilles, particularment en Trinitat, Puerto Rico i L'Espanyola.[5]
Creix en sols ben drenados, a sovint en sabanes, boscs tropicals secs o zones de transició humida. Es desenrolla des del nivell de la mar fins a aproximadament 1200 metros d'altitut. Compartix similituts morfològiques en la seua espècie germana Anadenanthera colubrina, de la que es diferencia per certes característiques foliares, del frut i per la composició química dels seus #alcaloide.[2]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]La Anadenanthera pelegrina ha segut valorada durant sigles per múltiples pobles indígenes de Sudamérica i el Carib, tant per la seua funció ritual i espiritual com pel seu rol en pràctiques medicinals i socials. L'us de les seues llavors en la preparació d'un vaig rapar enteógeno ha originat complexes tradicions culturals que varien significativament entre regions i grups ètnics.
En moltes d'estes cultures, les llavors negres madures de les baïnas es torren i es majan en un morter en calç, cendres de fulls d'arbres com Lecythidaceae sp. o de closques de caragol, donant orige al preparat psicoactivo conegut com yopo.[6]
Entre atres variants, s'ha documentat que els piaroa utilisen llavors verdes sense torrar, que es molen en pilones i es mesclen en cendres, junt en atres ingredients.[7] Si be en alguns pobles estes pràctiques han disminuït per influència misionero o processos de transformació sociocultural, en atres casos —com en els piaroa, yanomamis i cuiva— es mantenen com a expressions vives d'identitat i resistència cultural.[8]
Usos ancestrals
[editar | editar còdic]El yopo era inhalat pel nas per mig d'inhaladors de ceràmica o canyas de bambú en cerimònies religioses, especialment entre els taínos, en lo que es coneix com a rito de la cohoba.[9] També s'han documentat usos rituals entre els pobles piaroa, cuiva, yanomami, barasana, desana i tukano, a on el yopo s'aspira o es bufa per mig de tubos rectes o bifurcados fets d'ossos d'aus o canyes vegetals en contexts chamánicos. L'us d'est vaig rapar forma partix de sistemes de coneiximent tradicional lligats a l'espiritualitat, la medicina indígena i la cosmovisión.[8]
Principis actius
[editar | editar còdic]Les llavors, corfa i, en menor mida, els fulls de Anadenanthera pelegrina contenen varis #alcaloide del grup de les triptaminas en efectes psicodèlics:
- Bufotenina (5‑HO‑DMT): es considera l'alcaloide més abundant en les llavors, alcançant fins al **7,4 % del pes sec**, segons anàlisis químics citats en fonts etnobotánicas.[10][11]
- N,N‑Dimetiltriptamina (DMT): es troba en concentracions menors, típicament entorn al **0,16 % del pes sec** de les llavors.[12][13]
- 5‑PIXE‑DMT (5‑metoxi‑DMT): #present en traces molt menudes, al voltant del **0,04 % del pes sec**.[14]
- N‑metiltriptamina (NMT): també es detecta en cantitats menors, encara que és molt manco estudiada.
La concentració d'estos #alcaloide varia significativament segons factors com la madurea de les llavors, l'orige geogràfic de la planta, l'época de recolecció i el método de preparació del vaig rapar. Estudis han demostrat que les llavors almagasenades per llarc temps tendixen a perdre gran part del seu contingut de DMT i 5-PIXE-DMT, mentres que la bufotenina permaneix estable, sent l'únic alcaloide detectable despuix d'anys de conservació.[15] Curiosament, anàlisis químics han revelat que algunes mostres selvades contenen chicotetes traces de beta-carbolinas —composts inhibidors de la monoamino oxidasa— lo que ha dut a especulacions sobre una possible sinèrgia natural entre els seus components psicoactivos.[16]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Anadenanthera peregrina va ser descrita per (Vell.) Brenan i publicat en Kew Bulletin 10(2): 182. 1955.[17]
- Varietats
- Sinonímia
- Acacia microphylla (Willd.)
- Acacia pelegrina (L.) (Willd.)
- Inga niopo (Willd.)
- Mimosa acacioides (Benth.)
- Mimosa niopo (Willd.)
- Mimosa parviflora (Poiret)
- Mimosa pelegrina L.
- Niopa pelegrina (L.) Britton & Rose
- Piptadenia niopo (Willd.)
- Piptadenia pelegrina (L.)[18]
- Acacia colubrina Mart.
- Acacia grata Willd.
- Mimosa grata (Willd.) Poir.
- Piptadenia grata (Willd.) J.F.Macbr.[19]
Referències i notes de peu
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Torres, C. M., & Repke, D. B. (2000). Anadenanthera: Visionary Plant of Ancient South America. Haworth Herbal Press, pp. 5–9.
- ↑ 3,0 3,1 Bongiorno de Pfirter, G. M., & Mandrile, I. L. (1983). Principis actius en acció alucinógena: Bufotenina i atres triptaminas. Acta Farmacèutica Bonaerense, 2(1), 47–54.
- ↑ Carlson, L. A., & Pagán-Jiménez, J. R. (2014). Ancient Plants and Politics: Archaeobotanical Analysis of a Pre-Columbian Taíno Site in Puerto Rico. Latin American Antiquity, 25(2), 177–199.
- ↑ Royal Botanic Gardens, Kew. "Anadenanthera pelegrina (L.) Speg." Plants of the World Online. https://powo.science.kew.org/
- ↑ Torres i Repke (2006): 72.
- ↑ Mansutti Rodríguez (1986). , Manuscrit citat en #compilació etnoantropológicas sobre el Baix Orinoco.
- ↑ 8,0 8,1 (2011).«Yopo, Ethnicity and Social Change: A Comparative Analysis of Piaroa and Cuiva Yopo Use».Journal of Psychoactive Drugs.43(1)
- 36–45.doi:10.1080/02791072.2011.566499.
- ↑ Torres i Repke (2006): 15–25.
- ↑ «Anadenanthera pelegrina Seeds: southern Veneçola: 7.5% bufotenine». Consultat el 2025-07-05.
- ↑ «Up to 7.4% bufotenine has been found in seeds of A. pelegrina var. peregrina». Consultat el 2025-07-05.
- ↑ «The beans have been found to contain up to 0.16% DMT». Consultat el 2025-07-05.
- ↑ «Anadenanthera pelegrina: DMT in immature seeds at 0.16%». Consultat el 2025-07-05.
- ↑ «The beans have been found to contain up to only 0.04% 5‑PIXE‑DMT». Consultat el 2025-07-05.
- ↑ «Schultes et al. (1977) found only bufotenine in aged seeds». Consultat el 2025-07-05.
- ↑ (1996).«Pharmacotheon: Entheogenic Drugs, Their Plant Sources and History».Natural Products Co..
- ↑ «Anadenanthera pelegrina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de decembre de 2012.
- ↑ ILDIS LegumeWeb [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Anadenanthera pelegrina en PlantList
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anadenanthera peregrina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Anadenanthera
- Piptadenia
- Flora de Brasil
- Flora de Sudamérica occidental
- Flora d'Amèrica del Sur continental
- Flora d'Amèrica del Sur
- Arbres de Brasil
- Arbres de Sudamérica occidental
- Arbres del nort de Sudamérica
- Arbres d'Amèrica del Sur continental
- Plantes medicinals
- Enteógenos
- Plantes descrites en 1955
- Flora d'Amèrica