Anaschisma
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Anaschisma|Anaschisma]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
Anaschisma ("destrossat") és un gènero extint de temnospondilos del Triásico Tardà que va viure en Amèrica del Nort. Va ser molt comú en el Suroest d'Estats Units.
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]La majoria dels fòssils de Anaschisma s'han trobat en els Estats Units, molts en Arizona en la formació de Chinle, pero també s'han trobat en la Índia, en la formació de Maleri. Açò sugerix una extensió més àmplia d'estos amfibis de la que es creïa prèviament. Atres llocs coneguts en els Estats Units inclouen: Nou Mèxic - Formació de Garita Creek, Formació del Bosc Petrificado i Formació Bluewater Creek, Pennsilvània - Formació New Oxford, Texas - Formació Tecovas i Wyoming - Formació Popo Agie, Grup Chugwater.[1] Alguns metoposáuridos, com M. diagnosticus i M. iyazidi, compartixen tantes característiques en A. browni i K. perfectus que va ser difícil diferenciar-los per a crear una filogenia precisa.[2] Molts paleontòlecs pensen que la posició lagrimal és un indicador taxonómico pobre, ya que molt difícil de determinar en molts espècimen. No obstant, els metoposáuridos varien en tan poques característiques taxonómicas que és imprudent abandonar qualsevol cosa que puga ser important i distintiva.[2]
El gènero es va cridar abans Buettneria per Case en 1922, pero en 2007, B.D. Mueller es va donar conte de que el nom Buettneria ya havia segut usat para un grill de arbusto de la República del Congo, per lo que Mueller renombró el gènero com Koskinonodon.[3] El nom Koskinonodon representa el sinònim genèric més antic del nom anterior, Buettneria de Case, que estava disponible.[4] Va haver alguns esforços tractant de favorir a l'amfibi Koskinonodon de que mantinguera el nom Buettneria en lloc del grill de arbusto, citant proves de que el nom de l'amfibi és molt més conegut i àmpliament utilisat.[3] Buettneria de Simroth va ser considerat com nomen oblitum, que significa no utilisat en la comunitat científica, casi contínuament des de que se li va donar el nom en 1888, en solament uns pocs casos d'us. El nom de l'amfibi fòssil Buettneria, no obstant, s'ha utilisat més de 75 voltes en la lliteratura científica i llibres en els últims 85 anys.[3] A pesar dels seus esforços, el nom de l'amfibi es va canviar a Koskinonodon. El final del seu nom de gènero, -odon, significa que té una forma específica de la dent.
Koskinonodon perfectus: Esta espècie diferix de Buettnerpeton bakeri que el lagrimal es troba en l'òrbita.[2] Va ser nomenat per Case en 1922.
Un estudi publicat en 2017 va determinar que un gènero contemporàneu, Apachesaurus, en realitat és una etapa jovenil de Anaschisma.[5]
Descripció
[editar | editar còdic]Tenia un cràneu d'aproximadament 62 centímetros i alcançava els 3 metros (9.8 ft) de llongitut.[6] El cràneu de Koskinonodon diferix dels cràneus d'atres organismes estretament relacionats per algunes traces. És més ample en general i conta en conques per als ulls que són molt anteriors i orientades cap a avant, més que els seus familiars contemporàneus.[1] Ademés, el cràneu posseïx canals mucosos prominents, els quals són usats per a transportar la mucosidad, aixina com grans narius externs. Adicionalment, el maxilar és relativament dèbil i prim, usat solament per a sostindre les seues dents. Les seues grans mandíbules poden haver tingut moltes dents al mateix temps, tal volta inclús més de 100 de cada costat de les seues mandíbules i maxilars, pero l'número real variaria constantment a lo llarc de la vida de l'animal per causes naturals tals com les lluites, el menjar, malalties, etc. El gran tamany del cràneu és un de les traces més definitorios del gènero Anaschisma i les seues espècies.
Atres traces menors del cràneu que caracterisen a Anaschisma són: l'allargament del llagrimal, acurtada del prefrontal, reducció de la interclavícula,i el més característic que és que el centre del llagrimal entra en el marge de la òrbita ocular.[7] Si ben el prefrontal curt és una característica de la família Metoposauridae, es troba més retallat en Anaschisma. La interclavícula és reduïda de modo que té molts forats hexagonals aixina com regates i crestes. El cràneu de Anaschisma ademés està cobert per esta ornamentació reticulada.[8] Alguns investigadors consideren que Anachisma té un procés posterior de la interclavícula inclús més curt, la qual cosa pot diferenciar-ho d'atres espècies cercanamente relacionades, mentres que uns atres creuen que no hi ha suficient informació per a fer eixa distinció. Anaschisma també tenia opistóticos osificados, els ossos que rodegen a l'oït intern situats en l'extrem posterior.[8]
Anaschisma tenia dents agudes i esmolats per a capturar i matar als seus assuts. Tenien dents marginals aixina com dents més grans en el paladar, més exactament dents en el palatino i el ectopterigoides. Tenia dos tipos bàsics de dents: grans en regates someros i menuts en regates profundes. Estes regates corrien a lo llarc de la llongitut de la peça dental i ajudaven als animals a atrapar assuts.[9] Les dents són allargades llavi-lingualmente en la seua base i es dirigixen cap a arrere, mediodistalmente, en la seua punta. En el mig, ya no són allargats sino que adquirixen una forma circular.[9] Estes adaptacions dentals incrementaven l'habilitat de Anaschisma de capturar animals; les dents estaven optimisades per a punzar als assuts i no permetre'ls escapar, resistint la força de flexión aplicada per un organisme lluitant, i propagant trencaments en les parts dures d'un objecte, com un os, permetent-li una deglución i digestió més fàcil.[9]
Anaschisma tenia una coa ampla i poderosa, en forma de falca que usaria per a nadar caçar i possiblement defendre's.[7] Esta no era tan allargada com la dels cocodrils moderns, sino més curta i forta de modo que podria realisar ràpits brincos cap a dalt per a capturar als seus assuts ans que escaparen.[7] Les pates de Anaschisma presentaven una postura estesa cap als costats, sent curtes en quatre dígits en cada mà i cinc en els peus.[7] Anaschisma provablement passava molt temps sense moure's, esperant a les seues víctimes, per lo que les seues chicotetes pates rechonchas eren suficients en el seu ambient.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Pepper, Darren. "Koskinonodon". Prehistoric-wildlife.com.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 “Dawn of the Age of Dinosaurs in the American Southwest” . New Mexico Museum of Natural History 1.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 “Comments on the proposed conservation of Buettneria Case, 1922 (Amphibia) 2 (Case 3420)” . Bulletin of Zoological Nomenclature 65 (3): 218–219.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadafirst - ↑ “Microanatomy and paleohistology of the intercentra of North American metoposaurids from the Upper Triassic of Petrified Forest National Park (Arizona, USA) with implications for the taxonomy and ontogeny of the group” . PeerJ 5: i3183. doi:.
- ↑ Hunt, Adrian P.; Lucas, Spencer G. (1993). "Taxonomy and stratigraphic distribution of Clapix Triassic metoposaurid amphibians from Petrified Forest National Park, Arizona". Journal of the Arizona-Nevada Academy of Science. 27 (1): 89–96.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- ↑ 8,0 8,1 “The functional morphology of dermal bone ornamentation in Temnospondyl Amphibians” . Museum of Natural History and Science (The Triassic System).
- ↑ 9,0 9,1 9,2 “The Triassic System: New Developments in Stratigraphy and Paleontology” .
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anaschisma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.