Anastomosis

Archiu:Vein sceleton hydrangea ies.jpg

Esquelet de vena d'un full de hortensia que mostra anastomosis de venes

La anastomosis (del llatí anastomōsis, i este del grec αναστoμωσις, reembocadura) és un terme, usat en biologia, micología, medicina i geologia, que es referix a l'unió anormal de dos elements anatòmics que normalment són divergents i ramificados, en una planta, animal o estructura mineral. Esta unió pot ser "anormal" sobre que no complix les normes generals de l'anatomia, encara que siga una característica típica en l'espècie; o be, sobre que la conexió és anatómicamente atípica en l'espècie (fòra de tipo). La anastomosis atípica pot ser d'orige: congènit; per lesions (en tal cas li'ls sol denominar fístoles); o induït quirúrgicament per a regular el fluix o la pressió sanguínea. Un eixemple de anastomosis "típica" és l'anastomosis arteriovenosa.

Micología

Es diu grup anastomósico al conjunt d'individus de la mateixa espècie de foncs que, en caràcters de virulència diferents (per eixemple), són capaces d'unir les seues hifes i produir plasmogamia (unió de contingut citoplasmàtic). Aixina poden presentar sintomatologia diferent de la que produiria un grup individualment. L'eixemple més típic és el de Rhizoctonía solani que posseïx a lo manco 5 grups anastomósicos coneguts.

Medicina

En medicina significa la conexió entre dos gots, que pot ser espontànea o com a resultat d'una intervenció quirúrgica. En cirugia, és la reconstrucció d'uns elements anatòmics habitualment similars en un gest quirúrgic que implica diverses tècniques de sutura, despuix d'extirpació o resección parcial d'una porció, habitualment malalta, de la mateixa. Per eixemple anastomosis entre torres d'intestí prim o gros despuix de la resección o extirpació d'un càncer, tumor, o una atra malaltia inflamatoria que ho afecte. Estes poden ser de distintes tipologies o morfologia, sent les més usades les terme-terminals (T-T) lateroterminales (L-T) o terme-laterals (T-L). També es denominen aixina, les realisades entre gots, artèries, venes, etc., en cirugia vascular, cirugia urológica (uréters, bufa, derivació a torres d'intestí) i inclús a les realisades entre nervis perifèrics per a la reimplantación de membres. En nefrología també són utilisades les anastomosis per a conseguir fístoles arterio-venosas que faciliten l'accés per a la tècnica d'hemodiálisis (en o sense pròtesis interposta sintètica).

Anastomosis de gots sanguíneus

És l'unió de gots sanguíneus de chicotet calibre a un de major gruixa o diàmetro. Sol deure's a que el metabolisme actua per mediadors químics per a tornar a irrigar una regió isquémica anastomosando vies sanguínees de les afores. Es classifiquen en anastomosis per inosculación (les més freqüents, cas de les artèries digitals), per conducte d'unió (polígon de Willis) i per convergència (artèria basilar).

Anastomosis arterials

La anastomosis arterial té lloc en la circulació coronaria, quan dos gots sanguíneus irrigan una mateixa zona anatòmica. cal senyalar; que quan una artèria coronaria es ocluye de forma llenta, el fluix a través de la circulació colateral pot incrementar lo suficient com per a evitar un infart.