Anex:Competicions de clubs de la UEFA

Artícul principal → UEFA.

Les Competències de clubs de la UEFA fa referència a les distintes competicions de fútbol a nivell de clubs organisades pel màxim estament europeu, l'Unió Europea d'Associacions de Fútbol (UEFA).

Sorgides el 4 de setembre de 1955 en la primera edició de la Copa de Clubs Campeons Europeus —actualment Lliga de Campeons— són considerades dins del panorama europeu com les competències internacionals més prestigioses, sent reconegudes a nivell mundial per la Federació Internacional de Fútbol Associació (FIFA), màxim regulador del fútbol i del que depén la UEFA. Actualment, junt en la citada Lliga de Campeons, la de màxima importància, es disputen la Lliga Europa i la Lliga Conferència. Per últim, els campeons de la Lliga de Campeons i de la Lliga Europa disputen la Supercopa d'Europa.

Ademés d'elles, varen existir atres competències actualment extintes d'igual importància com la Copa d'Europa de Campeons de Copa posteriorment denominada Copa de Campeons de Copa, la Copa Intertoto, i la Copa Europea-Suramericana organisada conjuntament en la Confederació Suramericana de Fútbol (CONMEBOL) i considerada fins a la seua desaparició com la competència mundial més prestigiosa a nivell mundial.

"Competicions de clubs de la UEFA: Estes són les estadístiques oficials considerades vàlides per a la comunicació de documents oficials en competicions de clubs de la UEFA, és dir, la Copa d'Europa, la UEFA Champions League, la Recopa d'Europa de la UEFA (1960-1999), la UEFA Europa League, la Copa de la UEFA, la Supercopa d'Europa de la UEFA (de 1973-fins a la data), la Copa Intertoto de la UEFA i la Copa Intercontinental (1960-2004). Els partits de la Copa de Fires i la Supercopa d'Europa de 1972 s'inclouen només a títul informatiu ya que no varen ser celebrades baix els auspicis de la UEFA, mentres que la Copa Mundial de la FIFA està exclosa".

Llegenda – 1º part, Unió Europea d'Associacions de Fútbol.

Marque històric

Pese a que el fútbol va sorgir a finals del sigle XIX, moment en el que varen escomençar a sorgir les primeres competicions oficials, no va ser fins a décades despuix quan varen escomençar a sorgir tornejos internacionals. Per la tardana fundació d'un estament que regira als diferents clubs a nivell continental, era la federació de cada país la que favoria i organisava els diferents tornejos.

Va ser el 15 de juny de 1954 quan naix en Basilea, Suïssa, l'Unió d'Associacions Europees de Fútbol (en francés: Union dones Associations Européennes de Football). En avant va ser l'encarregada de velar pels clubs a nivell internacional i davant la FIFA, l'organisme mundial, que fins a llavors se centrava principalment en les competències a nivell de seleccions. Va ser sense dubte el fet que va impulsar el fútbol de clubs i en especial les seues competicions, en la creació de vàries d'elles, perdurant moltes en l'actualitat.

Temps abans no obstant, davant l'indiferència FIFA i al no existir l'organisme europeu, eren puix les federacions nacionals les que despuix d'acorts entre elles varen escomençar a llançar les primeres lluites. Reconegudes com a precedents històrics de les actuals, moltes conten en l'oficialitat dels respectius estaments nacionals, i entre elles, algunes conten en reconeiximent de dits estaments internacionals encara que no l'arrepleguen en els seus historials per no haver segut ells els promotors o creadors de les mateixes.

La primera coneguda va ser la Challenge–Cup, disputada entre 1897 i 1911 entre els equips que conformaven l'Imperi austrohúngaro, estat conformat per dos nacions, motiu pel que se situa com a precedent pese a la particular condició. Despuix d'ella sí es va registrar la que va anar el primer intent de consolidar una competició entre federacions a nivell europeu. Va ser la coneguda com la Copa Mitropa, oficialment Copa d'Europa Central (en francés: Coupe de l'Europe Centrale) creada en 1927. Idea de l'austríac Hugo Meisl secretari general de la Federació Austríaca de Fútbol i directiu de la FIFA, en la que varen participar equips de l'Europa Central (en alemán: Mitteleuropa). Disputada per clubs d'Hongria, Àustria, Checoslovàquia i Yugoslàvia, substituïts estos últims a partir de 1929 per Itàlia es va decidir posteriorment l'ampliació a quatre clubs per país per a agregar també a clubs de Suïssa, Romania i de nou Yugoslàvia pel creiximent i reconeiximent que obtenia. En 1940 la competició es va abandonar per l'inici de les hostilitats de la Segona Guerra Mundial perdent el seu prestigi al seu regrés en 1955, data en la que ya hi havia atres tornejos de més calat; entre ells, la primera organisada per la UEFA, la Copa de Clubs Campeons Europeus o Copa d'Europa.

En eixe interval de vigència va sorgir una atra competició similar en el sur europeu. Denominada com Copa Llatina pels països que conformaven el torneig, Espanya, França, Itàlia i Portugal, es va iniciar en 1949 si be es va intentar establir en 1925. Si be va sorgir com una lluita entre federacions, que era el fútbol internacional més reconegut en l'época, els clubs varen terminar per acaparar els focs. Va gojar d'un reconegut prestigi fins que finalment va ser ensombrecida per les competicions UEFA, estament que la considera com un dels tornejos predecessors. Creada despuix de l'idea del periodiste Alberto Martín, el general Moscardó va traslladar l'idea al llavors president de la Federació Espanyola, Armant Muñoz Calero, que va ser qui va iniciar les gestions i li va donar vida.

En 1930 va haver una competició (la Copa de les Nacions), encara que amistosa en estar organisada de manera privada per un club, el Servette Football Club suís, que va invitar a alguns dels més importants clubs del moment per a disputar un torneig internacional com a contrapunt a la primera Copa Mundial de la FIFA de seleccions. El fet de que els invitats anaren els campeons dels seus campeonats nacionals, la va fer tindre renom de la mateixa manera que la Copa Llatina. Va haver varis intents en els anys successius de tornar a organisar-la —com en l'event de les Exposició Internacional de París, pero per diversos motius no va aplegar a repetir-se. Precisament en la ciutat francesa va ser a on es varen donar multitut d'enfrontaments i events internacionals, encara que sense massa organisació o proyecció per a ser considerats com a predecessors, que varen anar els primers passos cap a les competicions establides décades despuix per la UEFA.

Pese a que la FIFA —màxim organisme futbolístic— no s'involucrava en dites competicions per no afectar al fútbol de seleccions ni al nivell global, sí donava la seua aprovació a alguns tornejos expressant lo següent:

“The organisation of such a tournament is not subject to the prior agreement of FIFA, whose Statutes (Art. 38) only concern competitions between representative teams of national associations... I have no doubt that, if it is possible to reconcile the dates of this tournament with the busy calendar of the national championships and international matches, this event will be extremely interesting and very successful.
FIFA does not need to get involved. It is up to the clubs themselves to organise their competitions”.

“L'organisació d'un torneig d'este tipo no està subjecta a l'autorisació prèvia de la FIFA, els estatuts de la qual (Art. 38) només es referixen a les competicions entre equips representatius d'associacions nacionals ... no tinc cap dubte de que, si és possible reconciliar les dates d'este torneig en el nutrit calendari dels campeonats nacionals i els partits internacionals, este event serà molt interessant i molt exitós.
la FIFA no té que involucrar-se. Correspon als propis clubs organisar les seues competicions”.

Rodolphe William Seeldrayers i Jules Rimet. President i expresident de la FIFA sobre el primer torneig UEFA de clubs.

Competicions UEFA a nivell de clubs

Conegudes també en el nom de "competicions de clubs de la UEFA" (en. UEFA club competitions), són el conjunt de tornejos internacionals disputats principalment en Europa que han segut organisades per Unió Europea d'Associacions de Fútbol des de la seua institució en 1955, les quals són citades a continuació i en avant les úniques tingudes en conte per dit organisme a nivell confederativo de clubs:

Competicions actives

• Copa Europea de Clubs Campeons-Lliga de Campeons de la UEFA (des de 1955).
• Copa de la UEFA-Lliga Europa de la UEFA (des de 1971).
• Lliga Conferència de la UEFA (des de 2021).
• Supercopa de la UEFA (des de 1973).

Competicions desaparegudes

• Copa de Campeons de Copa de la UEFA, també coneguda com la Recopa de la UEFA (1960-1999).
• Copa Intertoto de la UEFA (1995-2008).
• Copa Intercontinental (1960-2004), organisada conjuntament entre l'Unió Europea d'Associacions de Fútbol i la Confederació Suramericana de Fútbol i precursora del Campeonat Mundial de Clubs de la FIFA.

Observacions

D'acort en les resolucions de l'organisme rector del fútbol europeu, la Copa de Fires no està contabilisada ni a nivell estadístic ni de palmarés en l'àmbit de les competicions de clubs de la UEFA al no haver segut organisada per dita institució, sent no obstant considerada com la competició precursora de l'actual Lliga Europa, segona competició de la UEFA. De la mateixa manera, el partit entre el Rangers Football Club escocés i l'Amsterdamsche Football Club Ajax neerlandés disputat en 1972, i considerat com l'antecedent de la Supercopa d'Europa, no està reconegut per la UEFA ni en el marc del torneig ni de les competicions internacionals que ha organisat.

Eliminació de la regla del gol visitant

En una sesion conjunt portada a terme el dia 24 de juny de 2021, La UEFA va suprimir en totes les seues competicions de clubs la norma del valor doble dels gols fòra de casa, que servia per a dirimir la classificació entre dos equips empatats al final d'una eliminatòria a anada-tornada.

Per lo que, des de 1965, els gols no tindran cap tipo d'influència en cas d'empat. Per lo que en cas d'empat en el resultat global, el partit contarà en dos pròrrogues de 15 minuts i despuix per eventuals llançaments de penals.

Competicions predecessores

• Challenge–Cup (1897-1911).
• Copa d'Europa Central, també coneguda com la Copa Mitropa (1927-1992).
• Torneig de Ginebra–Copa de Nacions de Clubs (1930).
• Copa Llatina (1949-1957).

Presències de clubs

Entre els clubs en més presències en competicions organisades per la UEFA cap d'ells ha conseguit disputar alguna d'elles durant les sesenta y seis temporades d'història de les mateixes des de que es creara la primera competició en 1955. El que més s'acosta a dit registre és el Real Madrit Club de Fútbol, qui únicament no va disputar competició UEFA en dos ocasions. Per a participar en les competicions europees, cada lliga nacional té una série de places assignades en funció del seu coeficient, canviant segons els resultats de les últimes cinc temporades.

Entre els màxims representants, tots han disputat les tres màximes competicions europees de Lliga de Campeons, Recopa d'Europa i Lliga Europea. Si afegim el restant de competicions supeditades als resultats collits en les tres anteriors, la Copa Intercontinental i la Supercopa d'Europa, el número es reduïx considerablement. Sobre les finals, únicament una decena de clubs han tingut presència en cada una de les competicions europees. La Copa Intertoto no és tinguda en conte a l'hora d'establir els registres a continuació exposts pel seu caràcter clasificatorio per a la Lliga Europea i l'ambigüitat de les seues normatives i formats.

A continuació es llisten els clubs en més de 50 presències dividits per competicions, i en orde cronològic, i el número de temporades que ha disputat competició europea.

Nota: indicats en negreta clubs en presència en final de totes les competicions (excloent el torneig clasificatorio de la Lliga Europa de la Copa Intertoto).

Club	E1 Archiu:Coppa Campioni.svg	E2 Archiu:Coppacoppe.png	E3	W1 Archiu:Trofeo Copa Intercontinental 1960-2004.png	E4 Archiu:Supercoppa CAPS 114 .svg	Presències	Plantilla:Abreujament(1)	Nota(s)
ESP Real Madrit C. F.	53	4	9	5	8	79	66	Presència en totes les competicions UEFA i més temporades en Europa
NED A. F. C. Ajax	39	5	29	2	3	78	53	Presència en totes les competicions UEFA
POR S. L. Benfica	42	7	22	2	-	65	53
GRE Olympiakós Peiraiós	35	10	21*	-	-	63	51
BEL R. S. C. Anderlecht	34	7	21	-	2	62	55
ESP F. C. Barcelona	33	13	13	1	9	62	50	Presència en totes les competicions UEFA
SCO Celtic F. C.	37	8	19*	1	-	60	50
POR F. C. Porte	37	8	14*	2	4	60	49	Presència en totes les competicions UEFA
POR S. C. Portugal	21*	8	35	-	-	59	52
ROU F. C. Steaua Bucureștu	27*	11	22	1	1	58	48	Presència en totes les competicions UEFA
GRE Panathinaikós A. O.	28*	7	22*	1	-	58	48
UKR F. K. Dynamo Kiev	39	4	17*	-	2	57	46
SCO Rangers F. C.	32	10	21	-	-	57	49
ITA A. C. Milan	30	4	10*	7	7	56	42	Presència en totes les competicions UEFA
ITA Juventus F. C.	37	4	15	3	2	56	47	Presència en totes les competicions UEFA
NED Philips S. V.	30	5	27	1	1	56	48	Presència en totes les competicions UEFA
TUR Galatasaray S. K.	27*	8	19*	-	1	55
GER F. C. Bayern	39	5	9*	2	5	54	47	Presència en totes les competicions UEFA
ENG Liverpool F. C.	27	5	14	2	6	53
BEL Club Brugge K. V.	18*	6	32	-	-	52	43
CZE A. C. Sparta Praha	27*	6	18*	-	-	51	41
ITA F. C. Internazionale	24	2	28	2	1	50	44	Presència en totes les competicions UEFA
TUR Fenerbahçe S. K.	25*	2	23*	-	-	50
ESP Atlètic de Madrit	18	9	20*	1	3	50
ENG Manchester United F. C.	30	5	9*	2	4	50
AUT S. K. Rapid Wien*						50
SRB F. k. Crvena Zvezda*						50
BUL PFC CSKA Sofiya*						50
Senyes actualisades a la temporada 2022-23

⁽¹⁾Un club pot disputar en la mateixa temporada dos competicions UEFA, en quedar eliminat de la Lliga de Campeons pot accedir a la Lliga Europa. Circumstància no tinguda en conte en el sumatorio de temporades. De la mateixa manera no es contabilisen les presències en la Supercopa d'Europa ni en la Copa Intercontinental en estar subjecta la seua presència en els resultats de les competicions de la temporada.

Presències en finals de les tres competicions històriques

Solament quinze clubs europeus han conseguit disputar les tres finals (Copa de Campeons-UEFA Champions League, Recopa d'Europa i Copa UEFA-UEFA Europa League) en alguna ocasió, fins a l'extinció de la Recopa en 1999. En avant, només podran actualisar la efeméride aquells que ya contaren en la Recopa en el seu palmarés.

La A. C. F. Fiorentina va conseguir en 2023 afegir al seu palmarés una final en una quarta competició diferent, la Lliga Conferència de la UEFA. El Chelsea F. C. va igualar el récort de la A. C. F. Fiorentina en 2025.

Club	E1 Archiu:Coppa Campioni.svg	E2 Archiu:Coppacoppe.png	E3	Finals	Títuls
ESP Real Madrit C. F.	18 / 15	2 / 0	2 / 2	22	17
ENG Liverpool F. C.	10 / 6	1 / 0	4 / 3	15	9
ITA Juventus F. C.	9 / 2	1 / 1	4 / 3	14	6
GER F. C. Bayern	11 / 6	1 / 1	1 / 1	13	8
NED A. F. C. Ajax	6 / 4	2 / 1	2 / 1	10	6
ESP Atlètic de Madrit	3 / 0	3 / 1	3 / 3	9	4
ENG Manchester United F. C.	5 / 3	1 / 1	2 / 1	8	5
ENG Chelsea F. C.	3 / 2	2 / 2	2 / 2	7	6
ENG Atarassana F. C.	1 / 0	3 / 1	2 / 0	6	1
POR F. C. Porte	2 / 2	1 / 0	2 / 2	5	4
ENG Tottenham Hotspur	1 / 0	1 / 1	4 / 3	6	4
GER Hamburger S. V.	2 / 1	2 / 1	1 / 0	5	2
GER B. V. Borussia	2 / 1	1 / 1	2 / 0	5	2
ESP Valéncia C. F.	2 / 0	1 / 1	1 / 1	4	2
ITA A. C. F. Fiorentina	1 / 0	2 / 1	2 / 0	5	1

Historial

El present llistat mostra als clubs vencedors de les principals competicions internacionals organisades per l'estament continental. Entre elles no es considera la Copa Intertoto, en ser un torneig clasificatorio per a una de les competicions llistades, la Copa de la UEFA / Lliga Europa. La Copa Intercontinental va ser organisada conjuntament per l'UEFA i la CONMEBOL; per tal motiu es troba dins de les competicions senyalades, mentres que la Recopa d'Europa, extinta des de 1999, va deixar com a segona competició en importància a la Lliga Europa. Des de 2022 existix novament un tercer torneig, suplint el buit històric de la Recopa, si ben la seua importància és menor que la Lliga Europa.

Noms i banderes segons l'época.

• Nota: Indicats exclusivament a efectes de l'anex els clubs europeus vencedors. Indicat entre paréntesis l'acumulat de títuls dels últims campeons.

Palmarés

Entre els guanyadors de les competicions continentals Unió Europea d'Associacions de Fútbol (UEFA) destaquen cinc equips, la Juventus Football Club italiana, el Fußball Club Bayern alemà, l'Amsterdamsche Football Club Ajax neerlandés, el Manchester United Football Club i el Chelsea Football Club anglesos en ser els únics que han segut capaços de véncer les quatre competicions UEFA —Lliga de Campeons, Recopa d'Europa, Lliga Europa i Supercopa d'Europa—. Ademés, tots ells a excepció del club londinenc varen conseguir conquistar també l'extinta Copa Intercontinental. La Copa Intertoto, en ser una competició de classificació, reflectix la particularitat de trobar varis campeons en la mateixa edició en el periodo de 1995 a 2008, pese a que el trofeu de campeó anara entregat a un únic club. Mateixa condició de torneig clasificatorio atañer a la Lliga de Conferència. En canvi, la Copa Mundial de Clubs —successora de la Copa Intercontinental— no està inclosa per estar organisada per la Federació Internacional de Fútbol Associació (FIFA).

En el còmput global, el Real Madrit Club de Fútbol espanyol és el club que més títuls ostenta en un total de vintissís, seguit de l'Associazione Calcio Milan italiana en nou menys, donant-se la particularitat de que no varen guanyar alguna de les citades competicions, la Recopa d'Europa i la Lliga Europa respectivament; mentres que només dotze clubs es varen proclamar campeons del món a nivell de clubs per la consecució de la citada Copa Intercontinental.

cal destacar per damunt de tots a la ya mencionada Juventus Football Club en haver segut el primer club —i únic a data de 2026— en guanyar totes les competicions confederativas possibles i el títul mundial interclubes.

El present llistat classifica als clubs, en orde cronològic, d'acort a la cantitat total de títuls conquistats en alguna de les sis competicions internacionals de clubs organisades, de manera directa o conjunta, per dit organisme.

Nota: en negreta clubs que han conquistat les tres principals competicions UEFA (Copa d'Europa-Lliga de Campeons, Recopa d'Europa i la Copa UEFA-Lliga Europa).
Nota: en cursiva títuls en alguna edició compartits entre varis contendents. Ocorregut en la Copa Intertoto des de 1995 a 2005, i en les successives 2006, 2007 i 2008
Llegenda: E1 (Copa d'Europa - Lliga de Campeons), E2 (Recopa d'Europa), E3 (Lliga Europa), E4 (Lliga Conferència), W1 (Copa Intercontinental), E5 (Supercopa d'Europa), E6 (Copa Intertoto).

Club	E1 Archiu:Coppa Campioni.svg	E2 Archiu:Coppacoppe.png	E3	E4 Archiu:Trofeo CAPS 1024 Europa Conference League.svg	W1 Archiu:Trofeo Copa Intercontinental 1960-2004.png	E5 Archiu:Supercoppa CAPS 1027 .svg	E6 Archiu:Intertoto.png	Total
ESP Real Madrit C. F.	15	—	2	—	3	6	—	26
ITA A. C. Milan	7	2	—	—	3	5	—	17
ESP F. C. Barcelona	5	4	—	—	—	5	—	14
ENG Liverpool F. C.	6	—	3	—	—	4	—	13
GER F. C. Bayern	6	1	1	—	2	2	—	12
ITA Juventus F. C.	2	1	3	—	2	2	1	11
NED A. F. C. Ajax	4	1	1	—	2	2	—	10
ENG Chelsea F. C.	2	2	2	1	—	2	—	9
ITA F. C. Internazionale Milano	3	—	3	—	2	—	—	8
ESP Atlètic de Madrit	—	1	3	—	1	3	—	8
ESP Sevilla F. C.	—	—	7	—	—	1	—	8
ENG Manchester United F. C.	3	1	1	—	1	1	—	7
POR F. C. Porte	2	—	2	—	2	1	—	7
FRA Paris Saint-Germain F. C.	2	1	—	—	—	1	1	5
ENG Aston Vila F. C.	1	1	—	—	—	1	2	5
BEL R. S. C. Anderlecht	—	2	1	—	—	2	—	5
ESP Valéncia C. F.	—	1	1	—	—	2	1	5
GER Hamburger S. V.	1	1	—	—	—	—	2	4
NED Feyenoord Rotterdam	1	—	2	—	1	—	—	4
ENG Tottenham Hotspur F. C.	—	1	3	—	—	—	—	4
ITA Parma Calcio	—	1	2	—	—	1	—	4
ENG Nottingham Forest F. C.	2	—	—	—	—	1	—	3
GER B. V. Borussia	1	1	—	—	1	—	—	3
ENG Manchester City F. C.	1	1	—	—	—	1	—	3
FRA Olympique de Marseille	1	—	—	—	—		2	3
UKR F. K. Dynamo Kiev	—	2	—	—	—	1	—	3
ENG West Ham United F. C.	—	1	—	1	—	—	1	3
GER F. C. G. Schalke	—	—	1	—	—	—	2	3
ESP Vila-real C. F.	—	—	1	—	—	—	2	3
POR S. L. Benfica	2	—	—	—	—	—	—	2
NED Philips S. V.	1	—	1	—	—	—	—	2
SRB F. K. Crvena Zvezda Beograd	1	—	—	—	1	—	—	2
ROU F. C. Steaua Bucureștu	1	—	—	—	—	1	—	2
SCO Aberdeen F. C.	—	1	—	—	—	1	—	2
ITA S. S. Lazio	—	1	—	—	—	1	—	2
BEL Y. R. K. V. Mechelen	—	1	—	—	—	1	—	2
GER S. V. Werder Bremen	—	1	—	—	—	—	1	2
GER Borussia VfL Mönchengladbach	—	—	2	—	—	—	—	2
SWE I. F. K. Göteborg	—	—	2	—	—	—	—	2
GER Eintracht Frankfurt	—	—	2	—	—	—	—	2
TUR Galatasaray S. K.	—	—	1	—	—	1	—	2
RUS F. K. Zenit Sankt-Peterburg	—	—	1	—	—	1	—	2
GER VfB Stuttgart	—	—	—	—	—	—	2	2
FRA A. J. Auxerroise	—	—	—	—	—	—	2	2
FRA Racing Club de Lens	—	—	—	—	—	—	2	2
SCO Celtic F. C.	1	—	—	—	—	—	—	1
ITA U. C. Sampdoria	—	1	—	—	—	—	—	1
ENG Atarassana F. C.	—	1	—	—	—	—	—	1
GEO F. K. Dinamo Tbilisi	—	1	—	—	—	—	—	1
ENG Everton F. C.	—	1	—	—	—	—	—	1
ITA A. C. F. Fiorentina	—	1	—	—	—	—	—	1
GER F. C. Magdeburg	—	1	—	—	—	—	—	1
SCO Rangers F. C.	—	1	—	—	—	—	—	1
ESP Real Saragossa	—	1	—	—	—	—	—	1
SVK Š. K. Slovan Bratislava	—	1	—	—	—	—	—	1
POR Sporting Clube de Portugal	—	1	—	—	—	—	—	1
ITA S. S. C. Napoli	—	—	1	—	—	—	—	1
GER Bayer Leverkusen F. GmbH	—	—	1	—	—	—	—	1
RUS P. F. K. CSKA Moskva	—	—	1	—	—	—	—	1
ENG Ipswich Town F. C.	—	—	1	—	—	—	—	1
UKR F. K. Shajtar Donetsk	—	—	1	—	—	—	—	1
ITA Atalanta B. C.	—	—	1	—	—	—	—	1
ITA A. S. Roma	—	—	—	1	—	—	—	1
GRE Olympiakos F. C.	—	—	—	1	—	—	—	1
ENG Crystal Palace F. C.	—	—	—	1	—	—	—	1
ENG Newcastle United F. C.	—	—	—	—	—	—	1	1
FRA Sporting Club de Bastia	—	—	—	—	—	—	1	1
ITA Bologna F. C.	—	—	—	—	—	—	1	1
FRA F. C. dones Girondins de Bordeaux	—	—	—	—	—	—	1	1
ESP R. C. Celta de Vigo	—	—	—	—	—	—	1	1
ENG Fulham F. C.	—	—	—	—	—	—	1	1
FRA E. A. Guingamp	—	—	—	—	—	—	1	1
GER Karlsruher S. C. MPeV	—	—	—	—	—	—	1	1
FRA Lille Olympique S. C.	—	—	—	—	—	—	1	1
FRA Olympique Lyonnais	—	—	—	—	—	—	1	1
ESP Màlaga C. F.	—	—	—	—	—	—	1	1
FRA Montpeller H. S. C.	—	—	—	—	—	—	1	1
ITA A. C. Perugia Calcio	—	—	—	—	—	—	1	1
DNK Silkeborg I. F.	—	—	—	—	—	—	1	1
FRA Racing Club de Strasbourg	—	—	—	—	—	—	1	1
FRA E. S. Troyes A. C.	—	—	—	—	—	—	1	1
ITA Udinese Calcio	—	—	—	—	—	—	1	1
TUR Kayserispor	—	—	—	—	—	—	1	1
SVN N. K. Maribor	—	—	—	—	—	—	1	1
CYP Ethnikos Achnas F. C.	—	—	—	—	—	—	1	1
SUI Grasshopper-Club Zürich	—	—	—	—	—	—	1	1
GER Hertha Berliner S. C.	—	—	—	—	—	—	1	1
AUT S. V. Ried	—	—	—	—	—	—	1	1
NED F. C. Twente	—	—	—	—	—	—	1	1
DNK Odense B. K.	—	—	—	—	—	—	1	1
POR U. D. de Leiria	—	—	—	—	—	—	1	1
ROU F. C. Oțelul Galați	—	—	—	—	—	—	1	1
KAZ F. C. Tobol	—	—	—	—	—	—	1	1
AUT S. K. Rapid Wien	—	—	—	—	—	—	1	1
ENG Blackburn Rovers F. C.	—	—	—	—	—	—	1	1
SWE Hammarby I. F.	—	—	—	—	—	—	1	1
DNK Aalborg B. K.	—	—	—	—	—	—	1	1
POR Sporting Clube de Braga	—	—	—	—	—	—	1	1
ROU F. C. Vaslui	—	—	—	—	—	—	1	1
UKR S. K. Tavriya Simferopol	—	—	—	—	—	—	1	1
AUT S. K. Sturm Graz	—	—	—	—	—	—	1	1
NOR Rosenborg B. K.	—	—	—	—	—	—	1	1
SWE I. F. Elfsborg	—	—	—	—	—	—	1	1
Senyes actualisades a l'últim títul en disputa el Plantilla:Data2.

Font: UEFA.

Per països

La següent taula agrupa, per orde cronològic, els títuls obtinguts pels clubs en alguna de les sis competicions organisades per l'Unió Europea d'Associacions de Fútbol d'acort al país de procedència i la suma total de trofeus obtinguts.

Nota: nacionalitats d'acort als còdics de nacionalitats estipulats per la FIFA (en. FIFA country codes).
Llegenda: E1 (Copa d'Europa - Lliga de Campeons), E2 (Recopa d'Europa), E3 (Lliga Europa), E4 (Lliga Conferència), W1 (Copa Intercontinental), E5 (Supercopa d'Europa), E6 (Copa Intertoto).

#	País	E1 Archiu:Coppa Campioni.svg	E2 Archiu:Coppacoppe.png	E3	E4 Archiu:Trofeo CAPS 1359 Europa Conference League.svg	W1 Archiu:Trofeo Copa Intercontinental 1960-2004.png	E5 Archiu:Supercoppa CAPS 1362 .svg	E6 Archiu:Intertoto.png	Total
1	ESP Espanya	20	7	14	—	4	17	5	67
2	ENG Anglaterra	15	8	11	3	1	10	4	52
3	ITA Itàlia	12	7	10	1	7	9	4	50
4	DEU Alemània	8	4	7	—	3	2	8	32
5	FRA França	3	1	—	—	—	1	12	17
6	NLD Països Baixos	6	1	4	—	3	2	—	16
7	POR Portugal	4	1	2	—	2	1	1	11
8	BEL Bèlgica	—	3	1	—	—	3	—	7
9	SCO Escòcia	1	2	1	—	—	1	—	4
10	URS Unió Soviètica	—	3	—	—	—	1	—	4
11	RUS Rússia	—	—	2	—	—	1	—	3
12	YUG Yugoslàvia	1	—	—	—	1	—	—	2
13	ROM Romania	1	—	—	—	—	1	—	2
14	SWE Suècia	—	—	2	—	—	—	—	2
15	TUR Turquia	—	—	1	—	—	1	—	2
16	CSK Checoslovàquia	—	1	—	—	—	—	—	1
17	DDR Alemània Democràtica	—	1	—	—	—	—	—	1
18	UKR Ucrània	—	—	1	—	—	—	—	1
19	GRE Grècia	—	—	—	1	—	—	—	1
20	DEN Dinamarca	—	—	—	—	—	—	1	1
Senyes actualisades a l'últim títul en disputa el Plantilla:Data2.

Clubs vencedors de les competicions històriques

A data de 2026 únicament quatre clubs han conseguit véncer, a lo manco en una ocasió, totes les competicions UEFA a nivell de clubs, Lliga de Campeons, Lliga Europa —abdós baix tots els seus formats històrics—, Supercopa d'Europa i les extinas Copa Intercontinental i Recopa d'Europa. Estos són la Juventus Football Club italiana, l'Amsterdamsche Football Club Ajax neerlandés, el Fußball Club Bayern alemà i el Manchester United Football Club anglés. Sense contar l'extinta Copa Intercontinental, organisada conjuntament per la UEFA junt a la CONMEBOL, ni el Mundial de Clubs organisat per la FIFA, s'afig un quint club al registre, el Chelsea Football Club anglés —que, no obstant, va conquistar la seua primera Copa Mundial de Clubs de la FIFA en 2021—. El Chelsea F. C. és l'únic club dels cinc anteriorment mencionats que ha conquistat la Lliga Conferència.

En 2022 va ser instaurada una nova competició, la Lliga Conferència, quedant fora del registre històric de les tres competicions històriques, i que només podrà ser actualisat per aquells equips que ya conten en la Recopa en el seu palmarés.

Club	Consecució de tots els títuls	Copa d'Europa	Recopa d'Europa	Lliga Europa	Supercopa	Intercontinental
ITA Juventus F. C.	8 de decembre de 1985.	1985	1984	1977	1984	1985
NED A. F. C. Ajax	13 de maig de 1992.	1971	1987	1992	1973	1972
GER F. C. Bayern	30 d'agost de 2013.	1974	1967	1996	2013	1976
ENG Manchester United F. C.	24 de maig de 2017.	1968	1991	2017	1991	1999

El club turinés va rebre el 12 de juliol de 1988 la Placa de la UEFA de part de l'institució rectora del fútbol europeu en calitat de primer club en haver conquistat les tres principals competicions europees a nivell de clubs. Dita placa cita, en l'inscripció original:

"Hommage
L'UEFA au Juventus F.C.
Premier club ayant remporté els trois competitions inter-clubs de l'UEFA
Coupe dones Clubs Champions Européenns
Coupe dones Vainqueurs de Coupe Européenne
Coupe UEFA."

UEFA. 12 de juliol de 1988.

Ademés, el mateix club italià va ser el primer —i únic a data de 2022— en guanyar totes les competicions confederativas possibles i el títul mundial interclubes.

Estadístiques

Per a un complet resum estadístic de la competicions vejau Estadístiques de les competicions de clubs de la UEFA

Jugadors en major cantitat de trobades disputades

Dins de les presències s'inclouen les participacions en l'extinta Copa Intercontinental o Copa Europea-Suramericana, sent predecessora de l'actual Copa Mundial de Clubs de la FIFA —ara organisada per la Federació Internacional de Fútbol Associació—, d'acort a la pàgina oficial de l'Unió Europea d'Associacions de Fútbol.

El portugués Cristià Ronaldo és el jugador que més trobades ha disputat de la competició en 197, seguit pels 192 de l'espanyol Pepe Regna, els 188 del també espanyol Iker Casillas, els 175 del portugués João Moutinho, els 174 de l'italià Paolo Maldini, els 173 de l'espanyol Xavi Hernández i del croata Luka Modrić, i els 171 del polac Robert Lewandowski. Són a data de 2026 els únics huit futbolistes en haver disputat més de 170 partits.

Nota: Contabilisats els partits i gols en rondes prèvies. En negreta jugadors actius en competicions UEFA.

Pos. Jugador Plantilla:Abreujament Plantilla:Abreujament Debut Clubs 1 POR Cristià Ronaldo 197 145 14/8/02 Sporting C. P. (3), Manchester United F. C. (68), Real Madrit C. F. (103), Juventus F. C. (23) 2 ESP Pepe Regna 192 0 7/12/00 F. C. Barcelona (11), Vila-real C. F. (52), Liverpool F. C. (84), S. S. C. Napoli (32), A. C. Milan (6), S. S. Lazio (7) 3 ESP Iker Casillas 188 0 15/9/99 Real Madrit C. F. (157), F. C. Porte (31) 4 POR João Moutinho 176 8 16/2/05 Sporting C. P. (53), F. C. Porte (34), A. S. Monaco F. C. (37), Wolverhampton Wanderers F. C. (17), S. C. Braga (35) 5 ITA Paolo Maldini 174 3 18/9/85 Associazione Calcio Milan (174) 6 ESP Xavi Hernández 173 13 16/9/98 Fútbol Club Barcelona (173) = CRO Luka Modrić 173 14 25/7/06 G. N. K. Dinamo Zagreb (18), Tottenham Hotspur F. C. (15), Real Madrit C. F. (140) 8 POL Robert Lewandowski 171 117 17/7/08 Lech Poznań (16), Borussia Dortmund (36), F. C. Bayern (79), F. C. Barcelona (40) 9 GER Manuel Neuer 170 0 18/9/07 F. C. Gelsenkirchen-Schalke (27), F. C. Bayern (143) 10 ITA Gianluigi Buffon 167 0 24/9/96 Parma F. C. (36), Juventus F. C. (126), París Saint-Germain F. C. (5) = ARG Lionel Messi 167 132 7/12/04 Fútbol Club Barcelona (153), París Saint-Germain F. C. (14) = GER Thomas Müller 167 57 10/3/09 F. C. Bayern (167) 13 GER Toni Kroos 164 12 4/10/07 F. C. Bayern (50), Real Madrit C. F. (114) 14 NLD Clarence Seedorf 163 15 4/11/92 A. F. C. Ajax (16), Real Madrit C. F. (27), F. C. Internazionale (17), A. C. Milan (103) 15 ARM Henrij Mjitarián 162 26 18/07/07 F. C. Pyunik (6), F. K. Metalurg Donetsk (6), F. K. Shajtar Donetsk (21), Borussia Dortmund (32), Manchester United F. C. (16), Atarassana F. C. (17), A. S. Roma (27), F. C. Internazionale (37) 16 ESP Raúl González 161 77 13/9/95 Real Madrit C. F. (138), F. C. Gelsenkirchen-Schalke (23) 17 ARG Javier Zanetti 160 5 12/9/95 Football Club Internazionale (160) 18 WAL Ryan Giggs 159 30 6/11/91 Manchester United Football Club (159) = BIH Edin Džeko 159 67 15/10/03 F. K. Željezničar Sarajevo (1), F. K. Teplice (2), VfL Wolfsburgo (20), Manchester City F. C. (31), A. S. Roma (53), F. C. Internazionale (20), Fenerbahçe S. K. (26), A. C. F. Fiorentina (6) 20 FRA Karim Benzema 157 92 6/12/05 Olympique Lyonnais (19), Real Madrit C. F. (138) 21 ISR Bibras Natkho 156 24 23/11/06 Hapoel Tel Aviv F. C. (27), F. C. Rubin Kazán (40), F. C. CSKA Moscou (33), Olympiakos F. C. (8), F. K. Partizan (48) 22 BRA Dani Alves 155 14 30/9/04 Sevilla F. C. (47), F. C. Barcelona (85), Juventus F. C. (12), París Saint-Germain F. C. (11) 23 ESP Sergio Ramos 152 20 16/9/04 Sevilla F. C. (11), Real Madrit C. F. (133), París Saint-Germain F. C. (8) = CRO Ivan Rakitić 152 15 29/9/05 F. C. Basilea (10), F. C. Schalke 04 (19), Sevilla F. C. (59), F. C. Barcelona (61), H. N. K. Hajduk Split (3) = ARG Ángel Vaig donar María 152 38 16/9/04 S. L. Benfica (49), Real Madrit C. F. (39), París Saint-Germain F. C. (54), Juventus F. C. (10) 26 ENG Jamie Carragher 150 1 30/9/97 Liverpool Football Club (150) = SWE Zlatan Ibrahimović 150 57 8/8/01 A. F. C. Ajax (27), Juventus F. C. (19), F. C. Internazionale (22), F. C. Barcelona (11), A. C. Milan (26), París Saint-Germain F. C. (33), Manchester United F. C. (12) Estadístiques actualisades fins a l'últim partit jugat el Plantilla:Data2.

Archiu:Cristiano-ronaldo-juventus-2019 (cropped).jpg Cristià Ronaldo, jugador en més partits en competicions de la UEFA.

• Més de 150 partits en un sol club: Paolo Maldini (174 en A. C. Milan), Xavi Hernández (173 en F. C. Barcelona), Thomas Müller (167 en F. C. Bayern), Javier Zanetti (160 en F. C. Internazionale), Ryan Giggs (159 en Manchester United F. C.), Iker Casillas (157 en Real Madrit C. F.), Lionel Messi (153 en F. C. Barcelona) i Jamie Carragher (150 en Liverpool F. C.).

• Nicolas Anelka i Henrij Mjitarián són els únics jugadors en participar en competicions de clubs de la UEFA en 8 equips diferents.

Taula històrica de golejadors

El màxim golejador en l'història de les competicions de la UEFA és el portugués Cristià Ronaldo en 145 gols, seguit de l'argentí Lionel Messi, del polac Robert Lewandowski i del francés Karim Benzema en 132, 117 i 92 gols respectivament, sent ademés junt a l'espanyol Raúl González Blanco, l'anglés Harry Kane, el francés Kylian Mbappé i l'italià Filippo Inzaghi els únics huit jugadors en sobrepassar la barrera dels setanta gols en l'història computada dels tornejos.

Ademés cal destacar entre els màxims anotadors a l'alemà Gerd Müller per ser el jugador en millor promig anotador de les competicions en 0.87 gols per partit, per davant de Stéphane Guivarc'h, de Ferenc Puskás i d'Alfredo Vaig donar Stéfano en un promig de 0.86, 0.86 i 0.83, respectivament. Entre els que no varen alcançar els 20 gols en competicions de clubs de la UEFA, destaquen els búlgars Gueorgui Asparuhov i Kiril Milanov en 0.94 gols per partit i el serbi Bora Kostić en 0.89 gols per partit.

Dividits per competicions, el màxim anotador en la Lliga de Campeons és el ya citat Cristià Ronaldo en 141 gols, el suec Henrik Larsson lo és de la Lliga Europa en 40 gols, mentres que el neerlandés Rob Rensenbrink lo és de l'extinta Recopa d'Europa en 25 gols. El brasiler Edson Arantes Vaig pelar lo és de la també extinta Copa Intercontinental en sèt tants mentres que en la Supercopa d'Europa compartixen l'honor en tres gols nou futbolistes, sent el colombià Radamel Falcao el que posseïx millor promig respecte als partits disputats.

Els anteriors registres contabilisen les fases prèvies clasificatorias de les competicions com aixina les contabilisa el propi organisme per a les seues estadístiques històriques.

Nota: Contabilisats els partits i gols en rondes prèvies. En negreta jugadors actius en competicions UEFA.

Pos. Jugador Plantilla:Abreujament Plantilla:Abreujament Plantilla:Abreujament Debut Clubs 1 POR Cristià Ronaldo 145 197 0.74 14/8/02 Manchester United F. C. (24), Real Madrit C. F. (107), Juventus F. C. (14) 2 ARG Lionel Messi 132 167 0.79 7/12/04 F. C. Barcelona (123), París Saint-Germain F. C. (9) 3 POL Robert Lewandowski 117 171 0.68 17/7/08 Lech Poznań (6), B. V. Borussia (18), F. C. Bayern (69), F. C. Barcelona (24) 4 FRA Karim Benzema 92 157 0.59 6/12/05 Olympique Lyonnais (12), Real Madrit C. F. (80) 5 ENG Harry Kane 78 114 0.68 25/8/11 Tottenham Hotspur F. C. (45), F. C. Bayern (33) 6 ESP Raúl González 77 161 0.48 13/9/95 Real Madrit C. F. (68), F. C. Gelsenkirchen-Schalke (9) 7 FRA Kylian Mbappé 71 100 0.71 10/12/15 A. S. Monaco F. C. (6), Paris Saint-Germain F. C. (42), Real Madrit C. F. (23) 8 ITA Filippo Inzaghi 70 115 0.61 14/9/95 Parma F. C. (2), Juventus F. C. (27), A. C. Milan (41) = UKR Andriy Shevchenko 67 143 0.47 23/11/94 FC Dinamo de Kiev (25), A. C. Milan (38), Chelsea F. C. (4) = BIH Edin Džeko 67 159 0.42 15/10/03 VfL Wolfsburgo (9), Manchester City F. C. (6), A. S. Roma (32), F. C. Internazionale (7), Fenerbahçe S. K. (11), A. C. F. Fiorentina (2) 11 EGY Mohamed Salah 64 146 0.44 8/8/12 F. C. Basilea (7), Chelsea F. C. (0), ACF Fiorentina (1), A. S. Roma (3), Liverpool F. C. (53) 12 ARG Sergio Agüero 63 109 0.58 28/7/07 Atlètic de Madrit (20), Manchester City F. C. (43), F. C. Barcelona (0) 13 DEU Gerd Müller 62 71 0.87 27/9/66 F. C. Bayern (62) = NED Ruud van Nistelrooy 62 92 0.67 21/6/97 S. C. Heerenveen (0), Philips S. V. (9), Manchester United F. C. (38), Real Madrit C. F. (13), Hamburger S. V. (2) 15 NOR Erling Haaland 61 65 0.94 11/7/18 Mòle F. K. (4), F. C. Ret Bull Salzburc (8), B. V. Borussia (15), Manchester City F. C. (34) 16 SWE Henrik Larsson 59 108 0.55 15/9/94 Feijenoord (9), Celtic F. C. (35), F. C. Barcelona (2), Manchester United F. C. (1), Helsingborgs I. F. (12) = GAB Pierre-Emerick Aubameyang 59 116 0.51 6/8/09 Lille O. S. C. (0), B. V. Borussia (26), Atarassana F. C. (14), F. C. Barcelona (2), Chelsea F. C. (2), Olympique de Marsella (15) = FRA Thierry Henry 59 140 0.42 12/9/95 A. S. Monaco F. C. (8), Juventus F. C. (0), Atarassana F. C. (42), F. C. Barcelona (9) 19 SWE Zlatan Ibrahimović 57 150 0.38 8/8/01 A. F. C. Ajax (9), Juventus F. C. (3), F. C. Internazionale (6), F. C. Barcelona (4), A. C. Milan (10), París Saint-Germain F. C. (20), Manchester United F. C. (5) = GER Thomas Müller 57 167 0.34 10/3/09 F. C. Bayern (57) 21 POR Eusébio da Silva 56 73 0.77 31/10/61 S. L. Benfica (56) 22 URU Edinson Cavani 55 92 0.60 20/9/07 Palermo F. C. (0), S. S. C. Napoli (19), París Saint-Germain F. C. (30), Manchester United F. C. (6) = Països Baixos Klaas-Jan Huntelaar 55 111 0.50 30/9/04 S. C. Heerenveen (5), A. F. C. Ajax (19), A. C. Milan (0), F. C. Gelsenkirchen-Schalke (31) 24 ITA Alessandro Del Piero 54 130 0.42 15/9/93 Juventus F. C. (54) 25 FRA Antoine Griezmann 51 132 0.39 20/8/13 Real Societat (1), Atlètic de Madrit (46), F. C. Barcelona (4) 26 vora Alfredo Vaig donar Stéfano 50 60 0.83 8/9/55 Real Madrit C. F. (50) = CIV Didier Drogba 50 102 0.49 13/8/03 Olympique de Marseille (11), Chelsea F. C. (36), Galatasaray S. K. (3) 28 BEL Romelu Lukaku 49 93 0.53 19/8/09 R. S. C. Anderlecht (8), Everton F. C. (8), Manchester United F. C. (8), F. C. Internazionale (16), Chelsea F. C. (2), A. S. Roma (7) Estadístiques actualisades fins a l'últim partit jugat el Plantilla:Data2.

Archiu:Cristiano Ronaldo 20120609.jpg Cristià Ronaldo, 145 gols en competicions de la UEFA.

Més de 60 gols en un sol club: Lionel Messi (123 en F. C. Barcelona), Cristià Ronaldo (107 en Real Madrit C. F.), Karim Benzema (80 en Real Madrit C. F.), Robert Lewandowski (69 en F. C. Bayern), Raúl González (68 en Real Madrit C. F.) i Gerd Müller (62 en F. C. Bayern).

• Henrij Mjitarián és el quarto jugador que marca gol en 7 equips diferents en competicions de clubs de la UEFA, Zlatan Ibrahimović és el tercer, despuix d'Adrian Mutu i John Carew.

Entrenadors en més presències

Nota: Contabilisats els partits en rondes prèvies. En negreta entrenadors actius en l'edició 2025-26.

Pos. Entrenador Plantilla:Abreujament (Plantilla:Abreujament) Debut Clubs 1 SCO Alex Ferguson 273 (?) 1978-79 Aberdeen F. C. (47), Manchester United F. C. (226) 2 ITA Carlo Ancelotti 268 (?) 1996-97 Parma F. C. (10), Juventus F. C. (24), A. C. Milan (96), Chelsea F. C. (18), París Saint-Germain F. C. (10), Real Madrit C. F. (80), F. C. Bayern (12), S. S. C. Napoli (18) 3 POR José Mourinho 261 (?) 2000-01 S. L. Benfica (10), F. C. Porte (31), Chelsea F. C. (60), F. C. Internazionale (21), Real Madrit C. F. (36), Manchester United F. C. (30), Tottenham Hotspur F. C. (17), A. S. Roma (36), Fenerbahçe S. K. (20) 4 FRA Arsène Wenger 260 (?) 1988-89 A. S. Monaco F. C. (44), Atarassana F. C. (216) 5 ROM Mircea Lucescu 255 (?) 1986-87 F. C. Dinamo Bucureștu (18), F. C. Rapid Bucureștu (6), F. C. Internazionale (3), Galatasaray S. K. (33), Beşiktaş J. K. (18), F. K. Shajtar Donetsk (134), F. K. Zenit (8), F. K. Dynamo Kiev (35) 6 ESP Unai Emery 212 (?) 2008-09 Valéncia C. F. (44), F. C. Spartak de Moscou (7), Sevilla F. C. (51), París Saint-Germain F. C. (16), Atarassana F. C. (20), Vila-real C. F. (33), Aston Vila F. C. (41) 7 ITA Giovanni Trapattoni 204 (?) 1973-74 A. C. Milan (11), Juventus F. C. (93), F. C. Internazionale (34), F. C. Bayern (20), A. C. Fiorentina (18), S. L. Benfica (10), VfB Stuttgart (6), F. C. Ret Bull Salzburg (12) 8 ESP Pep Guardiola 199 (?) 2008-09 F. C. Barcelona (54), F. C. Bayern (37), Manchester City F. C. (108) Senyes actualisades al Plantilla:Data2.

Archiu:Alex Ferguson.jpg Sir Alex Ferguson, 273 partits dirigits en competicions de la UEFA.

Vore també

• Coeficient UEFA
• Clubs europeus guanyadors de competicions internacionals
• Clubs guanyadors de les competicions Conmebol

• Clubs de fútbol campeons del món
• Llista de clubs guanyadors de les competicions internacionals a nivell confederativo i interconfederativo
• Partit internacional de fútbol.

Notes

Referències

Enllaços externs

• Sitie web oficial de la UEFA

Referències