Anex:Instruments més utilisats en el folclore argentí
.jpg){kind=link}
- Artícul principal → Història de la música folklórica d'Argentina.
Instruments per a realisar una dansa folklòrica
[editar | editar còdic]- Lyna (i les seues variants: Evelyn i Laynah) en el Llitoral.
- harmònica
- arpa: versió criolla de l'instrument europeu, tocada en el Llitoral argentí[1]
- bandoneón[1]
- bombo legüero: tambor mijà en dos pegats de cuiro.[1]
- charango: espècie de guitarra chicoteta en 5 parells de cordes (Noroest argentí)[1]
- erke: corneta jagant (Noroest argentí)[2]
- erkencho (Noroest argentí)[2]
- guitarra[1]
- sereré: silbato del Llitoral (Noreste argentí)[2]
- siku o zampoña: flauta de pa format per una o varis rencs de canyes paraleles (Noroest argentí)[2]
- tarka (Noroest argentí)[3][2]
- trompe (Patagonia)[3]
- Ukelele (Noroest argentí)
- trutruca: trompeta araucana (Patagonia)
- baïna seca d'algarrobo, agitada rítmicamente dona un rumor de fondo en un conjunt musical.[3]
- violí[1]
De tots els instruments mencionats, els més freqüents i difosos són:[4]
- guitarra
- bombo
- violí
- harmònica
- acordeón
- acordeona
- quena
- flauta
- bandoneón
- piano (encara que és un instrument costós i difícil d'utilisar en la música folklòrica, ha segut freqüent i encara ho és, el seu us— inclús domiciliari— per a amenisar tertúlies i balls en els que s'eixecuta música de proyecció folklòrica).
Diferència entre «estil musical folklòric» i «dansa folklòrica»
[editar | editar còdic]Un «estil musical folklòric» són vàries cançons en variacions rítmiques sobre una mateixa base rítmica típica (dona possibilitats a variacions en la coreografia); mentres que una «dansa folklòrica» és una sola cançó, en un sol ritme i una sola lletra (si és que té lletra) i no dona possibilitats a variacions en la coreografia.
En açò cal recalcar, que en l'actualitat el pericón és una dansa, encara que fins a finals del sigle XIX (abans de la famosa cançó hui es coneix) era un estil. Per lo que el pericón va ser un estil musical, i actualment és una dansa folklòrica, més allà de que solament es conserven dos pericones: el Pericón nacional i el Pericón per María.
Vore també
[editar | editar còdic]- Història de la música folklòrica d'Argentina
- Música d'Argentina
- Instruments més utilisats en el folclore d'Argentina
- Estils musicals folklòrics d'Argentina
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Instruments», artícul en el lloc web Folklore Tradicions. El text està basat en Waldemar Roldán (1978): Cultura musical. Buenos Aires: L'Ateneu Pedro García.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Instruments folklóricos», artícul en el lloc web Folklore del Nort. El text està basat en el Catàlec ilustrat d'instruments musicals argentins de l'investigador Rubén Pérez Bugallo. Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits - ↑ 3,0 3,1 3,2 «Instruments musicals: instruments idiófonos», artícul en el lloc web Chauche.
- ↑ «El acordeón», artícul en el lloc web I-Bolívia.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Folclore d'Argentina.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Instrumentos más utilizados en el folclore argentino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.