Anex:Isòtops de fermi

El Fermi (Fm) és un element sintètic i per eixe motiu no se li pot donar una massa atòmica estàndar. Com tots els elements artificials no té isòtops estables. El primer isòtop en ser descobert (en la pluja radiactiva produïda per una prova nuclear) va ser el ²⁵⁵Fm en l'any 1952. El ²⁵⁰Fm va ser sintetisat independentment poc despuix del descobriment de el ²⁵⁵Fm. Existixen 20 radioisòtops que la seua massa atòmica va des de el ²⁴¹Fm a el ²⁶⁰Fm (el ²⁶⁰Fm no està confirmat) i 2 isòmers nuclears, el ^250mFm i el ^251mFm. L'isòtop de més llarga vida és el ²⁵⁷Fm en una vida mija de 100,5 dies i l'isòmer de més curta vida és el ^250mFm en una vida mija d'1,8 segons.

Taula d'isòtops

símbol del núclido	Z(p)	N(n)	massa istópica (o)	vida mija	modo(s) de desintegració</ref>	isòtop(s) fill(s)	Espin nuclear
	Energia d'excitació
242Fm	100	142	242,07343(43)#	0,8(2) ms	SF	(varis)	0+
					α (rara)	238Cf
243Fm	100	143	243,07435(23)#	210(60) ms [0,18(+8-4) s]	α (60%)	239Cf	7/2-#
					β+ (40%)	243És
					SF (0,57%)	(varis)
244Fm	100	144	244,07408(30)#	3,3(5) ms	SF (99%)	(varis)	0+
					α (1%)	240Cf
245Fm	100	145	245,07539(30)#	4,2(13) s	α (95,7%)	241Cf	1/2+#
					β+ (4.2%)	245És
					SF (0,13%)	(varis)
246Fm	100	146	246,07530(4)	1,1(2) s	α (85%)	242Cf	0+
					β+ (10%)	246És
					β+, SF (10%)	(varis)
					SF (4,5%)	(varis)
247Fm	100	147	247,07685(15)#	29(1) s	α (50%)	243Cf	(7/2+)
					β+ (50%)	247És
248Fm	100	148	248.077195(13)	36(2) s	α (99%)	244Cf	0+
					β+ (1%)	248És
					SF (0,05%)	(varis)
249Fm	100	149	249,07903(11)#	2,6(7) min	β+ (85%)	249És	(7/2+)#
					α (15%)	245Cf
250Fm	100	150	250,079521(13)	30(3) min	α (90%)	246Cf	0+
					EC (10%)	250És
					SF (6&claves;10−4%)	(varis)
250mFm	1500(300)# keV			1,8(1) s	IT	250Fm	7,8#
251Fm	100	151	251,081575(9)	5,30(8) h	β+ (98,2%)	251És	(9/2-)
					α (1,8%)	247Cf
251mFm	191(2) keV			15,2(23) µs			(5/2+)
252Fm	100	152	252,082467(6)	25,39(4) h	α (99,99%)	248Cf	0+
					SF (0,0023%)	(varis)
					β+β+ (rar)	252Cf
253Fm	100	153	253,085185(4)	3,00(12) d	EC (88%)	253És	(1/2)+
					α (12%)	249Cf
254Fm	100	154	254,0868542(30)	3,240(2) h	α (99,94%)	250Cf	0+
					SF (0,06%)	(varis)
255Fm	100	155	255,089962(5)	20,07(7) h	α	251Cf	7/2+
					SF (2&claves;10−5%)	(varis)
256Fm	100	156	256,091773(8)	157,6(13) min	SF (91,9%)	(varis)	0+
					α (8,1%)	252Cf
257Fm	100	157	257,095105(7)	100,5(2) d	α (99,79%)	253Cf	(9/2+)
					SF (0,21%)	(varis)
258Fm	100	158	258,09708(22)#	370(14) µs	SF	(varis)	0+
259Fm	100	159	259,1006(3)#	1,5(3) s	SF	(varis)	3/2+#
260Fm	100	160	260,10268(54)#	1# min			0+

Notes

• Els valors marcats en # no deriven merament de les senyes experimentals, sino que a lo manco en part de tendències sistemàtiques. Els espin en arguments d'assignació dèbil estan entre paréntesis.
• Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertitut indiquen una desviació estàndar, llevat la composició isotòpica i la massa atòmica estàndar entregades per l'IUPAC que usen incertituts expandides.
• Els isòtops senyalats en un número d'isòtop en una «m» es tracten d'isòmers metaestables.

Cronologia del descobriments dels seus isòtops

Isòtop	Descobriment	Reacció
241Fm	2008	204Pb(40Ar,3n)
242Fm	1975	204Pb(40Ar,2n), 206Pb(40Ar,4n)
243Fm	1981	206Pb(40Ar,3n)
244Fm	1967	233O(16O,5n)
245Fm	1967	233O(16O,4n)
246Fm	1966	235O(16O,5n)
247Fm	1967	239Pu(12C,4n)
248Fm	1958	240Pu(12C,4n)
249Fm	1960	238O(16O,5n)
250Fm	1954	238O(16O,4n)
251Fm	1957	249Cf(α,2n)
252Fm	1956	249Cf(α,n)
253Fm	1957	252Cf(α,3n)
254Fm	1954	Captura neutrónica
255Fm	1954	Captura neutrónica
256Fm	1955	Captura neutrónica
257Fm	1964	Captura neutrónica
258Fm	1971	257Fm(d,p)
259Fm	1980	257Fm(t,p)
260Fm?	1992?	254És+18O, 22Ne — transferit (EC de 260Md)

²⁶⁰el Fm? no va ser confirmat en l'any 1997.

Referències

• Les masses dels isòtops en:
  • M. Wang, G. Audi, A.H. Wapstra, F.G. Kondev, M. MacCormick, X. Xu, et al. (2012). “The AME2012 atomic mass evaluation (II). Tables, graphs and references.”. Chinese Physics C, 36 (12): 1603–2014.. doi:10.1088/1674-1137/36/12/003. Bibcode: 2012ChPhC..36....3M.
  • G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon (2003). “The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties”. Nuclear Physics A 729: 3–128. doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001. Bibcode: 2003NuPhA.729....3A.
• Composicions isotòpiques i masses atòmiques estàndars en:
  • J. R. de Laeter, J. K. Böhlke, P. De Bièvre, H. Hidaka, H. S. Peiser, K. J. R. Rosman and P. D. P. Taylor (2003). “Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report)”. Pure and Applied Chemistry 75 (6): 683–800. doi:10.1351/pac200375060683.
  • M. E. Wieser (2006). “Atomic weights of the elements 2005 (IUPAC Technical Report)”. Pure and Applied Chemistry 78 (11): 2051–2066. doi:10.1351/pac200678112051. Summario simplificate.
• Vida mija, espin i senyes dels isòmer seleccionats de les següents fonts. Vore notes d'edició en la pàgina de discussió de l'artícul en la Wikipedia en anglés.
  • G. Audi, F.G. Kondev, M. Wang, B. Pfeiffer, X. Sun, J. Blachot, and M. MacCormick (2012). “The NUBASE2012 evaluation of nuclear properties.”. Chinese Physics C, 36 (12): 1157–1286.. doi:10.1088/1674-1137/36/12/001.
  • G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon (2003). “The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties”. Nuclear Physics A 729: 3–128. doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001. Bibcode: 2003NuPhA.729....3A.
  • National Nuclear Data Center. «NuDat 2.1 database». Brookhaven National Laboratory. Consultat el September 2005.
  • N. E. Holden (2004). «Table of the Isotopes», D. R. Lide (ed.). CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th edició, CRC Press, Section 11. ISBN 978-0-8493-0485-9.

• • M. Thoennessen (2012). «Discovery of Isotopes of Elements with Z≥100». National Superconducting Cyclotron Laboratory and Department of Physics and Astronomy, Michigan State University, East Lansing, MI 48824, USA. Consultat el July 2012.