Anex:Isòtops de livermorio
Livermorio (Lv) és un element sintètic, i per lo tant no és possible obtindre una massa atòmica estàndar. Com tots els elements sintètics, no té isòtops estables. El primer isòtop en ser sintetisat va ser 293Lv en l'any 2000. Es coneixen quatre radioisòtops, des de 290Lv fins a 293Lv. L'isòtop de major duració és 293Lv, en un periodo de semidesintegración (o semivida)de 53 ms.
Taula
[editar | editar còdic]| Símbol del núclido | Z(p) | N(n) | Massa isotòpica (o) |
periodo de semidesintegración |
Modo(s) de desintegració |
Isòtop(s) resultants | Espin nuclear |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 290Lv[n 1] | 116 | 174 | 290.19864(71)# | 15(+26-6) ms | α | 286Fl | 0+ |
| 291Lv | 116 | 175 | 291.20108(66)# | 6.3(+116-25) ms | α | 287Fl | |
| 292Lv | 116 | 176 | 292.20174(91)# | 18.0(+16-6) ms | α | 288Fl | 0+ |
| 293Lv | 116 | 177 | 293.20449(60)# | 53(+62-19) ms | α | 289Fl |
- ↑ No va anar directament sintetisat, sino que va ser detectat com un producte de desintegració de 294Og.
Notes
[editar | editar còdic]- Els valors marcats en # no deriven merament de les senyes experimentals, pero a lo manco en part de tendències sistemàtiques.
- Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertitut indiquen una desviació estàndar. Els valors de la IUPAC són incertituts expandides.
Isòtops i propietats nuclears
[editar | editar còdic]Nucleosíntesis
[editar | editar còdic]Combinacions blanc-proyectil que conduïxen al núcleu compost per Z=116
[editar | editar còdic]La següent taula conté vàries combinacions de blancs i proyectils que podrien utilisar-se per a formar núcleus composts en Z = 116.
| Blanco | Proyectil | CN | Resultat de l'intent |
|---|---|---|---|
| 142Ce | 142Ce | 284Lv | Reacció encara no experimentada |
| 208Pb | 82Es | 290Lv | Intent infructuós |
| 232Th | 58Fe | 290Lv | Reacció encara no experimentada |
| 238O | 54Cr | 292Lv | Intent infructuós |
| 244Pu | 50Tu | 294Lv | Reacció encara no experimentada |
| 250Cm | 48Ca | 298Lv | Reacció encara no experimentada |
| 248Cm | 48Ca | 296Lv | Reacció satisfactòria |
| 246Cm | 48Ca | 294Lv | Reacció encara no experimentada |
| 245Cm | 48Ca | 293Lv | Reacció satisfactòria |
| 249Cf | 40Ar | 289Lv | Reacció encara no experimentada |
| 252Cf | 40Ar | 292Lv | Reacció encara no experimentada |
| 257Fm | 36S | 293Lv | Reacció encara no experimentada |
Fusió freda
[editar | editar còdic]208Pb(82Es,xn)290−xLv
[editar | editar còdic]En 1998, l'equip del GSI va intentar la síntesis de 290Lv com un producte de captura radiactiva (x=0). No es varen detectar àtoms que proveïren un llímit de secció eficaç de 4.8 pb.
Fusió calenta
[editar | editar còdic]Esta secció tracta sobre la síntesis de núcleus de livermorio a través de les denominades reaccions de fusió «calenta». Estos són processos que creen núcleus composts en nivells d'energia d'excitació alts (entre 40 o 50 MeV, d'ahí «calenta»), lo que du a una provabilitat reduïda de sobreviure a la fissió. Llavors, els núcleus excitats llavors es desintegren a un estat fonamental per mig de l'emissió de 3 a 5 neutrons. Les reaccions de fusió que varen utilisar núcleus de 48Ca a sovint produïxen núcleus composts en energies d'excitació intermiges (al voltant de 30 a 35 MeV). Açò dona lloc, en part, a rendiments relativament alts d'estes reaccions.
238O(54Cr,xn)292−xLv
[editar | editar còdic]Hi ha indicis superficials de que esta reacció es va intentar en el GSI en l'any 2006. No hi ha informes publicats sobre els resultats d'este intent, per lo que presuntament no es varen detectar àtoms. Açò s'espera d'un estudi sistemàtic de les seccions eficaces per als blancs de 238U.[1]
248Cm(48Ca,xn)296−xLv (x=3,4)
[editar | editar còdic]El primer intent de sintetisar livermorio es va portar a terme en 1977 per Ken Hulet i el seu equip en el Laboratori Nacional Lawrence Livermore. No varen ser capaços de detectar àtoms de livermorio.[2] Yuri Oganessian i el seu equip del Laboratori Flerov de Reaccions Nuclears posteriorment va intentar la reacció en 1978 i també varen fracassar. En 1985, un experiment conjunt entre Berkeley i l'equip de Peter Armbruster en la GSI, va resultar negatiu novament, en un llímit calculat de la secció eficaç de 10-100 pb.[3]
En l'any 2000, científics russos de Dubna finalment varen tindre èxit en la detecció d'un únic àtom de livermorio, identificat com l'isòtop 292Lv.[4] En 2001, varen repetir la reacció i varen formar dos àtoms, confirmant el seu experiment de descobriment. Un tercer àtom es va assignar provisionalment a 293Lv sobre la base d'una desintegració alfa pare no descoberta.[5]
En abril de 2004, l'equip va repetir l'experiment en nivells d'energia més alts, i varen poder detectar una nova cadena de desintegració, atribuïda a el 292Lv. Sobre esta base, les senyes originals varen ser reasignados a 293Lv. Per lo tant, la cadena tentativa possiblement estiga associada en una branca de desintegració rara d'este isòtop. En esta reacció es varen detectar dos àtoms més de 293Lv.[6]
En un experiment realisat en la GSI entre juny i juliol de 2010, científics varen detectar sis àtoms de livermorio; dos àtoms de 293Lv i quatre de 292Lv. Varen poder confirmar les senyes de desintegració i seccions eficaces per a la reacció de fusió.
245Cm(48Ca, xn)293−x116 (x=2,3)
[editar | editar còdic]En la finalitat d'ajudar en l'assignació d'número d'isòtops per al livermorio, entre març i maig de 2003 l'equip de Dubna va bombardejar un blanc de 245Cm en ions de 48Ca. Varen poder detectar dos nous isòtops, atribuïts a 291Lv i 290Lv.[7] L'experiment es va repetir en èxit entre febrer i març de 2005, a on es varen crear dèu àtoms en senyes de desintegració idèntics a aquells reportats en l'experiment de 2003.[8]
Cronologia del descobriment dels isòtops
[editar | editar còdic]| Isòtop | Any de descobriment | Reacció de descobriment |
|---|---|---|
| 290Lv | 2002 | 249Cf(48Ca,3n) |
| 291Lv | 2003 | 245Cm(48Ca,2n)[7] |
| 292Lv | 2004 | 248Cm(48Ca,4n)[6] |
| 293Lv | 2000 | 248Cm(48Ca,3n)[4] |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ GSI. «List of experiments 2000–2006» (en anglés). Archivat des d'el original, el 18 de març de 2009. Consultat el 14 de juny de 2013.
- ↑ Hulet, E. K.(1977).Physical Review Letters.39(7)
- 385.doi:10.1103/PhysRevLett.39.385.
- ↑ Armbruster, P.(1985).Physical Review Letters.54(5)
- 406–409.doi:10.1103/PhysRevLett.54.406.
- ↑ 4,0 4,1 (2000).Physical Review C.63
- 011301.doi:10.1103/PhysRevC.63.011301.
- ↑ «Confirmed results of the 248Cm(48Ca,4n)292116 experiment». Laboratori Nacional Lawrence Livermore. Consultat el 14 de juny de 2013.
- ↑ 6,0 6,1 (2004).Physical Review C.70
- 064609.doi:10.1103/PhysRevC.70.064609.
- ↑ 7,0 7,1 (2004).Physical Review C.69(5)
- 054607.doi:10.1103/PhysRevC.69.054607.
- ↑ Physical Review C.74(4)
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Isótopos de livermorio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.