Anex:Isòtops de oganesón
Oganesón (Og) és un element sintètic creat en un colisionador de partícules, i per lo tant no és possible determinar en exactitut una massa atòmica estàndar. De la mateixa manera que tots els elements artificials, no té isòtops estables. El primer isòtop —i l'únic fins al moment— en ser sintetisat va ser 294Og en l'any 2006; que té un periodo de semidesintegración de 890 microsegons.
Taula d'isòtops
[editar | editar còdic]| símbol del núclido | Z(p) | N(n) | massa isotòpica (o) |
periodo de semidesintegración |
modo(s) de desintegració | isòtop(s) resultants |
espin nuclear |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 294Og | 118 | 176 | 294.21392(71)# | 890 µs | α | 290Lv |
Notes
[editar | editar còdic]- Els valors marcats en # no deriven merament de les senyes experimentals, pero a lo manco en part de tendències sistemàtiques.
- Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertitut indiquen una desviació estàndar. Els valors de la IUPAC són incertituts expandides.
Càlculs teòrics
[editar | editar còdic]Càlculs teòrics realisats sobre les rutes de síntesis i el periodo de semidesintegración d'atres isòtops varen demostrar que alguns d'ells podrien ser llaugerament més estables que l'isòtop sintetisat 294Og, provablement 293Og, 295Og, 296Og, 297Og, 298Og, 300Og i 302Og.[1][2] D'estos, 297Og podria oferir les millors oportunitats d'obtindre núcleus de vida més llarga,[1][2] i per lo tant podria ser el foc de futurs treballs en este element. Alguns isòtops en molts més neutrons, com alguns ubicats al voltant de 313Og, inclús podrien oferir núcleus de molta més vida.[3]
Combinacions blanc-proyectil que conduïxen al núcleu compost per Z=118
[editar | editar còdic]La següent taula conté vàries combinacions d'objectius i proyectils que podrien utilisar-se per a formar núcleus composts en Z = 118.
| Blanco | CN | Proyectil | Resultat de l'intent |
|---|---|---|---|
| 160Gd | 296Og | 136Xe | Reacció encara no experimentada |
| 208Pb | 294Og | 86Kr | Intent infructuós |
| 232Th | 296Og | 64Ni | Reacció encara no experimentada |
| 238O | 296Og | 58Fe | Reacció encara no experimentada |
| 244Pu | 298Og | 54Cr | Reacció encara no experimentada |
| 248Cm | 298Og | 50Tu | Reacció encara no experimentada |
| 250Cm | 300Og | 50Tu | Reacció encara no experimentada |
| 249Cf | 297Og | 48Ca | Reacció satisfactòria
|
| 252Cf | 300Og | 48Ca | Reacció encara no experimentada |
| 257Fm | 297Og | 40Ar | Reacció encara no experimentada |
Càlculs teòrics en seccions travesseres d'evaporament
[editar | editar còdic]La següent taula conté vàries combinacions blanc-proyectil per als càlculs que han proporcionat estimacions per a la secció eficaç dels rendiments de diversos canals d'evaporament de neutrons. Es dona el canal en el més alt rendiment esperat.
| Blanco | Proyectil | Isòtop inestable | Canal (producte) | σ max | Model | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 208Pb | 86Kr | 294Og | 1n (293Og) | 0.1 pb | SDN | [4] |
| 208Pb | 85Kr | 293Og | 1n (292Og) | 0.18 pb | SDN | [4] |
| 252Cf | 48Ca | 300Og | 3n (297Og) | 1.2 pb | SDN | [5] |
| 251Cf | 48Ca | 299Og | 3n (296Og) | 1.2 pb | SDN | [5] |
| 249Cf | 48Ca | 297Og | 3n (294Og) | 0.3 pb | SDN | [5] |
- Llegenda
- SDN = Sistema vaig donar-nuclear
- σ = Secció eficaç
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 P. Roy Chowdhury, C. Samanta, and D. N. BasuPhys. Rev. C.73
- 014612.doi:10.1103/PhysRevC.73.014612.
- ↑ 2,0 2,1 C. Samanta, P. Roy Chowdhury and D. N. BasuNuclear Physics A.789(1-4)
- 142–154.doi:10.1016/j.nuclphysa.2007.04.001.
- ↑ S B Duarte, O A P Tavares, M Gonçalves, O Rodríguez, F Guzmán, T N Barbosa, F García and A Dimarco(2004).J. Phys. G: Nucl. Part. Phys..30(10)
- 1487–1494.doi:10.1088/0954-3899/30/10/014.
- ↑ 4,0 4,1 Feng, Zhao-Qing(2007).«Formation of superheavy nuclei in cold fusion reactions».Physical Review C.76(4)
- 044606.doi:10.1103/PhysRevC.76.044606.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Feng, Z(2009).«Production of heavy and superheavy nuclei in massive fusion reactions».Nuclear Physics A.816(1-4)
- 33.doi:10.1016/j.nuclphysa.2008.11.003.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Masses d'isòtops
[editar | editar còdic]- M. Wang, G. Audi, A.H. Wapstra, F.G. Kondev, M. MacCormick, X. Xu, et al.(2012).Chinese Physics C,.36(12)
- 1603–2014..doi:10.1088/1674-1137/36/12/003.
- G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon(2003).Nuclear Physics A.729(1)
- 3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Isótopos de oganesón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.