Anex:Isòtops de platí
El platí natural (78Pt) es produïx en cinc isòtops estables (192Pt, 194Pt, 195Pt, 196Pt, 198Pt) i un radioisòtop de molt llarga duració, 190Pt, en una vida mija de 6.50 × 1011 anys. També hi ha 31 radioisòtops artificials coneguts, el més durador d'ells és 193Pt en una vida mija de 50 anys. Tots els demés isòtops tenen una vida mija menors a un any, la majoria menors a un dia.
Taula d'isòtops
[editar | editar còdic]| Símbol del nucleido |
Z(p) | N(n) | Massa isotòpica (o) |
Vida mija[n 1] | Método(s) de decaiguda[1][n 2] |
Isòtop(s) fill(s)[n 3] |
Espin nuclear i paritat |
Composició isotòpica representativa (fracció molar) |
Ranc de variació natural (fracció molar) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Energia d'excitació | |||||||||
| 166Pt | 78 | 88 | 165.99486(54)# | 300(100) µs | 0+ | ||||
| 167Pt | 78 | 89 | 166.99298(44)# | 700(200) µs | 7/2−# | ||||
| 168Pt | 78 | 90 | 167.98815(22) | 2.00(18) ms | α | 164Vos | 0+ | ||
| β+ (rar) | 168Anar | ||||||||
| 169Pt | 78 | 91 | 168.98672(22)# | 3.7(15) ms | α | 165Vos | 3/2−# | ||
| β+ (rar) | 169Anar | ||||||||
| 170Pt | 78 | 92 | 169.982495(20) | 14.0(2) ms | α (98%) | 166Vos | 0+ | ||
| β+ (2%) | 170Anar | ||||||||
| 171Pt | 78 | 93 | 170.98124(9) | 51(2) ms | α (99%) | 167Vos | 3/2−# | ||
| β+ (1%) | 171Anar | ||||||||
| 172Pt | 78 | 94 | 171.977347(14) | 98.4(24) ms | α (77%) | 168Vos | 0+ | ||
| β+ (23%) | 172Anar | ||||||||
| 173Pt | 78 | 95 | 172.97644(6) | 365(7) ms | α (84%) | 169Vos | 5/2−# | ||
| β+ (16%) | 173Anar | ||||||||
| 174Pt | 78 | 96 | 173.972819(13) | 0.889(17) s | α (83%) | 170Vos | 0+ | ||
| β+ (17%) | 174Anar | ||||||||
| 175Pt | 78 | 97 | 174.972421(20) | 2.53(6) s | α (64%) | 171Vos | 5/2−# | ||
| β+ (36%) | 175Anar | ||||||||
| 176Pt | 78 | 98 | 175.968945(15) | 6.33(15) s | β+ (62%) | 176Anar | 0+ | ||
| α (38%) | 172Vos | ||||||||
| 177Pt | 78 | 99 | 176.968469(16) | 10.6(4) s | β+ (94.4%) | 177Anar | 5/2− | ||
| α (5.6%) | 173Vos | ||||||||
| 177mPt | 147.4(4) keV | 2.2(3) µs | 1/2− | ||||||
| 178Pt | 78 | 100 | 177.965649(12) | 21.1(6) s | β+ (92.3%) | 178Anar | 0+ | ||
| α (7.7%) | 174Vos | ||||||||
| 179Pt | 78 | 101 | 178.965363(10) | 21.2(4) s | β+ (99.76%) | 179Anar | 1/2− | ||
| α (0.24%) | 175Vos | ||||||||
| 180Pt | 78 | 102 | 179.963031(12) | 56(2) s | β+ (99.7%) | 180Anar | 0+ | ||
| α (0.3%) | 176Vos | ||||||||
| 181Pt | 78 | 103 | 180.963097(16) | 52.0(22) s | β+ (99.93%) | 181Anar | 1/2− | ||
| α (0.074%) | 177Vos | ||||||||
| 182Pt | 78 | 104 | 181.961171(17) | 2.2(1) min | β+ (99.96%) | 182Anar | 0+ | ||
| α (.038%) | 178Vos | ||||||||
| 183Pt | 78 | 105 | 182.961597(17) | 6.5(10) min | β+ (99.99%) | 183Anar | 1/2− | ||
| α (.0096%) | 179Vos | ||||||||
| 183m1Pt | 34.50(8) keV | 43(5) s | β+ (99.99%) | 183Anar | (7/2)− | ||||
| α (4&claves;10−4%) | 179Vos | ||||||||
| TI | 183Pt | ||||||||
| 183m2Pt | 195.68(11) keV | >150 ns | (9/2)+ | ||||||
| 184Pt | 78 | 106 | 183.959922(19) | 17.3(2) min | β+ (99.99%) | 184Anar | 0+ | ||
| α (.00169%) | 180Vos | ||||||||
| 184mPt | 1839.4(16) keV | 1.01(5) ms | TI | 184Pt | 8− | ||||
| 185Pt | 78 | 107 | 184.96062(4) | 70.9(24) min | β+ (99.99%) | 185Anar | (9/2+) | ||
| α (.005%) | 181Vos | ||||||||
| 185mPt | 103.4(2) keV | 33.0(8) min | β+ (98%) | 185Anar | (1/2−) | ||||
| α (2%) | 181Vos | ||||||||
| 186Pt | 78 | 108 | 185.959351(23) | 2.08(5) h | β+ (99.99%) | 186Anar | 0+ | ||
| α (1.4&claves;10−4%) | 182Vos | ||||||||
| 187Pt | 78 | 109 | 186.96059(3) | 2.35(3) h | β+ | 187Anar | 3/2− | ||
| 188Pt | 78 | 110 | 187.959395(6) | 10.2(3) d | CE (99.99%) | 188Anar | 0+ | ||
| α (2.6&claves;10−5%) | 184Vos | ||||||||
| 189Pt | 78 | 111 | 188.960834(12) | 10.87(12) h | β+ | 189Anar | 3/2− | ||
| 189m1Pt | 172.80(6) keV | 464(25) ns | 9/2− | ||||||
| 189m2Pt | 191.6(4) keV | 143(5) µs | (13/2+) | ||||||
| 190Pt | 78 | 112 | 189.959932(6) | 6.5(3)&claves;1011 i | α | 186Vos | 0+ | 1.4(1)×10−4 | |
| 191Pt | 78 | 113 | 190.961677(5) | 2.862(7) d | CE | 191Anar | 3/2− | ||
| 191m1Pt | 100.67(2) keV | >1 µs | (9/2)− | ||||||
| 191m2Pt | 149.04(2) keV | 95(5) µs | (13/2)+ | ||||||
| 192Pt | 78 | 114 | 191.9610380(27) | Isòtop observablemente estable[n 4] | 0+ | 0.00782(7) | |||
| 193Pt | 78 | 115 | 192.9629874(18) | 50(6) i | CE | 193Anar | 1/2− | ||
| 193mPt | 149.78(4) keV | 4.33(3) d | TI | 193Pt | 13/2+ | ||||
| 194Pt | 78 | 116 | 193.9626803(9) | Isòtop observablemente estable[n 5] | 0+ | 0.32967(99) | |||
| 195Pt | 78 | 117 | 194.9647911(9) | Isòtop observablemente estable[n 6] | 1/2− | 0.33832(10) | |||
| 195mPt | 259.30(8) keV | 4.010(5) d | TI | 195Pt | 13/2+ | ||||
| 196Pt | 78 | 118 | 195.9649515(9) | Isòtop observablemente estable[n 7] | 0+ | 0.25242(41) | |||
| 197Pt | 78 | 119 | 196.9673402(9) | 19.8915(19) h | β− | 197Au | 1/2− | ||
| 197mPt | 399.59(20) keV | 95.41(18) min | TI (96.7%) | 197Pt | 13/2+ | ||||
| β− (3.3%) | 197Au | ||||||||
| 198Pt | 78 | 120 | 197.967893(3) | Isòtop observablemente estable[n 8] | 0+ | 0.07163(55) | |||
| 199Pt | 78 | 121 | 198.970593(3) | 30.80(21) min | β− | 199Au | 5/2− | ||
| 199mPt | 424(2) keV | 13.6(4) s | TI | 199Pt | (13/2)+ | ||||
| 200Pt | 78 | 122 | 199.971441(22) | 12.5(3) h | β− | 200Au | 0+ | ||
| 201Pt | 78 | 123 | 200.97451(5) | 2.5(1) min | β− | 201Au | (5/2−) | ||
| 202Pt | 78 | 124 | 201.97574(32)# | 44(15) h | β− | 202Au | 0+ | ||
- ↑ Negreta per a isòtops en vides miges majors a l'edat de l'univers
- ↑ Abreujaments:
CE: Captura electrònica
TI: Transició isomérica - ↑ Negreta per als isòtops estables, negreta i cursiva per a isòtops en vides miges majors a l'edat de l'univers
- ↑ Es creu que sofrix una desintegració α a 188Vos en una vida mija de més de 60&claves;1015 anys
- ↑ Es creu que sofrix una desintegració α a 190Vos
- ↑ Es creu que sofrix una desintegració α a 191Vos
- ↑ Es creu que sofrix una desintegració α a 192Vos
- ↑ Es creu que sofrix una desintegració α a 194Vos o una doble desintegració β− a 198Hg en una vida mija de més de 320&claves;1012 anys
Notes
[editar | editar còdic]- Els valors marcats en # no es deriven purament de les senyes experimentals, sino de les tendències sistemàtiques. Els espin d'assignació dèbils s'inclouen entre paréntesis.
- Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits. Els valors d'incertitut indiquen una desviació estàndar, llevat la composició isotòpica i el pes atòmic atòmic estàndart del IUPAC, que utilisen incertituts expandides.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Universal Nuclide Chart». nucleonica.
- Masses d'isòtops de:
- G. Audi(2003).«The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties».Nuclear Physics A.729
- 3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
- Composició isotòpica i masses atòmiques estàndar de:
- J. R. de Laeter(2003).«Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report)».Pure and Applied Chemistry.75(6)
- 683–800.doi:10.1351/pac200375060683.
- M. E. Wieser(2006).«Atomic weights of the elements 2005 (IUPAC Technical Report)».Pure and Applied Chemistry.78(11)
- 2051–2066.doi:10.1351/pac200678112051.
- Vida mija, Espin, i senyes d'isòmers seleccionats de les següents fonts.
- G. Audi(2003).«The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties».Nuclear Physics A.729
- 3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
- National Nuclear Data Center. «NuDat 2.1 database». Brookhaven National Laboratory. Consultat el September 2005.
- N. E. Holden (2004). «Table of the Isotopes», D. R. Lide (ed.). CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th edició, CRC Press, Section 11. ISBN 978-0-8493-0485-9.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Isótopos de platino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.