Anex:Punts extrems d'Amèrica del Nort
Aparència
Els punts extrems d'Amèrica del Nort són aquelles localisacions d'Amèrica del Nort que, en relació a la seua posició geogràfica, altura, accessibilitat o distància a la costa o a la mar, tenen dimensions extremes (màximes o mínimes).
Els punts geogràfics extrems d'Amèrica del Nort són els següents:
- Amèrica de Nort (incloses les terres insulars):
- Punt més al nort: illa Kaffeklubben, Groenlàndia (83°40′ N)
- Punt més al sur: desembocadura del riu Suchiate, Chiapas, Mèxic (14°32′27″ N)
- Punt més a l'oest: illa Attu, Alaska, Estats Units (172°27′ I).[1]
- Punt més a l'est: Nordost Rundingen, Groenlàndia (12°8′ O)
- Amèrica de Nort continental:
- Punt més al nort: Promontori de Murchison, en la península Boothia, Nunavut (71°58′ N).
- Punt més al sur: desembocadura del riu Suchiate, Chiapas, Mèxic (14°32′27″ N).
- Punt més a l'oest: veta Príncip de Gales, Alaska, Estats Units (168°5′ O).
- Punt més a l'est: veta St Charles, Labrador, Canadà (55°38′ O).
Vejau també
[editar | editar còdic]Per a conéixer els punts extrems dels països d'Amèrica del Nort:
- Punts extrems de Canadà
- Punts extrems de Groenlàndia
- Punts extrems de Mèxic
- Punts extrems dels Estats Units
Generals:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Segons la llínea de temps internacional, senyalada pel meridiano 180º. La situada de forma absoluta més a l'oest, correspondria a illa Amatignak, Alaska (179º 06' 31" O).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Puntos extremos de América del Norte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.