Anar al contingut

Anex:Satèlits artificials de la Lluna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El primer intent de colocar un satèlit artificial en la Lluna —que va ser fallanc— va ser el Pioneer 0, el 17 de agost de 1958.

Després de molts intents fallancs, el primer satèlit artificial de la Lluna va ser la sonda Lluna 10, que va començar a orbitar la Lluna el 3 de abril de 1966. Des de llavors es varen conseguir colocar en òrbita llunar molts atres satèlits, alguns dels quals seguix orbitando la lluna (encara estant inactius).

Satèlits que orbitaron o orbitan la Lluna

[editar | editar còdic]
Nom Operador Data de llançament Data d'inserció orbital Data de finalisació de l'òrbita Situació Notes
Lluna 10 Archiu:Flag of URSS.png 31 de març de 1966 3 de abril de 1966 30 de maig de 1966 Orbitando inactiu Va ser el primer satèlit artificial que va tindre la Lluna. Operava solament en bateries i estes es varen agotar després de 460 òrbites en 56 dies. L'òrbita es va quedar en 72.2 graus i 378 x 985 km.[1]
Llunar Orbiter 1 Archiu:Flag of USA.png 10 de agost de 1966 18 de agost de 1966 29 de octubre de 1966 Es va estrelar contra la Lluna Va ser el primer satèlit de la Lluna propietat d'Estats Units. Després d'obtindre totes les senyes, va ser estrelat deliberadament contra la Lluna (aproximadament en 6.70° de latitut nort, 162° de llongitut este), després de 577 òrbites[2]
Lluna 11 Archiu:Flag of URSS.png 26 de agost de 1966 28 de agost de 1966 1 de octubre de 1966 Orbitando inactiu Igual que el satèlit Lluna 10, solament va funcionar en bateries, que varen durar una miqueta més d'un més, durant el qual va obtindre diferents senyes.[3]
Lluna 12 Archiu:Flag of URSS.png 22 de octubre de 1966 25 de octubre de 1966 19 de giner de 1967 Orbitando inactiu Igual que els satèlits anteriors Lluna, solament va funcionar en bateries. En este cas va durar alguna cosa menys de tres mesos.[4]
Llunar Orbiter 2 Archiu:Flag of USA.png 6 de novembre de 1966 11 de octubre de 1967 Es va estrelar contra la Lluna L'òrbita inicial va ser elíptica, que no està sobre el pla equatorial, de 196 km x 1850 km, en 11.8 graus d'inclinament. un més despuix l'inclinament va ser alterat a 17.5 graus per a estudiar aspectes de la gravetat llunar. L'11 d'octubre de 1967 es va estrelar contra la Lluna en forma controlada, en una latitut de 3 graus nort, i llongitut de 119 graus este.[5]
Llunar Orbiter 3 Archiu:Flag of USA.png 5 de febrer de 1967 8 de febrer de 1967 9 de octubre de 1967 Es va estrelar en forma controlada. Va començar en una òrbita propenca a l'equador de 210 x 1802 metros (donant un regrés cada 3 hores i 25 minuts). Després d'uns dies es va acostar més.[6]
Llunar Orbiter 4 Archiu:Flag of USA.png 4 de maig de 1967 8 de maig de 1967 Es va estrelar en forma controlada. Va ser la primera sonda que va tindre una òrbita polar en la Lluna, i va anar de 2705 x 6034 km, en un inclinament de 85 graus i un periodo de 12 hores.[7][8]
Explorer 35 Archiu:Flag of USA.png 19 de juliol de 1967 21 de juliol de 1967 24 de juny de 1973 Orbitando inactiu L'òrbita del satèlit és elíptica, de 800 x 7,692 quilómetros i 147 graus d'inclinament. Quan va ser colocat en òrbita, el satèlit tenia una rotació de 26.6 regressos per minut, en un eix de rotació perpendicular al pla de la eclíptica.[9][10]
Llunar Orbiter 5 Archiu:Flag of USA.png 1 de agost de 1967 5 de agost de 1967 31 de giner de 1968 Es va estrelar en forma controlada. Inicialment va entrar en una òrbita de 194.5 km x 6023 km, en 85 graus d'inclinament (8 hores i 30 minuts de periodo). Dos dies despuix va baixar el perilunio fins als 100 km, i finalment el 9 d'agost va entrar en la seua òrbita final de 99 km x 1499 km, en un periodo de 3 hores i 11 minuts.[11]
Lluna 14 Archiu:Flag of URSS.png 7 de abril de 1968 10 de abril de 1968 Orbitando inactiu Té una òrbita llunar de 160 x 870 km, en un inclinament de 42 graus.[12]
Apolo 8 Archiu:Flag of USA.png 21 de decembre de 1968 24 de decembre de 1968 25 de decembre de 1968 Va abandonar l'òrbita per a retornar a la Terra. Va ser la primera òrbita a la Lluna realisada per persones. Inicialment es va colocar en una òrbita de 310.6 km x 111.2 km i posteriorment es va acostar una miqueta a 110.4 x 112.3 km. Al sendemà (25 de decembre) va abandonar l'òrbita llunar per a retornar a la Terra.[13]
Apolo 10 Archiu:Flag of USA.png 18 de maig de 1969 21 de maig de 1969 24 de maig de 1969 Va abandonar l'òrbita per a retornar a la Terra. Inicialment va entrar en una òrbita de 315.5 x 110.4 km per a després passar a una més circular de 113.9 x 109.1 km. El mpodulo llunar es va desprendre en una òrbita independent que va aplegar a passar a 14 km de la superfície.[14]
Apolo 11 Archiu:Flag of USA.png 16 de juliol de 1969 Va abandonar l'òrbita per a retornar a la Terra. [15]
Apolo 12 Archiu:Flag of USA.png
Apolo 13 Archiu:Flag of USA.png
Apolo 14 Archiu:Flag of USA.png
Chang'i 2 Archiu:Flag of China.png 1 de octubre de 2010 6 de octubre de 2010 25 de agost de 2011 Va abandonar l'òrbita llunar per a dirigir-se al punt de Lagrange L2 Després d'un viage de 5 dies, el 6 d'octubre la sonda va entrar en una òrbita elíptica de 119.399 km x 8599,187 km. El 9 d'octubre va entrar en l'òrbita planificada de 100 km. Poc abans de terminar la seua missió en la Lluna (el 8 de juny de 2011) la sonda es va colocar en una òrbita especial de 15 km x 100 km, per a després deixar l'òrbita llunar.[16][17]
GRAIL-A Archiu:Flag of USA.png 10 de setembre de 2011 31 de decembre de 2011 17 de decembre de 2012 Es va estrelar en forma controlada. En l'objectiu d'aforrar combustible (i per tant massa), després del llançament va viajar fins a la Lluna en tres mesos i mig, passant pel punt de lagrange L1 Terra-Sol. Va entrar en òrbita llunar una hora ans que ho faça la seua sonda bessona GRAIL-B, situant-se abdós en una òrbita polar de 6 hores.[18]
GRAIL-B Archiu:Flag of USA.png 10 de setembre de 2011 1 de giner de 2012 17 de decembre de 2012 Es va estrelar en forma controlada. En l'objectiu d'aforrar combustible (i per tant massa), després del llançament va viajar fins a la Lluna en tres mesos i mig, passant pel punt de lagrange L1 Terra-Sol. Va entrar en òrbita llunar una hora en acabant de que ho faça la seua sonda bessona GRAIL-A, situant-se abdós en una òrbita polar de 6 hores.[18]
LADEE Archiu:Flag of USA.png 7 de setembre de 2013 6 de octubre de 2013 17 de abril de 2014 Es va estrelar en forma controlada. Després de ser llançada, va estar en òrbita terrestre durant 23 dies, aumentant gradualment el seu apogeu. Després de colocar-se orbitando la Lluna, va passar atres 30 dies afinando la seua òrbita, després dels quals es va colocar en una òrbita circular equatorial retrògrada, a 50 km d'altura. Finalment es va decidir fer estrelar en forma controlada contra la cara amagada de la Lluna, lo que va ocórrer el 17 d'abril de 2014.[19][20][21]

Intents fallancs

[editar | editar còdic]

La següent llista consta de tots els intents de colocar un satèlit artificial en la Lluna, pero per diversos motius no va aplegar a concretar-se.

Nom Operador Data de llançament Notes
Pioneer 0 Archiu:Flag of USA.png 17 de agost de 1958 Va ser el primer intent de colocar un satèlit artificial en la Lluna. Va fallar en explotar l'eixida poca despuix de l'envolament.[22]
Pioneer 1 Archiu:Flag of USA.png 11 de octubre de 1958 No va aplegar a eixir de la gravetat terrestre.[23]
Pioneer 2 Archiu:Flag of USA.png 8 de novembre de 1958 Després de desapegar, no va aplegar a eixir de la gravetat terrestre.[24]
Pioneer P-3 Archiu:Flag of USA.png 26 de novembre de 1959 Després de 104 segons de l'envolament es varen perdre les comunicacions, per lo que la sonda es va perdre.[25]
Pioneer P-30 Archiu:Flag of USA.png 25 de setembre de 1960 No va conseguir aplegar a l'òrbita terrestre, i va caure en l'oceà Índic.[26]
Pioneer P-31 Archiu:Flag of USA.png 15 de decembre de 1960 Un minut despuix de l'envolament l'eixida va explotar (a una altura de 12 quilómetros), i la sonda va caure a l'oceà Atlàntic.[27]
Explorer 33 Archiu:Flag of USA.png 1 de juliol de 1966 La sonda no va conseguir colocar-se en òrbita llunar, per lo que es va quedar en un llarga i excèntrica òrbita terrestre. Des d'eixa òrbita, durant 5 anys es varen conseguir arreplegar vàries senyes científiques.[28]
Lluna I-6LS Archiu:Flag of URSS.png 7 de febrer de 1968 Poc abans dels 9 minuts del llançament, el motor de la tercera etapa es va apagar prematurament, caent i cremant-se després en l'atmòsfera terrestre.[29]
Zond L1S-1 Archiu:Flag of URSS.png 21 de febrer de 1969 Després d'uns segons de l'envolament va haver falles en el control de motors, i finalment va explotar despuix d'un minut.[30]
Lluna 1970B Archiu:Flag of URSS.png 19 de febrer de 1970 La sonda era possiblement destinada a identificar llocs per a un futur descens. L'eixida va fallar i va terminar caent en l'oceà Pacífic.[30]

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Lluna 10» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 14 de juliol de 2017.
  2. ↑ «Llunar Orbiter 1» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 14 de juliol de 2017.
  3. ↑ «Lluna 11» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 16 de juliol de 2017.
  4. ↑ «Lluna 12» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 18 d'octubre de 2017.
  5. ↑ «Llunar Orbiter 2» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 18 d'octubre de 2017.
  6. ↑ «Llunar orbiter 3» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 1 de novembre de 2017.
  7. ↑ «Llunar Orbiter 4: In Depth» (en anglés). Nasa. Consultat el 12 de novembre de 2017.
  8. ↑ «Llunar Orbiter 4» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 12 de novembre de 2017.
  9. ↑ «Explorer 35: In Depth» (en anglés). Nasa. Consultat el 14 de novembre de 2017.
  10. ↑ «Explorer 35» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 14 de novembre de 2017.
  11. ↑ «Llunar Orbiter 5» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 21 de novembre de 2017.
  12. ↑ «Lluna 14» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 28 de novembre de 2017.
  13. ↑ «Apollo 8» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 1 de decembre de 2017.
  14. ↑ «Apollo 10» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 4 de decembre de 2017.
  15. ↑ «Apollo 11 Command and Service Module (CSM)» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 13 de decembre de 2017.
  16. ↑ «Chang'i 2» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 15 d'agost de 2017.
  17. ↑ Daniel Marín. «La Chang’i 2 en òrbita llunar». Consultat el 15 d'agost de 2017.
  18. ↑ 18,0 18,1 «Gravity Recovery And Interior Laboratory-A (GRAIL)» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 25 de juliol de 2017.
  19. ↑ Daniel Marín. «Llançament de la sonda llunar LADEE (Minotaur V)». Consultat el 19 de juliol de 2017.
  20. ↑ «Llunar Atmosphere and Dust Environment Explorer (LADEE)» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 19 de juliol de 2017.
  21. ↑ «NASA Completes LADEE Mission with Planned Impact on Moon's Surface» (en anglés). NASA. Consultat el 19 de juliol de 2017.
  22. ↑ «Pioneer 0» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 14 de juliol de 2017.
  23. ↑ «Pioneer 1» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 15 de juliol de 2017.
  24. ↑ «Pioneer 2» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 16 de juliol de 2017.
  25. ↑ «Pioneer P-3» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 17 de juliol de 2017.
  26. ↑ «Pioneer P-30» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 18 de juliol de 2017.
  27. ↑ «Pioneer P-31» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 26 de juliol de 2017.
  28. ↑ «Explorer 33» (en anglés). NASA Space Science Data Coordinated Archive. Consultat el 27 de juliol de 2017.
  29. ↑ http://weebau.com/satplan/luna68f01.htm
  30. ↑ 30,0 30,1 «Tentatively Identified Missions and Launch Failures» (en anglés). NASA. Consultat el 2 de decembre de 2017.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Satèlits_artificials_de_la_Lluna&oldid=621242»