Anar al contingut

Anomalia de Beijing

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Anomalia de Beijing és una característica sísmica observada en el mant de la Terra a una profunditat d'al voltant de 700–1400 km baix del norest de China, a on es va descobrir que existix un alt grau d'atenuació sísmica. Segons els seus descobridors, Jesse Lawrence (de l'Institut d'Oceanografia Scripps i Michael Wysession (de l'Universitat de Washington), l'Anomalia de Beijing és evidència de grans cantitats d'aigua continguda dins del mant.[1]

Característiques

[editar | editar còdic]

Els efectes de l'aigua sobre l'atenuació de les ones sísmiques són en gran mida desconeguts, encara que les expectatives teòriques semblen indicar que un canvi sísmic del factor Q·¹ de 300 a 100 pot explicar-se per un aument aproximat de dèu voltes en el contingut d'aigua.[1] Açò du a l'hipòtesis de que solament chicotetes cantitats d'aigua, presents en la profunditat dins del mant (de l'orde de 0.1% en pes), conduiran a una atenuació sísmica significativa i podrien explicar els valors anormalment baixos de Q·¹ que s'estenen sobre un ampli regió en el mant baix del norest d'Àsia.

La zona de baixa Q·¹ existent en el mant baix del norest de China es va trobar per mig de tomografía d'atenuació sísmica i comença aproximadament 700   km baix de la superfície i mostra fortes disminució en els valors de Q·¹, fins a un mínim de Q·¹ = 95 entorn a 1000 km de profunditat.[1] L'alcanç de l'anomalia baix d'una gran part del norest d'Àsia requeriria l'existència de factors contribuents que facilitarien la distribució de l'aigua dins del mant. Els factors que podrien facilitar la dispersió de l'aigua a tal grau inclouen la advección de mant-roca i el transport d'aigua a lo llarc de les vores dels grans minerals.

Per lo tant, s'ha sugerit que per mig de la subducción, la litosfera oceànica descendent pot transportar grans cantitats d'aigua cap a regions més profundes del mant, directament baix dels màrgens continentals (a profunditats que van molt més allà de 1400 km). Es creu que l'aigua continguda dins d'estos fragments de placa subducidas no es veu afectada per les condicions d'alta temperatura i pressió circumdants, ya que està continguda en el centre de la placa litosférica freda. Les anomalies d'atenuació sísmica en el norest de China s'expliquen potencialment per l'extracció d'aigua de la litosfera oceànica freda i profundament assentada, insertada en profunditat per la «remugada» del mant inferior suprayacente («remugada mantélica»), donant lloc a zones d'alta elasticitat (i potencialment riques en decorreguts) lo que causaria nivells d'atenuació sísmica que es varen observar tomográficament.[2]

Investigacions recents han segut capaces de restringir millor el grau en que es hidrata el mant oceànic subducción utilisant medicions de l'atenuació de les ones P dels terremots localisats prop de la zona de Wadati-Benioff. Les estimacions sugerixen una capa d'aproximadament 40 km de gruixa de mant moderadament serpentinizado seria suficient per a explicar les atenuació sísmiques observades de l'ona P associades a events que ocorren a profunditats d'al voltant de 5-35 km baix de la zona de Wadati – Benioff.[2] Açò implicaria que les zones més altes de la litosfera oceànica proporcionen una font significativa d'aigua a les àrees més profundes del mant durant la subducción, en un fluix estimat de 170-318 Tg/ma d'aigua per metro de llosa descendent.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Earth's Deep Water Cycle.Geophysical Monograph Series(168)
    251–261. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «two» está definido varias veces con contenidos diferentes
  2. 2,0 2,1 Bohm, M. Haberland, C. Imaging fluïu-related subduction processes beneath Central Java (Indonèsia) using seismic attenuation tomography. Tectonophysics. April 1, 2013. Vol 590. pp 175-188.
  3. Garth, T., Rietbrock, A. Order of magnitude increase in subducted H2O due to hydrated normal faults within the Wadati–Benioff zone. Geology. January 10, 2014.