Anar al contingut

Antarctosaurus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Antarctosaurus (gr. "reptil del sur") va ser un gènero representat per quatre espècies de dinosauri saurópodo titanosaurio, que va viure a finals del periodo Cretácico, fa aproximadament entre 83 i 78 millons d'anys, en el Campaniense, en lo que és hui Sudamérica i possiblement Àsia.[1]

l'espècie tipo, Antarctosaurus wichmannianus, va ser descrita pel prolífic paleontòlec alemà Friedrich von Huene en 1929, qui també descriguera la segona espècie en el mateix any. S'han nomenat atres tres espècies de Antarctosaurus des de llavors, pero estudis posteriors indiquen que cap d'estos pertanyen a Antarctosaurus o be els seus restants són massa escassos i fragmentarios per a assegurar una classificació. La segona espècie, Antarctosaurus giganteus va poder haver segut un dels majors dinosauris descoberts, aplegant a medir entre 23 i 30 metros de llarc i pesar 69 tonellades segons els estimats,[2][3][4] pero els seus restants són escassos, i seria necessari un esquelet millor preservat per a determinar en major exactitut i fiabilitat les seues dimensions i la seua classificació taxonómica.[5] En 1939 Riabinin va nomenar una tercera espècie, Antarctosaurus jaxarticus, hui casi en seguritat no considerada membre de Antarctosaurus. La quarta espècie, Antarctosaurus brasiliensis, és considerada com dubtosa.[6] L'atra espècie alguna volta considerara Antarctosaurus, "A. septentrionalis", hui posseïx el seu propi gènero, Jainosaurus.

Descripció

[editar | editar còdic]

L'espècie tipo de Antactosaurus media fins a 18 metros de llarc i al voltant de 34 tonellades de pes.[4] Es coneix una segona espècie més gran, a partir de restants aïllats, el ranc propost del seu tamany seria de 23 a 30 metros de llarc.[7][3] Enorme cuadrúpedo de coll i coa llargues que presentava osteodermos en el seu llom.[5] Particularment polèmica és la seua mandíbula inferior que tenia una forma quadrada, que va ser inclosa en el material tipo que segons pareix va poder haver vingut d'un rebaquisáurido, encara que el descobriment recent del titanosaurio Bonitasaura sugerix que potser la convergència en estil de la mandíbula entre els rebaquisáuridos i els titanosaurios que esta pertanyga al Antarctosaurus realment. Tenia cames atrasseres primes, els ulls grans i hocico ampli, pero solament un chicotet cap d'al voltant de 60 centímetros de llarc en solament algunes dents com a clavilla en el front, sempre referint-nos a l'espècie tipo.

Descobriment i investigació

[editar | editar còdic]

Els restants d'este dinosauri varen ser nomenats per primera volta en una publicació de 1916, pero no va ser descrit i nomenat fins a 1929 per Friedrich von Huene. El nom no ve dau per l'Antàrtida, sino que prové del grec antic anti, que significa "contrari de" i arktos, que significa deducidamente "al nort" i saurus també del grec que parla de la seua naturalea reptil.[8] El nom genèric es referix a la naturalea reptil de l'animal i la seua ubicació geogràfica en un continent austral.

Archiu:Antarctosaurus-Femurs-Scale-Chart- CAPS 11 .svg
El tamany de tres fèmurs es va referir a Antarctosaurus per von Huene en 1929.

Von Huene use el nom A. wichmannianus, que pren el seu nom en honor al descobridor dels seus restants en 1912, el geólogo Ricardo Wichmann,[8] per a descriure una cantitat gran d'ossos, que ara es consideren provinents de Formació Anacleto en la província de Riu Negre en Argentina, considerada depositada durant el Campaniense fa al voltant de 83 a 78 millons d'anys. Es coneixen varis fragments del cràneu incloent la base del mateix i la mandíbula inferior, ademés de vèrtebres del coll i coa, costelles i varis ossos dels membres. Dos ossos d'extremitats adicionals, trobats en la província de Chubut en 1924, també varen ser referits a A. wichmannianus per von Huene en 1929.[8] No obstant, estudis posteriors han posat en dubte la seua referència a l'espècie.[9] Atres espècimen, de major tamany, d'este animal varen ser referits per Bonaparte i Bossi.[10] Es coneixen també restants de A. wichmannianus provinents de la Formació Ascencio, Departament de Tacuarembó en Uruguay, i en la Formació Vinitos, de la Província de Coquimbo, Chile.

Archiu:Museo de La Plata - Antarctosaurus wichmannianus (fémures).jpg
Fèmurs en exposició en el Museu de l'Argent.

Una segona espècie fragmentaria de Antarctosaurus va ser descrita per von Huene en la mateixa monografia de 1929, que tentativamente va cridar cf. Antarctosaurus giganteus pel seu enorme tamany.[11] Es basa en restants trobats en la Formació Plottier, lleument més antiga, en el Coniaciense fa 87 a 85 millons d'anys, en la Província del Neuquén. Entre estos es destaquen dos enormes fèmurés, dels quals es extrapola el tamany. Abdós formacions Anacleto i Ploitters pertanyen al Grup Neuquén.[12]

Es coneixen molt pocs restants d'esta espècie i alguns la consideren un dubtosa.[6] Atres investigadors consideren A. giganteus com una espècie provablement vàlida, pero provablement pertanyent a un nou gènero.[13] En 1969, Leigh Van Valen va considerar que A. wichmannianus i A. giganteus eren etapes de creiximent de la mateixa espècie i va favorir el nom de A. giganteus.[14] Esta idea és problemàtica perque A. wichmannianus va ser nomenat anteriorment en el mateix artícul i es coneix per més material, per lo que deuria tindre prioritat sobre A. giganteus. Les dos espècies tampoc pertanyen a la mateixa formació geològica, lo que sugerix que no varen pertànyer al mateix periodo de temps.[15]

En 1933 von Huene i Charles Matley, descriuen a A. septentrionalis,[16] que significa "norteny". Els restants varen ser trobats en la Formació Lameta de l'estat de Madhya Pradesh en Índia.[16][17] Esta espècie conserva informació anatòmica important, pero actualment li les renombró Jainosaurus.


En 1939 Anatoly Riabinin descriu A. jaxarticus per un sol fèmur,[18][19][20] provinent de lo que és hui Kazakhstan, és considerada dubtosa, pero no un Antarctosaurus. Va ser la primera espècie de saurópodo de Kazakhstan.[20] Es va informar d'una determinada localitat en el desert de Kyzylkum, pero es desconeix l'ubicació exacta. Pot haver vingut de la Formació Syuksyuk, originalment descrita com Dabrazinskaya Svita, que data de l'etapa Santoniense del Cretácico Superior.[20][21] Atres investigadors ho han considerat com Titanosauridae Incertae sedis, com unnomen dubium, o un nomen nudum.[6][21][22][23]


L'última espècie nomenada en 1971 prové de Brasil, A. brasilensis.[24] En 1970, es varen trobar dos ossos fragmentarios de les extremitats i una vèrtebra parcial en la Formació Adamantina, originalment descrita com a Formació Bauru.[24] També s'ha informat com la Formació São José do Rio Preto[25] de la conca nort del Paraná en Brasil. Els restants varen ser descrits pels seus descobridors Fahad Moysés Arid i Luiz Dino Vizotto en 1971 com A. brasiliensis.[24][26] Atres investigadors han considerat a esta espècie com un nomen dubium,[6][13][26] o un titanosaurio indeterminat.[27]

Espècies de Antarctosaurios

[editar | editar còdic]

Existixen vàries espècies de Antarctosaurus, encara que lo escàs del material tipo impedix una bona comparació i moltes li les considera Nomen dubium.

Antarctosaurus wichmannianus

[editar | editar còdic]

Considerada l'espècie tipo, va ser descripta per Von Heune a partir d'uns restants provinents de la Formació Anacleto de la Província del Riu Negre, Argentina que anaren descoberts pel geólogo R. Wichmann.[8] En honor a este Von Heune va batejar a l'espècie. Els sediment d'a on provenen els restants pertanyen al primerenc Campaniense fa 83 a 78 millons d'anys, durant el cretácico superior.[1] Se li estima una llongitut de 18 metros i un pes d'al voltant de 34 tonellades.[4] Es coneixen varis fragments del cràneu incloent la base del mateix i la mandíbula inferior, ademés de vèrtebres del coll i coa, costelles i varis ossos dels membres.


Estos ossos en general no estaven associats sino que es varen trobar dispersos a través de la formació. Per lo tant, molts científics creuen que poden no pertànyer al mateix tipo d'animal. Particularment, la mandíbula inferior que s'ha sugerit en freqüència és similar a la del saurópodo rebaquisáurido Nigersaurus taqueti.[28][29][30][31] No obstant la mandíbula de Bonitasaura és similar en forma i s'associa clarament als restants esquelètics del titanosaurio, indicant que la mandíbula pot pertànyer a Antarctosaurus wichmannianus despuix de tot.[32] La part posterior del cràneu i el restant de l'esquelet es veuen generalment com titanosaurio, encara que no pertanyguen necessàriament el mateix tipo de titanosaurio. A. wichmannianus s'ha considerat com un Lithostrotia un grup que inclou titanosáuridos acorazar, encara que no s'associara cap escut als restants. [6] L'espècie tipo va ser colocada com un possible nemegtosaurínido.[6][32][33]

Antarctosaurus giganteus

[editar | editar còdic]

Segona espècie de antarctosaurio descripta per Von Heune en l'any 1929 i cridada A. giganteus pel seu gran tamany.[8] es coneixen molt pocs restants d'este animal, per lo que és considerada nomen dubium per alguns.[6] Els ossos fòssils es varen trobar en Neuquén, Argentina en la Formació Plottier que data del periodo Cretácico superior fa 88 a 86 millons d'anys.[1] Lo més destacable dels pocs restants coneguts, són dos fèmurs jagants de 2,35 m de llarc, els quals estan entre els més grans coneguts per a un dinosauri. Despuix del seu estudi, s'estima que l'animal complet hauria medit entre 23 i 30 m de llarc i pesat unes 69 tonellades,[7][3][4] a penes una miqueta menys que les 73 tonellades estimades per al jagant Argentinosaurus, un dels majors dinosauris coneguts.[4]

Per lo poc se sap d'este animal, i perque el material que es va assignar a A. wichmannianus és tan confús, A. giganteus pot no ser assignat en confiança al gènero Antarctosaurus actualment.

Antarctosaurus septentrionalis

[editar | editar còdic]

Descripta per Von Heune en 1933 en l'Índia, els restants són molt pobres, i es té una descripció incompleta del mateix.[16] Ha segut reubicada en el seu propi gènero Jainosaurus en 1994.

Antarctosaurus jaxartensis

[editar | editar còdic]

Conegut per un únic fèmur trobat en Kazakhstan per Anatoly Riabinin en 1939.[18] És colocat com nomen dubium hui, pero casi en certea no és una espècie del suramericà Antarctosaurus.[6] Els restants fòssils daten d'entre 93,5 i 83,5 millons anys arrere.[1]

Antarctosaurus brasiliensis

[editar | editar còdic]

Restants fragmentarios d'este dinosauri varen ser trobat en la Formació Bauru en Brasil i descriptas per Arid i Vizzotto en 1971. Descrit a partir de dos ossos dels membres.[24] Esta espècie és considerada com nomen dubium.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (2012).Consultat el 9 de juny de 2016.
  2. ↑ «Wayback Machine». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2019. Consultat el 2022-03-05.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Body size evolution». University of Michigan Museum of Paleontology. Consultat el 9 de juny de 2016.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Mazzetta, G.V., Christiansen, P., Fariña, R.A. 2004. Giants and Bizarres: Body Size of Some Southern South American Cretaceous Dinosaurs. Historical Biology. 16: 71-83.
  5. ↑ 5,0 5,1 "Antarctosaurus." In: Dodson, Peter & Britt, Brooks & Carpenter, Kenneth & Forster, Catherine A. & Gillette, David D. & Norell, Mark A. & Olshevsky, George & Parrish, J. Michael & Weishampel, David B. The Age of Dinosaurs. Publications International, LTD. p. 125. ISBN 0-7853-0443-6.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 Upchurch, P., Barrett, P.M, & Dodson, P. 2004. Sauropoda. In: Weishampel, D.B., Dodson, P., & Osmolska, H. (Eds.). The Dinosauria (2nd Edition). Berkeley: University of Califòrnia Press. Pp. 259-322.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Biggest of the big: a critical re-evaluation of the mega-sauropod Amphicoelias fragillimus Cope, 1878».
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 von Huene, F. 1929. Els saurisquios i ornitisquios del Cretacéo Argentí. Anals del Museu de l'Argent (séries 3) 3: 1–196. [en espanyol]
  9. ↑ “A Reappraisal of the Clapix Cretaceous Argentinean Sauropod Dinosaur Argyrosaurus superbus, with a Description of a New Titanosaur Genus” . Journal of Vertebrate Paleontology 32:3 (3): 614–638. doi:10.1080/02724634.2012.660898.
  10. ↑ Bonaparte, J.F. and Bossi, G. (1967). Sobre la presència de dinosauris en la Formació Pirgua del Grup Bota i el seu significat cronològic. Acta Geol. Lilloana 9, 25-44
  11. ↑ E., Novas, Fernando (2009). The age of dinosaurs in South America, Bloomington: Indiana University Press. OCLC 259716158. ISBN 9780253352897.
  12. ↑ Paleoambientes sedimentarios del Cretácico Superior de la Formació Plottier (Grup Neuquén), Departament Confluència, Neuquén Sedimentary paleoenvironments in the Upper Cretaceous Plottier Formation (Neuquen Group), Confluència, Neuquén, Associació Geològica Argentina. OCLC 860681404.
  13. ↑ 13,0 13,1 Powell, Jaime E.. Revision of South American titanosaurid dinosaurs: palaeobiological, palaeobiogeographical and phylogenetic aspects, Queen Victoria Museum and Art Gallery. OCLC 52391340.
  14. ↑ van Valen, Leigh. “What Was the Largest Dinosaur?”. Copeia 1969 (3): 624–626. doi:10.2307/1441947. ISSN 0045-8511.
  15. ↑ “Els sauropodos dels grups Neuquén i Chubut, i les seues relacions cronologicas” . Actes del Congrés Geològic Argentí II: 393–406.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 von Huene, F. & Matley, C.A. 1933. Cretaceous Saurischia and Ornithischia of the central provinces of Índia. Palaeontologia Indica 21: 1–74.
  17. ↑ A., Wilson, Jeffrey (2009). Reassessment of the sauropod dinosaur Jainosaurus (="antarctosaurus") septentrionalis from the Upper Cretaceous of Índia, Museum of Paleontology, the University of Michigan. OCLC 461983790. ISBN 9788123731094.
  18. ↑ 18,0 18,1 Riabinin, A.N. 1939. [The Upper Cretaceous vertebrate fauna of south Kazakhstan I. Reptilia. Pt. 1 Ornithischia]. Tsentral. Nauchno-issled. Geol. Inst. Trudy. 118: 1-40. [en rus]
  19. ↑ Riabinin, A. N.. “Some results of the studies of the Upper Cretaceous dinosaurian fauna from the vicinity of the Station Sary-Agach, south Kazakhstan.”. Problems of Paleontology 4: 130–135.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 The age of dinosaurs in Russia and Mongòlia, Benton, M. J. (Michael J.), Cambridge, UK: Cambridge University Press. OCLC 41572563. ISBN 978-0521554763.
  21. ↑ 21,0 21,1 “Review of Cretaceous sauropod dinosaurs from Central Àsia” . Cretaceous Research 69: 184–197. doi:10.1016/j.cretres.2016.09.006. ISSN 0195-6671.
  22. ↑ Wilson, Jeffrey A.. “Redescription of the Mongolian Sauropod NEMEGTOSAURUS MONGOLIENSIS Nowinski (Dinosauria: Saurischia) and comments on Clapix Cretaceous Sauropod diversity.”. Journal of Systematic Palaeontology 3 (3): 283–318. doi:10.1017/S1477201905001628.
  23. ↑ (1990) The Dinosauria, Berkeley: University of Califòrnia Press..
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 Arid, F.M. & Vizotto, L.D. 1971. Antarctosaurus brasiliensis, um novo saurópode do Crétaceo superiordo sul do Brasil. An. Cong. Bras. Geol. 1971: 297-305. [en portugues]
  25. ↑ “A PALEOFAUNA DA FORMAÇÃO SÃO JOSÉ DO RIO PRETO (BACIA BAURU, CRETÁCEO SUPERIOR)” . Conference: XXV Congresso Brasileiro de Paleontologia.
  26. ↑ 26,0 26,1 “Distribuição geogràfica dos dinossauros dona Bacia Bauru (Cretáceo Superior)” . Revista Sociedade & Natureza 16 (30): 33–55.
  27. ↑ “Brief review of dinosaur studies and perspectives in Brazil” . Anais dona Acadèmia Brasileira de Ciências 72 (4): 509–538. doi:10.1590/S0001-37652000000400005. PMID 11151018.
  28. ↑ Upchurch, P. 1999. The phylogenetic relationships of the Nemegtosauridae. Journal of Vertebrate Paleontology 19: 106–125.
  29. ↑ Seré, P.C., Beck, A.L., Dutheil, D.B., Larsson, H.C.E, Lió, G.H., Moussa, B., Sadleir, R.W., Sidor, C.A., Varricchio, D.J., Wilson, G.P., Wilson, J.A. 1999. Cretaceous sauropods from the Sahara and the uneven rate of skeletal evolution among dinosaurs. Science 286: 1342–1347.
  30. ↑ Wilson, J.A. 2002. Sauropod dinosaur phylogeny: critique and cladistic analysis. Zoological Journal of the Linnean Society 136: 217–276.
  31. ↑ Ameghiniana. Revista de l'Associació Paleontológica Argentina.Buenos Aires:1(44)
    109-120.ISSN 0002-7014.Consultat el 18 de febrer de 2022.
  32. ↑ 32,0 32,1 Apesteguía, S. 2004. Bonitasaura salgadoi gen. et sp. nov.: a beaked sauropod from the Clapix Cretaceous of Patagonia. Naturwissenschaften 91: 493–497.
  33. ↑ Wilson, J.A. 2005. Redescription of the Mongolian sauropod Nemegtosaurus mongoliensis Nowinski (Dinosauria: Saurischia) and comments on Clapix Cretaceous sauropod diversity. Journal of Systematic Palaeontology 3(3): 283–318.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antarctosaurus&oldid=663472»