Anar al contingut

Anticlea multiferata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Anticlea multiferata.jpg
Anticlea multiferata (Anticlea multiferata)

Anticlea multiferata, coneguda Plantilla:En idioma com Many-lined Carpet[1] o "estora de moltes llínees", és una espècie d'arna pertanyent a la família Geometridae. L'espècie va ser descrita per primera volta per Francis Walker havent segut descrita en 1863, en distribució en Amèrica del Nort, especielmante el est d'Estats Units.[2][3]

Distribució

[editar | editar còdic]

A. multiferata està àmpliament distribuïda en Amèrica del Nort i també s'ha trobat en Alaska i la tundra àrtica canadenca.[4] L'espècie preferix terrenys boscosos i montanyosos, aixina com àrees ribereñas i estuarinas.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Les palometes són nocturnes. Volen entre abril i maig en els seus hàbitats del sur, i principalment entre maig i juliol en el nort.[1] De nit, visiten fonts de llum artificial. El seu principal aliment són els fulls de Polygonum aviculare. També s'alimenten d'epilobio, en particular de epilobio de full estret (Epilobium angustifolium).[5] Els detalls dels hàbits de l'espècie encara no s'han investigat en detall.

Descripció

[editar | editar còdic]

Les arnes adulatas alcancen una envergadura de Plantilla:Convertir. No hi ha diferència de color entre els sexes. El color bàsic del cos i de la superfície superior de les ales anteriors varia de marró obscur a marró rojós en una llaugera tenyida violáceo.

Esta notable espècie no sol ser confosa en cap atra arna geometrida, les seues marques són molt peculiars. Són característiques de l'espècie les numeroses llínees travesseres, casi rectes, paraleles o llaugerament curvades, de color marró clar i algunes groguenques, en la superfície superior de les ales anteriors, que no s'estenen fins a les posteriors.[6] Una curta llínea divisòria groguenca destaca en l'àpiç. La superfície superior de les ales posteriors és casi completament marró clar. Ocasionalment, es poden observar algunes llínees travesseres tènues en la zona marginal.

Conta en una banda just despuix de la mitat de l'ala alguna cosa irregular, trencada transversalmente en dos o tres parts, i més ampla en la costa de l'ala que en atres parts. Conta en una banda blanca submarginal doble, una miqueta cap a dins des de la vora del marge exterior de l'ala, molt més sinuosa que les demés. Té una atra llínea blanquecina, prop de la vora de l'ala.

En les ales posteriors, que són alguna cosa més pàlides que les anteriors, hi ha unes cinc llínees obscures en un chicotet punt discal, situat en el centre de l'ala. Per baix de l'ala és marró rojós, en taques i llínees blanquecinas. La regió costal és cuadriculada i marcada en marró rojós i blanc. Conta en una llínea submarginal regular i profundament festoneada.


Les orugas adultes són de color vert groguenc a vert obscur i presenten una àmplia llínea dorsal de color marró obscur a marró rojós, que a voltes s'interromp en la regió posterior del cos. La càpsula cefàlica, groguenca, presenta dos franges llongitudinals de color marró obscur.

Espècies similars

[editar | editar còdic]

En l'arna ondulada (Hydria undulata), les numeroses llínees travesseres en les superfícies superiors de les ales no són rectes, sino fortament ondulades i continuen sobre les ales atrasseres.

Cicle de vida

[editar | editar còdic]

Els adults estan en vol d'abril a agost, encara que només en abril i maig en el sur i de maig a juliol en les regions del nort.[4] Passa l'hivern en estadi de bua.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Eastman, John (1995-03-01). [1] (en en), Stackpole Books. ISBN 978-0-8117-4021-0.
  2. «Moth Photographers Group – Anticlea multiferata – 7330». mothphotographersgroup.msstate.edu. Consultat el 2025-06-03.
  3. (1983) [2] (en en), Entomological Society of Canada.
  4. 4,0 4,1 «Species Anticlea multiferata - Many-lined Carpet - Hodges#7330» (en en). bugguide.net. Consultat el 2025-06-03.
  5. Scoble, Malcolm J. (2023-03-20). [3] (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-54200-6.
  6. Walker, Francis (1862). [4] (en en), I. Newman.
  7. Hall, Stephen P. (1999). [5] (en en), USDA, Forest Service, FHTET.