Antigonon leptopus
_in_Gandipet,_Hyderabad,_AP_W2_IMG_9084.jpg){kind=link}
Antigonon leptopus Hook. & Arn. és una espècie fanerógama pertanyent a la família de les poligonáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta trepadora, en zarcillos presents en les terminacions de les inflorescèncias. Té les raïls tuberosas. Alcança els 1-2 (-10) m de llarc. El talle en entrenudos d'1 a 10 cm de llarc per 1 a 4 mm de gros, en pèls escampats a densos; ócreas reduïdes a una llínea engrossada rodejant el talle. Les fulls són alternes, espiraladas, simples; en pecíol de 4 a 30 mm de llarc per 0,5 a 1,5 mm de gruixa; làmines àmpliament ovadas a sagitadas, de 4 a 12 cm de llarc per 2,4 a 6 cm d'ample, en consistència de paper, en pèls de color café, marge sancer a ondulat, àpiç agut a acuminado, base subcordada a cordada, nervación pinnada. Les inflorescèncias axilars i terminals racemosas, en les flors agrupades i alternes, els arracadas formant a la seua volta panículas de 12 a 20 cm de llarc, en les brancas de l'inflorescència terminant en zarcillos, ocréolas lanceoladas d'1 a 3 mm de llarc, en pèls simples molt curts; pedicels de 2 a 10 mm de llarc, en pèls simples o multicelulares.
Les flors bisexuales; periant en 5 segments, ovado-cordados de (4-) 6-12 mm de llarc, rosat a rosat-rojos, els tres exteriors més amples que els interiors, persistents i acrescentes en el frut; estams 8, lliures del periant, insertos en la base de l'ovari, filaments units en un tubo curt, filiformes, sense pèls, anteras introrsas (s'òbrin cap a l'interior de la flor), bitecas; ovari súpero àmpliament trígono, unicarpelar, unilocular; òvul 1, basal; estils 3; estigmes 3, peltados. El frut és un aquenio tancat pel periant, allargat, de color café, pla, lustroso, sense pèls; llavor 1, en tres ànguls, comprimida; embrió pla, erecto.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És nativa de Mèxic i Centroamérica. Àmpliament cultivada en les regions càlides del món. Planta ruderal que es troba en la selva baixa caducifolia.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Antigonon leptopus va ser descrita per William Jackson Hooker & George Arnott Walker Arnott i publicat en The Botany of Captain Beechey's Voyage 308–309, t. 69 en 1841[1838].[1]
- Antigonon cinerascens M.Martens & Galeotti
- Antigonon cordatum M. Martens & Galeotti
- Antigonon platypus Hook. & Arn.
- Corculum leptopus Stuntz
- Polygonum cirrhosum Moc. & Sessé ex Meisn. (sense resoldre)[2]
Confite (Guatemala); Coral (Hondures); Flor de Sant Diego (Oaxaca, Yucatán, Veracruz); enredadera de Sant Diego (Nou #León, Oaxaca); rosa de maig (Sinaloa); corona de reina (Tamaulipas); herba de Santa Rosa (Morelos); Sant Miguelito (Sonora, Sinaloa); fulmina (Guerrero, Morelos); flor de Sant Miguel (Sonora); coronilla (Sinaloa). Martínez (1979) ademés menciona els següents noms: cadena d'amor, confite, corona, corona de la reina, coronela, jololito, paraguayita, rosa de maig, Sant Diego, Sant Miguel, Sant Miguelito, La Flor del Coralillo i bellíssima, Flor de Paty (Tlaquepaque).[3][4]En Argentina i Paraguai li la crida picardía.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Antigonon leptopus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de juny de 2012.
- ↑ Antigonon leptopus en PlantList
- ↑ Noms en Malezas de Mèxic
- ↑ «Verdechaco - Paraguayita/Bella mexicana/Flor de Sant Diego».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Antigonon leptopus.
- Malezas de Mèxic
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antigonon leptopus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.