Antiguetats judeues

Antiguetats judeues

Antiguetats judeues (Ιουδαϊκή αρχαιολογία) és una obra escrita cap als anys 93-94 per el historiador judeu Flavio Josefo (37-100) en grec clàssic. L'obra està destinada a narrar el història dels judeus a un públic goy (‘gentil’), esforçant-se per demostrar que el poble judeu és el més antic de tots els existents. Cobrix un periodo que comprén des de la Creació del món fins al tumult antirromana que es va iniciar en l'any 66.

Es dividix en vint llibres, i pren com a model les Antiguetats romanes de Dionisio de Halicarnaso (60-7 a. C.).

Els dèu primers són una paráfrasis del text de la Bíblia dels Setanta (130 a. C.), i cobrixen el periodo que aplega fins a l'etapa del domini persa. La segona part, que s'inicia en l'época d'Alejandro Magne, utilisa fonts tant gregues (Polibio), com a judeues (Primer llibre dels macabeos).

En els llibres XV, XVI i XVII es narra el història d'Herodes el Gran (74-4 a. C.).

L'obra és célebre per contindre, en el llibre XVIII, un testimoni històric sobre Jesús de Nazaret, el fragment cridat Testimoni flaviano. No obstant, existixen dubtes sobre l'autenticitat d'este fragment, ya que la majoria dels autors moderns consideren que conté interpolacions cristianes posteriors.