Antroponube

Archiu:Anthropocumulus Islandia. CAPS 0

Anthropocúmulus originat per l'activitat de la central geotèrmica de Nesjavellir (Islàndia) (agost de 2009).

Les antroponubes són aquelles núvols originades per activitats humanes. Encara que generalment es considera que la nuvolositat present en el cel té un orige únicament natural, des del principi de la Revolució Industrial, l'us a gran escala dels combustibles fòssils i les emanació de vapor d'aigua i atres gasos procedents de centrals nuclears, tèrmiques i geotèrmiques comporten alteracions importants de les condicions atmosfèriques locals. En determinades ocasions, les noves condicions atmosfèriques poden generar la formació de núvols que d'un atre modo no apareixerien en el cel. Són justament estos núvols generats a raïl de les activitats humanes les que es denominen antroponubes.

Formació de les antroponubes

La formació d'un núvol requerix tres ingredients : (i) és necessari que l'aire continga una certa cantitat d'aigua en forma de vapor , (ii) deu haver algun mecanisme que gele l'aire fins a conseguir que este aplegue a la temperatura de rocío i condense part del vapor d'aigua en forma de chicotetes gotetes, o be, si la temperatura és molt baixa, lo sublim formant menuts cristals de gèl, (iii) es necessiten núcleus de condensació o núcleus de gèl, és dir, chicotetes partícules sòlides que es mantenen en suspensió en l'aire, sobre les que es formaran les gotetes d'aigua frut del procés de condensació o els cristals de gèl quan el procés que té lloc és la sublimació. L'us de combustibles fòssils favorix que es donen les tres condicions anteriors. Per un costat, la combustió de gas natural, carbó o derivats del petròleu genera diòxit de carbono, un dels principals gasos responsables de l'increment del efecte hivernàcul, i vapor d'aigua. Este procés també comporta que, a causa de les impurees presents en els combustibles i de la combustió imperfecta, que en major o menor mida es produïx en molts motors i calderes, la formació de chicotetes partícules sòlides en suspensió. Estes partícules, a sovint del tamany d'aerosols naturals, es comporten com a núcleus de condensació o de gèl. Ademés, tots els processos de combustió comporten una lliberació d'energia tèrmica que, si es produïx a gran escala, pot favorir l'ascensió de l'aire càlit en ser menys dens que el que l'aire que ho rodeja. Si ben tots els processos que comporten l'us de combustibles fòssils generen els tres ingredients necessaris per a la formació de núvols, només determinades activitats humanes, com és el cas de les centrals tèrmiques o geotèrmiques, el vol dels avions comercials o les indústries petroquímiques, generen alteracions suficientment rellevants de les condicions atmosfèriques per a formar núvols, a les que cridarem antroponubes atenent al seu orige.

Nomenclatura de les antroponubes

L'obra de referència en relació en la nomenclatura dels núvols és el International Cloud Atles publicat per l'Organisació Meteorològica Mundial, que recopila la proposta de noms que va realisar Luke Howard a principis del s . XIX, i totes les modificacions i que s'han anat fent posteriorment. El nom científic de cada núvol és en llatí, i existixen dèu gèneros bàsics, els quals es diferencien a partir de la seua forma, color i altura. En el cas de les antroponubes, la seua nomenclatura és exactament la mateixa que la dels núvols d'orige natural pero anteponent el prefix anthropo - al nom del núvol corresponent (Mazon et al., 2012). Aixina, per eixemple, un Cúmulus que siga originat per una activitat humana deu designar-se com Anthropocúmulus. En el cas de les abreviatures que s'utilisen per a anotar la nuvolositat durant les observacions meteorològiques, cal antepondre la lletra a- per a diferenciar els núvols d'orige antrópico d'aquelles que tenen un orige natural. Tornant a l'eixemple anterior, un cúmul que normalment s'indica en l'abreviatura Cu, hi haurà anotar-ho com aCu quan siga originat per una activitat humana.