Any Mundial de les Comunicacions
1983 va ser proclamat Any Mundial de les Comunicacions per mig de la resolució 36/40 adoptada per l'Assamblea General de les Nacions Unides el 19 de novembre de 1981.[1] La proposta va ser impulsada per l'Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), organisme encarregat de coordinar les activitats de l'any, i va contar en el respal del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides.
La proclamació reconeixia l'importància de l'infraestructura de les comunicacions com un factor clau per al desenroll econòmic i social, particularment en els països en desenroll, i tenia com a objectiu estimular el creiximent d'estes capacitats. També es va buscar proporcionar un marc per a que les nacions analisaren les seues polítiques de comunicació, enfortiren la cooperació internacional i promogueren un desenroll equitatiu en l'accés a la tecnologia.[2]
Activitats i alcanç
[editar | editar còdic]Enguany es va caracterisar per diverses iniciatives orientades a resaltar el paper de les telecomunicacions en el desenroll econòmic i social. Entre les accions implementades es va incloure l'impuls a la creació i millora d'infraestructures nacionals i regionals de comunicació. Estes activitats varen estar dirigides a millorar l'accés a la tecnologia en distintes regions del món, en un enfocament particular en els països en desenroll, que en eixe moment enfrontaven llimitacions en les seues capacitats de comunicació.
Les campanyes de sensibilisació varen jugar un paper crucial durant l'any. Els governs, els planificadores i el públic general varen ser informats sobre les oportunitats que oferien les noves tecnologies de comunicació. Este esforç va buscar garantisar que les decisions sobre l'adopció de tecnologies anaren preses de manera informada i racional, promovent un us eficient i sostenible dels recursos.[2]
La finançació de les activitats es va estructurar a través d'un fondo especial administrat per la UIT, compost per contribucions voluntàries de governs, organisacions internacionals i actors del sector privat. Els recursos varen ser dirigits a proyectes en regions prioritàries, en émfasis en l'enfortiment de l'infraestructura en països en majors carències tecnològiques.
Adicionalment, es va fomentar la formulació de polítiques globals de comunicació, integrant estratègies nacionals i internacionals que garantisaren l'accés universal als servicis de telecomunicacions. Es va encorajar als Estats membres i a les organisacions no governamentals a participar activament en les activitats de l'any, assegurant una coordinació efectiva entre els programes nacionals i regionals.[1][2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «A/RES/36/40 - Assamblea General - Nacions Unides». documents.un.org. Consultat el 2024-10-26.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «L'Any Mundial de les Comunicacions». unesdoc.unesco.org. Consultat el 2025-01-08.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Año Mundial de las Comunicaciones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.