Anar al contingut

Aoniraptor libertatem

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Aoniraptor reconstruction as megaraptoran.png
Aoniraptor libertatem

Aoniraptor libertatem («lladre del sur de la llibertat») és l'única espècie coneguda del gènero extint Aoniraptor de dinosauri terópodo megarraptórido, que va viure entre mediats a finals del periodo Cretácico, fa aproximadament 97 a 95 millons d'anys, entre el Cenomaniense mig i el Turoniense enjorn, en lo que hui és Sudamérica.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Aoniraptor és un terópodo de tamany mijà. La llongitut del cos de l'holotip ha segut estimat pels seus descriptores en 2016 en uns sis metros. No obstant, este eixemplar encara no havia completat el seu creiximent.[1]

En 2016, es varen identificar tres traces úniques distintius, o autapomorfias. Les vèrtebres de la coa mija frontal té proyeccions conjuntes anteriors que són, sense superfícies de l'articulació clares en la finalitat de fer contacte en els eixints de les articulacions atrasseres en forma de palmito. Les vèrtebres de la coa mija frontal té protuberàncies articulares anteriors en un eixint gros i romo en l'exterior. Les vèrtebres de la coa posterior central ha emparellat aplanamientos, al no ser superfícies de l'articulació, als cantons superiors atrassers dels seus cossos vertebrals.[1]

Descobriment i investigació

[editar | editar còdic]

En el Rancho Violante, en les vores del llac Ezequiel en la província de Riu Negre en Argentina, es varen portar a terme excavacions des de l'any 2005, i el seu estudi va dur a que es varen identificar huit tipos diferents de terópodos.[1]

En 2016, l'espècie tipo Aoniraptor libertatem va ser nomenada i descrita per Matías J. Motta, Alexis M. Aranciaga Rolando, Sebastián Rozadilla, Federico E. Agnolin, Nicolás R. Chimento, Federico Brisson Egli i Emilio Fernando Novas. El nom del gènero és una combinació del terme tehuelche aoni, "sur", i el llatí raptor, "lladre". El nom de l'espècie és el acusativo explicatiu del llatí llibertes, "llibertat", i es referix a la declaració de l'Independència Argentina, realisada doscents anys ans que l'artícul de descripció científica fora escrit, en 2010.[1]

El holotip, MPCA-Pv 804/1 - 25, va ser trobat en una capa de la Formació Huincul que data de les époques del Cenomaniense al Turoniense. Consistix en una série discontínua de vèrtebras que comprén l'última vèrtebra del sacre, sis vèrtebres cabals anteriors, quatre vèrtebres de la coa mija i cinc cheuronés, aparte de lo que no s'han assignat més fòssils. Estos restants formen part de la colecció de paleontologia de vertebrats del Museu Provincial "Carlos Ameghino".[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 (2016).New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin.71
    231–253.