Anar al contingut

Apollino

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fotografia de el XIX.

Apollino o Apolo Médici és la denominació d'una escultura antiga conservada en la Galeria degli Uffizi, còpia romana d'un original helenístico que representa al deu Apolo en la seua tipologia d'Apolo Licio.

El seu cap té proporcions similars a la de la Afrodita Cnidia de Praxíteles,[1] lo que ha permés argumentar que deriva d'un original del mateix Praxíteles, o a lo manco identificar la peça en l'estil praxitélico. Per a uns atres el seu estil és eclèctic, mescla de varis estils de el "segon classicisme" d'época romana.[2] El seu pose pot indicar que sostenia un arc en el seu braç esquerre.[3]

Es va trobar en Roma en el XVII, encara que la seua exacta procedència es desconeix.[4] Va passar inicialment a la colecció Borghese i posteriorment a la Vila Medici, a on es registra la peça en 1704.[5] Al contrari que atres escultures antigues de la colecció Médici, no es va traslladar a Florencia pel gran duc Cosme III, permaneixent en Roma fins a 1769-70, quan va ser duta a Florencia junt al Grup Níobe.[6] Encara que des de llavors va decaure en fama, Johann Joachim Winckelmann va indicar en la seua correspondència que en la seua época encara seguia sent una de les escultures més copiades.[7] Percy Bysshe Shelley la va admirar en la seua visita a la Tribuna dels Uffizi: Plantilla:Cquote

En 1840 es va trencar com a conseqüència de la caiguda sobre ell d'una pintura de la mateixa Galeria Uffizi;[8] i va ser restaurat per Lorenzo Bartolini, que va cobrir l'estàtua completament en una capa de pintura per a distinguir els afegitons.

Ademés de les moltes còpies realisades en els sigles XVII i XVIII, l'escultor francés Jean-Baptiste Vietty va realisar una còpia del Apollino que es conserva en el Musée dones Beaux-Arts de Lió.

Atres "Apollinos"

[editar | editar còdic]

També hi ha una escultura arcaica grega del tipo Apollino denominada "Apollino Milani" (Museu Arqueològic Nacional de Florencia),[9] un en relleu, de Niccolò Bazzanti en la Galleria d'Art Pietro Bazzanti i Figlio o Museu Civico Revoltella de Trieste.[10]

  1. As represented by Head Ma421 in the Louvre. Plantilla:It icon Giulio Emmanuele Rizzo, Prassitele, Milan et Rome, 1932, p. 80-81.
  2. Plantilla:Fr icon Martinez, "Els styles praxitélisants", p. 335.
  3. Augustus J.C. Hare, "Florence: The Uffizi"
  4. Paolo Alessandro Maffei's note to Domenico de' Rossi's plate in Raccolta delle statue antiche i moderne (Rome, 1704:pl xxxix) gives a misleading early provenance, according to Francis Haskell and Nicholas Penny, Taste and the Antique: the lure of classical sculpture, 1500-1900 1981:146-48.
  5. Maffei, 1704.
  6. Haskell and Penny, 1981:147; Hans Gross, Rome in the Age of Enlightenment: The Post-Tridentine Syndrome and the ancien regime plaus the sculpture in Rome.
  7. Briefe, Walther Rehm, ed. IV:27.
  8. Guido Mansuelli, Galleria degli Uffizi: Li sculture (Rome 1958-61) noted in Haskell and Penny 1981:147 note 6.
  9. Ficha en Archeologica Toscana
  10. Masau, Maria (1996). Pasquale Revoltella, 1795-1869: sogno i consapevolezza del cosmopolitisme triestino.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]