Apolo A

Esquema de l'Apolo A.

Apolo A va ser el nom d'un disseny primerenc (de juliol de 1961) per a les càpsules Apolo. Es va dissenyar específicament per a missions de llarga duració en l'espai, per a realisar proves de reentrada en òrbites casi parabòliques i per a missions circunlunares, pero el disseny mai va aplegar a portar-se a terme.

En el moment del llançament de petició de propostes d'agost de 1961 fet per la NASA s'esperava una aproximació evolutiva per al programa Apolo. Despuix de completar el proyecte Mercury, tant la nau Apolo com el llançador Saturn serien usats en missions científiques i tecnològiques gradualment més complexes i ambicioses. El programa començaria en missions tripulades cada volta de major duració, seguiria en viages circunlunares, després en òrbites llunars i finalment en alunizajes.

Els objectius del proyecte del Apolo A eren

• qualificar els sistemes i característiques de les missions llunars en vols al voltant de la Terra de fins a 500 km d'altura
• qualificar la protecció tèrmica per a les missions llunars utilisant vols de prova no tripulats a velocitats casi parabòliques.
• estudiar les reaccions fisiològiques i sicològiques i les capacitats d'una tripulació formada per varis hòmens en un entorn espacial durant periodos de temps extensos (a lo manco dos semanes). En l'adaptador entre la segona etapa de l'eixida Saturn i la nau Apolo aniria una secció que seria usada com a laboratori orbital, d'uns 3,8 m de diàmetro i 2,4 m d'altura. Ahí és a on es realisarien els experiments relacionats en les operacions tripulades de la nau.
• desenroll de tècniques operatives de vol i terra i equipament per al soport de periodos de vols espacials de llarga duració.
• realisar investigacions necessàries per a obtindre informació a usar en les futures missions llunars.

Per a les missions en òrbita terrestre s'hauria utilisat el Saturn I. La massa del Apolo A hauria segut un terç menor que la massa de la càpsula que finalment es va portar a terme. La massa es repartia aixina:

• Mòdul de mando: 3600 kg
• Mòdul de propulsió-equipament: 1600 kg
• Motors principals: 1300 kg
• Laboratori espacial: 1400 kg
• Sistema d'escape: 1700 kg (se separaria despuix del final del final de l'ignició de la primera fase)
• Pes total en el moment del llançament: 9500 kg
• Pese total en òrbita baixa: 7800 kg

En el moment de la seua concepció, es va prevore que els primers vols no tripulats tindrien lloc entre octubre i decembre de 1963 utilisant un Saturn I. Entre febrer i abril de 1964 es realisarien llançaments no tripulats per a les proves de reentrada a velocitats casi parabòliques. Estes càpsules anirien equipades en paracaigudes i serien recuperades.

Entre 1965 i 1967 tindrien lloc els vols tripulats. Els vols circunlunares tindrien lloc en eixe periodo. Com a llançador s'utilisarien Saturn C-2. Quan en la fase de disseny va quedar clar que la nau pesaria més de lo proyectat, es va passar a proyectar l'us del Saturn C-3. Finalment el Saturn C-3 va ser cancelat a favor del Saturn C-5, i el proyecte Apolo A va ser abandonat per a donar lloc a l'esquema conegut del proyecte Apolo.

Referències

• Wade, Mark. «Apolo A en Encyclopedia Astronautica» (en anglés). Consultat el 2 de febrer de 2009.

Vore també

• Programa Apolo