Apparitor

En l'antiga Roma, un '___protected_title_0___' (també deletreado '___protected_title_1___'___protected_title_2___apparere___protected_title_3___paritor___protected_title_4___apparitor___protected_title_5___decuriae) entre ells. El més alt d'estos era el dels ___protected_title_6___, els empleats o notaris públics, seguits pel de ___protected_title_7___, lictores; després, els ___protected_title_8___, mensagers o citadores, açò és, agents en encàrrecs oficials; i els ___protected_title_9___, locutores o heralts.

Per lo tant el terme ha referenciado a un Bedell en una universitat, un encarregat o heralt; particularment, en el dret canònic de l'Iglésia catòlica, el qual estava inspirat en gran part per la llei romana. Apparitor va quedar com un títul oficial per a un agent en tribunals eclesiàstics. Varen estar designats per a servir en citacions, per a arrestar a persones acusades, i en el procediment civil eclesiàstic, per a prendre possessió, físicament o formalment, de la propietat en disputa, per a assegurar l'eixecució de la sentència del juge. Açò va estar fet en països a on el fòrum eclesiàstic, en la seua integritat substancial, està reconegut. Aixina actua com a aguasil i sheriff. La seua garantia d'entrega de les citacions és evidència del coneiximent de la seua obligació d'aparéixer, ya siga para es jujat, per a donar testimoni, o per a fer qualsevol cosa més imposta llegalment pel juge; la seua declaració es convertix en la base d'un càrrec de rebelia en contra de qualsevol que es negue a obedir la citació.