Apteromantis aptera

Apteromantis aptera (Apteromantis aptera)

Apteromantis aptera es tracta d'un endemisme de la península ibèrica. És una de les dos espècies dins del gènero Apteromantis, sent A. bolivari un atre endemisme, del nort d'Àfrica. Va ser descrita per primera volta per Fonts en 1893, quí ho va agrupar dins del gènero Ameles (com Ameles aptera) per la seua morfologia similar. No obstant, pertany a Apteromantis, sent els seus ulls allargats cap a l'àpiç, una de les característiques utilisades per a la seua distinció. Actualment es troba protegida baix certa llegislació espanyola i és catalogada per la Llista Roja de la UICN en l'etiqueta "LC". La seua extensió principalment comprén el Sur de la península.

Característiques morfològiques

Sol presentar coloració verda, encara que també hi ha membres grisáceos i marrons. És de tamany menut, sent la llongitut de les femelles major que la dels machos, aplegant a màxims de 36mm i 28mm respectivament. El pronoto també és major en femelles, fins a 8.5mm, i en mascles fins a 6mm. El seu cap, en forma triangular, acumula la major diferenciació front a atres tàxons. Els seus dos ulls composts s'ubiquen en l'extrem superior, adquirint forma cònica (allargant-se cap a dalt). Les antenes són més llargues en mascles que en femelles. Com el seu nom indica, és áptero, és dir, hi ha absència d'ales en abdós sexes i durant tots els estadis de la seua vida. Tampoc presenta élitro. La falta d'estes estructures es considera un limitante de la capacitat dispersiva de l'espècie.

Distribució geogràfica

L'altitut no sembla ser un factor limitante de l'espècie, trobant poblacions des del nivell de la mar fins als 1300 metros. Els pisos bioclimàtics que li corresponen són el termomediterráneo i el mesomediterráneo. Viu en paisages en pasturages baixos, que faciliten el seu ocultamiento per la seua coloració. Els cultius de seca, xares, arbustos baixos de tossals secs i solejades constituïxen els hàbitats a on ha segut catalogat. Sobre la seua extensió geogràfica, no es troba clarament llimitada. Alguns experts consideren que pot haver major número del que sembla. Han tingut lloc redescubrimientos en la província de Còrdova, servixca d'eixemple la població trobada el municipi de Guadalcázar. Les poblacions es troben aïllades, #lo que dificulta l'intercanvi genètic, sent un dels seus limitantes l'absència d'ales. També hi ha certes barreres geogràfiques, com l'autovia A-49. S'han catalogat núcleus, com a taques disperses, #lo que dificulta una aproximació de l'extensió de l'espècie. En Andalusia es concentra la major extensió, sumant un total de 31 cuadrículas d'un quilómetro quadrat. En Castella-la Mancha hi ha un total aproximat de quatre cuadrículas de mateix tamany, mentres que Extremadura i Comunitat de Madrit sumen un total de tres. En els últims anys (2012) el número de poblacions sembla estar aumentant.

Llegislació

L'estat de protecció de A. aptera es troba dividit, a nivell regional, com a sensible a l'alteració del seu hàbitat, dins de el "Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades", i també a nivell regional. En Andalusia, en el "Catàlec Andalús d'Espècies Amenaçades", en categoria “d'interés especial”, mateixa categoria en el "Catàlec Regional d'Espècies Amenaçades de Castella-la Mancha", i apareix en el "Catàlec Regional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades de la Comunitat de Madrit" com “en perill d'extinció”. La categoria UICN per a Espanya és VU B2ab(ii,iii). Ademés, es tracta de l'única mantis en protecció iinternacional. Està present en el Conveni de Berna, en els Anexos II i III, que, en Espanya, estan arreplegats en el BOE núm. 235, "Instrument de ratificació del Conveni relatiu a la conservació de la vida selvada i del mig natural en Europa", de l'1 d'octubre de 1986.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Apteromantis aptera.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Apteromantis aptera.