Aqüeducte del Gier
El Aqüeducte del Gier[1] (en francés: Aqueduc du Gier) és un antic aqüeducte romà, provablement construït en el I despuix de cristo per a proporcionar aigua a Lugdunum (Lió), en lo que hui és l'est de França. És el més llarc i millor conservat dels quatre aqüeductes romans, va servir a la creixent capital de la província romana de Gallia Lugdunensis. Duya la seua aigua de la font del Gier, un chicotet afluent del Ródano, en les ales del Mont Pilat, 42 km (26 milles) al sur-oest de Lió. Seguint un camí sinuós, en 85 km (53 milles) l'aqüeducte del Gier és el més llarc conegut dels aqüeductes romans. La seua ruta ha disminuït, quedant numerosos restants. Deixant les terres altes del massiç del Pilat, en el departament del Loira, l'aqüeducte travessa el departament del Ródano, passant per Mornant, Orliénas, Chaponost i Sainte-Foy-lès-Lió per a terminar en Lió.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Els Aqueducs Romains de Lió» (en francés). Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2011. Consultat el 28 de giner de 2014.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acueducto del Gier» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.