Aqua Appia
A. Restants d'antigues mines de sal.
B. Eixida de conducte del Acqua Appia.
C. Fontanella provegnente moderna de d.o cova.
D. Costera abans conegut com el Clivus Publicio.
E. Avanzi de les subestructura de lAventino.
El Aqua Appia va ser el primer aqüeducte de Roma. Va ser construït pels censores Api Claudio Ceco, conegut també per la construcció de la Via Apia durant la seua censura, i Cayo Plaucio Venox[1] en l'any 312 a. C.[2]
Quan l'aigua del riu Tíber ya estava massa contaminada per al consum humà i els manantiales i pous més pròxims ya no donaven abast a les necessitats de la població, va caldre plantejar-se cóm transportar aigua des de més llunt. Segons el comissionat dels aqüeductes de la capital (curator aquarum) Sext Juliol Frontino, el censor C. Plaucio va trobar el manantial en el agro Lucullano, a 780 passos a l'esquerra de la via Prenestina, encara que no ha segut identificat.[2]
El primer dels nou aqüeductes catalogats per Frontino en la seua obra De aquae ductu Urbis Romae, publicat cap a finals de el I, va anar també el més curt. En un cabal de 75 537 metros cúbics cada 24 hores,[2] transcorria 16 445 m,[3] fins a entrar en Roma prop de la Porta Maggiore (Porta Major) (en el lloc designat com ad spem veterem) es dirigia al Celio i Aventino i terminava prop de la porta Trigemina, en el Fòrum Boario. Va ser restaurat, junt en l'Anio Vetus, pel pretor Quintus Marcius Rex in 144‑140 a. C.,[2] i per Augustus entre 11 i 4 a. C.[2]
Principalment un aqüeducte subterràneu, solament va ser elevat en arquerías durant un recorregut d'uns 60 passos prop de la porta Capena[2] (segons algunes fonts, solament un 5 % dels 421 431 m que formaven els aqueductos de Roma transcorrien per arquerías, viaductes o ponts elevats[3] encara que Isabel Rodà, catedràtica d'Arqueologia de l'Universitat Autònoma de Barcelona, eleva estes sifres a 507 quilómetros d'aqüeductes, dels quals 434 km eren subterràneus, 15 km de superfície i solament 59 km (el 12 %) discorria per arquerías).[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Valmaña Ochaita, Alicia. Les reformes polítiques del censor Api Claudio Cego, pp. 75-77.. Univ de Castella-la Mancha, 1995. En Google Books. Consultat el 13 de juliol de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Ball Platner, Samuel (en anglés). «Aqua Appia.» (revisat per Thomas Ashby) en A Topographical Dictionary of Ancient Rome, London: Oxford University Press, 1929. Sitie web LacusCurtius. Consultat el 13 de juliol de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 Hansen, Roger D. (en anglés) «Water and Wastewater Systems in Imperial Rome.» Waterhistory.org. Consultat el 12 de juliol de 2015.
- ↑ «Aqüeductes.» [1] archivat en Wayback Machine. National Geographic en espanyol. Consultat el 13 de juliol de 2015.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aqua Appia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.