ArXiv
arXiv (pronunciat [ˈaɾkiv]) és un archive en llínea per a les prepublicacionés d'artículs científics en el camp de les matemàtiques, física, ciències de la computació i biologia quantitativa. En molts camps de les matemàtiques i la física, casi tots els artículs científics es coloquen en arXiv. A data 27 de juliol de 2010, arXiv.org contenia més de 617 767 imprimibles, lo que supon que mils d'ells són afegits cada més.
Història
[editar | editar còdic]El arXiv va ser desenrollat originalment per Paul Ginsparg i va començar en 1991 com un archiu per a borradors de física i més vesprada es va ampliar per a incloure astronomia, matemàtiques, ciències de la computació, ciència no llineal, biologia quantitativa i més recentment estadística. Pronte es va fer obvi que s'havia generat una demanda per a que es mantingueren durant molt temps els borradors. El terme i-print es va adoptar per a descriure estos artículs. A Ginsparg li va ser concedida una beca "MacArthur Fellowship" en 2002 per la fundació de arXiv.
Originalment va ser estajada en el Laboratori Nacional dels Àlbers (at xxx.lanl.gov, d'ahí el seu antic nom, LANL preprint archive ) i ara està estajat i administrat per l'Universitat Cornell, en mirrors en tot lo món. Va canviar el seu nom i direcció per arXiv.org en 1999 per a donar-li una major flexibilitat. S'ha afirmat de forma equivocada que el nom original del host "xxx" va ser perque era millor que "www" en tots els seus aspectes, pero xxx.lanl.gov era anterior a la World Wide Web. També es va dir en ocasions que existix algun software de control de contingut estava impedint que alguns usuaris accediren al lloc des de la seua direcció prèvia, xxx.lanl.gov, baix l'impressió de que XXX implicava que era una web pornogràfica; no obstant, la llegislació com l'Acta de protecció de menors en internet no es va aprovar fins a més vesprada i no existixen proves de que els usuaris anaren bloquejats significativament per tals programes.
La seua existència va ser un dels factors que va conduir a que es precipitara l'actual revolució en la forma en que s'efectuen les publicacions científiques, conegut com el "moviment de lliure accés", en la possibilitat d'una eventual desaparició de les revistes científiques tradicionals. Els matemàtics professionals i els científics carreguen regularment els seus artículs en arXiv.org per a que hi haja un accés mundial i algunes voltes per a que es revise ans que siguen publicades en revistes revisades per parells.
El funcionament de arXiv actualment està sostingut per l'Universitat Cornell i per la National Science Foundation.[1]
Revisió per parells
[editar | editar còdic]Encara que arXiv no està revisat per parells, es va introduir un sistema de "aprovació" en giner de 2004 com a part d'un esforç per a assegurar el contingut que és rellevant i d'interés per a l'investigació actual en les disciplines especificades. El nou sistema ha recaptat part de crítiques per denúncies de restriccions injustificades. Baixe este sistema, un autor deu rebre primer la seua aprovació. L'aprovació ve o be d'un atre autor de arXiv que és un "evaluador" o és automàtica, depenent de varis criteris que no estan públicament exposts. No es demana que els evaluadores revisen els errors de l'artícul, sino si este és apropiat per a l'àrea al que pertanyen. Els nous autors d'institucions acadèmiques reconegudes reben per lo general un respal automàtic, lo que en la pràctica significa que no tenen que preocupar-se para res d'este sistema.
Encara que la falta de revisió per parells suscita alguna preocupació, no es considera un obstàcul per als usuaris de arXiv. Molts autors són cuidadosos en les seues contribucions. La majoria dels i-prints també s'envien a revistes científiques per a que siguen publicades, pero alguns treballs, inclosos alguns artículs influents, es queden solament com i-prints i jamai són publicats en una revista científica. Un eixemple ben conegut d'açò últim és una prova potencial de la conjectura de la geometrización de Thurston, inclosa en la Conjectura de Poincaré com a cas particular, enviada per Grigori Perelmán en novembre de 2002. Perelman semblava satisfet de renunciar a una publicació tradicional revisada per parells, alegant que "Si algú està interessat en la meua forma de resoldre els problemes, està tot ahí (referint-se a arXiv) -deixem que entren i ho lligguen".[2]
Encara que arXiv conté alguns i-prints dubtosos, com els que afirmen refutar famoses teoremes o provar famoses conjectura com les últimes teoremes de Fermat utilisant només matemàtiques de secundària, estos són "sorprenentment rars" (vore Jackson 2002 en referències). ArXiv generalment reclasifica estos treballs. Per eixemple, en l'apartat de "matemàtiques generals" abans que destruir-los.[3]
Dèneu científics, per eixemple el premi Nobel Brian Josephson, varen testificar que cap dels seus artículs va ser acceptat i uns atres varen ser recategorizados a la força pels administradors de arXiv, o be per la naturalea controvertida del seu treball, o perque no eren teories de cordes canòniques, en lo que supon una censura intelectual.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (warning: on-line version is PDF)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Computing Research repository FAQs, Cornell University». Archivat des d'el original, el 25 de juliol de 2008. Consultat el 22 de novembre de 2007.
- ↑ Nadejda Lobastova and Michael Hirst, "Maths genius living in poverty", Sydney Morning Herald, August 21, 2006
- ↑ Front: (In)frequently asked questions
- ↑ archivefreedom.org
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «ArXiv» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.