Araucaria biramulata

Araucaria biramulata (Araucaria biramulata)

Araucaria biramulata és una espècie arbòrea pertanyent a la família Araucariaceae. Es troba únicament en Nueva Caledonia. Està considerada en perill d'extinció per la pèrdua d'hàbitat.

Descripció

És un arbre columnar que alcança un tamany de 30 m d'altura, en numeroses branques esteses. La corfa és grisa o marró, exfoliante en tires fines. Branques de troncs múltiples en les puntes, branques de temporada 8-13 mm de diàmetro. Fullage jovenil com a agulles, àpiç abruptament agut. Fulls adultes en difusió, ovadas, escamosas, en una nervadura central prominent, de 7-9 mm de llarc per 6.5 mm d'ample, quilla, acuminada, estomes en abdós superfícies, àpiç curvada. El com a masculí cilíndric, de 6-7 cm de llarc per 1.5-2 cm d'ample, escamas acuminadas. El com a femení de 9-10 cm de llarc per 8-9 cm d'ample; bràctees erectas, de 8 mm de llarc. Les llavors de 3 cm de llarc, en una núcula triangular llarga i en ales ovadas. Germinació epígea.

Taxonomia

Araucaria biramulata va ser descrita per John Theodore Buchholz i publicat en Bulletin du Muséum d'Histoire Naturelle, sér. 2 21: 279. 1949.

Etimologia

Araucaria: nom genèric geogràfic que aludix a la seua localisació en Arauco.

biramulata: epítet

Sinonímia

• Araucaria rulei var. pendula Bars.
• Eutacta cookii var. gracilis Carrière
• Eutacta cookii var. ovalifolia Carrière
• Eutacta cookii var. viridis Carrière
• Eutassa biramulata (J.Buchholz) de Laub.