Araucaria schmidii

Araucaria schmidii és una espècie de conífera pertanyent a la família Araucariaceae que és originària de Nueva Caledonia i l'única de les araucarias del archipèlec que creix exclusivament en substrats no ultramáficos. Està considerada en perill d'extinció per la pèrdua d'hàbitat i la seua població menuda.

Hàbitat

Esta espècie es restringix a les ales dels massiços de Colnett i del Mont Panié en Nueva Caledonia, generalment a altituts de 1500 a 1630 metros sobre el nivell de la mar, sobre substrat rocós d'orige sedimentario (esquisto), en poblacions escasses sobre els cims exposts. S'ha reportat que l'espècie enfronta un risc alt d'extinció degut a que la seua menuda població restringida a un àrea poc extensa és vulnerable a events destructius fortuïts.

Descripció

És un arbre que alcança un tamany de 30 m d'altura, en numeroses branques ascendents. La corfa és grisa, exfoliante en tires llargues de 10-15 cm d'ample. Les branques primàries, pinnadas, en un patró com d'O, en 2 files, de 6-9 mm de diàmetro. Els fulls jovenils lanceoladas, en quilla de 18 mm de llarc per 2 mm d'ample per 1.5 mm de gruixa, en forma d'agulla, àpiç curvat. Els fulls adultes imbricadas, lanceoladas, en quilla de 7-10 mm de llarc per 1.5 a 2 mm d'ample, en forma d'agulla, curvada en l'àpiç. Els cons femenins produïts terminalmente, àmpliament ovoides de 9 x 6 cm, de color glauco en madurar, bràctees en una punta recta de fins a 15 mm, madurant de novembre a giner. Els cons masculins de fins a 5 cm de llongitut, produïts de forma terminal en la part superior de l'arbre, maduren a mitan de febrer. La germinació segons informes és epígea.

Taxonomia

Araucaria schmidii va ser descrita per David John de Laubenfels i publicat en Travaux du Laboratorie Forestier de Toulouse 1(8) Art 5: 1. 1969.

Etimologia

Araucaria: nom genèric geogràfic que aludix a la seua localisació en Arauco.

schmidii: epítet otorgat en honor del botànic Maurice Schmid.

Sinonímia

Eutassa schmidii (de Laub.) de Laub.