Araujia sericifera
El jazmín de Tucumán[1] (Araujia sericifera Brot.), també cridat planta cruel, tasi o miraguano, és una espècie fanerógama pertanyent a la família de les apocináceas. S'utilisa com planta ornamental.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta planta és nativa d'Amèrica del Sur. Li la considera una mala herba nociva en molts àmbits fòra de la seua zona de distribució natural. En l'Argentina és autòctona en les províncies de Buenos Aires, Santa Fe, Entre Rius, Corrents i Missions,[2] a on el seu cultiu no només és apropiat, sino recomanat per atraure a la palometa monarca (Danaus erippus). Té un ràpit creiximent d'enredadera que pot cobrir un dosel d'arbre en dos o tres anys, competint en alguns arbres per la llum, l'aigua i els nutrients. És un component habitual dels talares bonaerenses, i la seua floració bella i abundant la fan un eixemplar digne de ser cultivat.
Espècie invasora
[editar | editar còdic]Espècie nativa d'Amèrica del Sur, va ser introduïda en Europa i en moltes atres regions com a planta ornamental i actualment és considerada amoladora. La seua distribució actual s'estén més allà de la seua àrea originària natural comprenent el sur d'Europa, Suràfrica, Amèrica del Nort (Califòrnia, Geòrgia), Austràlia i Nova Zelanda.[3]
Espanya
[editar | editar còdic]Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Araujia sericifera va ser descrita per Félix de Avelar Brotero i publicat en Transactions of the Linnean Society of London 12: 62–70, pl. 4–5. 1818.[5]
Araujia: nom genèric que va ser otorgat en honor del botànic portugués António Araújo de Azevedo, 1.° Comte de Barca (1754-1817).
sericifera: epítet latino que significa que "du seda" i es referix als seus pèls sedosos que rodegen les llavors.
- Apocynum volubine Vell.
- Araujia albens (Mart.) G.Dò 1837.
- Araujia calycina Decne. 1844.
- Araujia grandiflora (Mart.) Morong Ann. 1893.
- Araujia hortorum I.Fourn. 1885.
- Araujia sericifera f. calycina (Decne.) Malme 1909.
- Araujia sericifera f. hortorum (I.Fourn.) Malme 1909.
- Araujia sericifera var. hortorum (I.Fourn.) Malme 1900.
- Physianthus albens Mart. 1824.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ [1]
- ↑ Araujia sericifera - moth plant, Royal New Zealand Institute of Horticulture. Copied from Ian Popay, Paul Champion & Trevor James, An Illustrated Guide to Common Weeds of New Zealand. ISBN 0-473-09760-5.
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ «Araujia sericifera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 3 d'agost de 2013.
- ↑ en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Jepson Manual Treatment
- USDA Plants Profile
- Photo gallery
- Este artícul conté una traducció derivada de «Araujia sericifera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.