Architeuthis
Architeuthis és un gènero de cefalòpodes del orde Teuthida coneguts normalment com a calamars jagants. S'han propost fins a huit espècies,[1] encara que alguns grups científics defenen que solament existix una.[2][3]
Són animals marins d'immersió profunda que alcancen dimensions extraordinàries; recents estimacions sugerixen un màxim de 10 m per als mascles i fins a 13 m per a les femelles.[4] S'ha especulat sobre l'existència d'eixemplars de molt més de vint metros i mija tonellada de pes, encara que açò no s'ha pogut confirmar.[4] Un dels majors espècimen va ser una femella de casi 18 metros de llarc, el cadàver del qual va quedar varat en una plaja de Nova Zelanda, en 1887.[5] També existix menció d'un atre eixemplar capturat accidentalment en l'any 1933, en aigües neozelandeses, de 21 metros de llarc i 275 kg de pes.[4]
Els tentàculs, ubicats sobre el cap, apleguen a medir de 2,5 a 6 voltes la llongitut del mant o sac visceral, i formen la major part de la llongitut corporal. El 30 de setembre de 2005, investigadors del Museu Nacional de Ciències de Japó i l'Associació d'observadors de Ballenes de Ogasawara varen obtindre imàgens d'un calamar jagant en el seu hàbitat natural.[6] Es varen obtindre 556 fotos en 2004. I el mateix equip va filmar un calamar jagant per primera volta el 4 de decembre de 2006.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Les primeres imàgens en video d'un espècimen viu en llibertat varen ser preses en estiu de 2012 per un equip conjunt de les televisions Discovery Channel i NHK i es va emetre en primícia íntegrament el 13 de giner de 2013 para Japó i el 27 para Estats Units.[7]
Morfologia i anatomia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Calamar.
A pesar del seu enorme tamany, el calamar jagant no és particularment pesat en comparar-ho en el seu principal predador, el cachalote, degut a que la seua prominent llongitut es deu principalment als seus huit braços i dos tentàculs. Els pesos dels espècimen capturats s'han medit en centenars de quilograms. Els jovenils postlarvales han segut descoberts en aigües superficials de Nova Zelanda. Existixen plans per a la captura d'estos eixemplars jóvens en la finalitat de ser estudiats.
Es coneix molt poc sobre el seu cicle reproductiu. El macho té un espermatóforo prensil o tubo de depòsit; que actua com pene, de 9 dm de llongitut, que estén des de dins del mant, i aparentment usa per a injectar esperma dins del depòsit de la femella (localisat en un braç). Encara que el mig pel qual l'esperma és transferida a la massa d'òvuls és matèria de molt debat, una captura en Tasmania d'un espècimen femella en un chicotet subsidiari tendril fixat a la base de cada u dels seus huit braços podria ser vital per a resoldre la qüestió. Esta espècie pert els hectocotilos usats en la reproducció com en molts uns atres cefalòpodes.
Els braços estan equipats en centenars de ventoses de succió en dos files a lo llarc, cada una montada en una base individual, i proveït al voltant de la seua circumferència en un anell dental que ho ajuda a capturar el seu assut per aferrar-ho fermament entre la succió i la perforació. El tamany de les ventoses varia de 2 a 5 cm de diàmetro, i és comú trobar cicatrius circulares prop de la boca dels cachalotes que cacen estos animals. Un atre depredador conegut del calamar jagant, és el taburó somnoliento Somniosus pacificus, en l'oceà Antàrtic, pero no es coneix si eixos taburons activament els cacen, o són simplement netejadors de carcasses de calamars.
Un dels més inusuals aspectes d'esta espècie (com també en algunes atres espècies de calamars de grans dimensions) és la seua tendència a mantindre densitat baixes d'amoni en relació en l'aigua de mar i aixina mantindre flotabilitat neutra en el seu ambient natural (la columna d'aigua), ya que carixen de bufa natatoria plena de gas com usen per a eixa funció els peixos teleósteos, se servixen del clorur d'amoni que hi ha pel seu teixit muscular.
Com tots els cefalòpodes, els calamars jagants tenen òrguens especials estatocistos per a detectar la seua orientació i moviment en l'aigua. L'edat d'un espècimen pot determinar-se per mig de "anells de creiximent" en els estatolitos del estatocisto, anàlec a determinar l'edat d'un arbre contant els seus anells, de lo que es deduïx que els mascles creixen uns 2,6 mm al dia i les femelles 4,68 mm.
Visió
[editar | editar còdic]En un diàmetro de fins a 25 cm, el Architeuthis dux és considerat l'animal en els ulls més grans, encara que es creu que el calamar colossal podria tindre'ls encara més gran. Estos ulls carixen de membrana còrnea (ulls oegópsidos), igual que les atres espècies de potas i voladores, a diferència dels calamars verdaders que la tenen.
Els cefalòpodes es distinguixen del restant dels invertebrats per posseir un complicat sistema visual. Tant el sistema visual dels cefalòpodes com el dels vertebrats són un eixemple d'evolució convergent. Açò significa que abdós grups d'animals són semblants, pero la seua habilitat per a vore es va desenrollar per separat en cada grup. De fet, si comparem els ulls d'un calamar en els nostres, trobem notables diferències sobre la seua anatomia. Tant els calamars com els humans tenen ulls simples, en pupiles, iris i una retina.
Tamany
[editar | editar còdic]
La taxa de creiximent d'un calamar jagant és extraordinàriament ràpida. És l'animal en la taxa de creiximent més ràpida, d'ahí que en pocs anys tinguen eixe tamany descomunal. Particularment la seua llongitut total, ha segut freqüentment exagerada. Hi ha cites de espècimen que medien més de 20 m de llongitut, pero mai s'ha documentat científicament. Tals llongituts potser es confonguen per les grandíssimes extensions dels seus dos tentàculs per a alimentar-se, anàlecs a bandes elàstiques. L'eixemplar de 1887 realment media menys de 13 metros, lo restant és conseqüència d'este estiramiento post mortem.
El calamar jagant alcança tamanys considerables, en registres de llarc del mant (LM) superiors a 4,5 m, llarc total de la majoria dels registres de 6 a 13 m. Este gènero presenta un dimorfisme sexual pronunciat. El pes màxim s'estima en 312 kg femelles, i 178 kg en machos.[8] Els mascles tenen una vida més curta que les femelles i maduren sexualment més tempranamente, s'estima que els mascles viuen entorn a un any i les femelles els dupliquen o tripliquen els anys.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Current Classification of Recent Cephalopoda» (en inglés). Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2006. Consultat el 30 de juny de 2009. «Classificació dels cefalòpodes.»
- ↑ «ha-espècie-cinc-creia/680677.html Científics gallecs defenen que solament hi ha una espècie i no cinc com es creïa». Consultat el 26 de febrer de 2013.
- ↑ Els calamars jagants, una única espècie de “notables depredadors”
- ↑ 4,0 4,1 4,2 O'Shea, S. 2003. "Giant Squid and Colossal Squid Fact Sheet". The Octopus News Magazine Online.
- ↑ Kirk T.W. 1887. Brief description of a new species of large decapod (Architeuthis longimanus). Trans. Proc. N.Z. Inst. 20: 34-39
- ↑ Kubodera, T. & K. Mori 2005. First-ever observations of a live giant squid in the wild.Plantilla:PDFlink Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 272(1581):2583-2586.
- ↑ http://www.elmundo.es/elmundo/2013/01/07/natura/1357547744.html
- ↑ María Edith Ré. «Architeutis sp.». Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2010. «Atles de sensibilitat ambiental de la costa i la mar argentina.»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Architeuthis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.