Ariccia
Ariccia (en llatí Aricia) és un municipi italià de la ciutat metropolitana de Roma Capital, en la regió del Lacio (Latium). Situat en els monts Albanos, forma part dels suburbis de la ciutat de Roma, i es troba dins dels llímits del parc regional conegut com el «Parco Regionale dei Castelli Romani».
Ariccia és famosa per la seua porchetta (preparació de porc torrat en base en una excelent recepta local), aixina com pels seus apreciats vins. La comuna de Ariccia inclou les frazioni de Vallericcia i Cecchina. Llimita en els municipis d'Albano Laziale, Aprilia (LT), Ardea, Genzano vaig donar Roma, Lanuvio, Nemi, Rocca vaig donar Papa
Història
[editar | editar còdic]
D'acort a una vaga notícia de Cayo Juliol Solino, Ariccia va ser fundada per Arquíloco Siculo en époques molt remotes. Restants arqueològics trobats en la ciutat confirmen l'existència d'un assentament datat en els sigles IX a VIII a. C. Més vesprada, la ciutat va ser membre de la Lliga Llatina, i en el seu territori, que englobava el llac de Nemi, va ser construït el santuari de Diana Aricina (o Diana Nemorensis), erigit entre totes les ciutats llatines, i presidit per un sacerdot conegut com Rex Nemorensis, famós per l'obra de La branca dorada (The Golden Bough) de James Frazer.
Baixe les seues muralles es va desenrollar la batalla de Aricia (506 a. C.) descrita per Tito Livio, en la que els habitants de Ariccia, aliats en els Cumanos de Aristodemo, varen derrotar als etruscs conduïts per Arus, fill de Lars Porsenna.
Ariccia va anar definitivament conquistada pels romans en el IV; rebent llavors la categoria de municipium, i expandint-se cap a la vall inferior, en el que la via Apia la conectava en Roma. Ariccia es va convertir en la principal estació de pas en el camí des de Roma cap a l'Itàlia del sur. El seu veïnat en Roma i la bellea del lloc, varen favorir que Ariccia anara triada per molts dels patricios romans per a construir allí les seues viles de recree, de les quals encara hui es conserven numerosos restants.
Situada en una posició estratègica, la ciutat va ser saquejada vàries voltes durant les invasions bàrbares del Imperi romà per godos, vàndals i, finalment, pels sarracenos, que la varen destruir en l'any 827. Debido a ello, els seus habitants es varen traslladar a l'antiga acrópolis (o ciutadella), a on varen fundar una nova comunitat.
En el 990, el Castrum Ariciensis ("El castell de Ariccia") era un domini de Guido, comte de Túsculo. Durant el regnat del papa Nicolás II, el castell es va convertir en propietat dels Estats Pontificis, d'els qui a la seua volta varen passar de nou al comtat de Túsculo com a feu (any 1116). l'Iglésia Romana va tornar a recuperar Ariccia en l'any 1223, en el papa Honorio III, de la família Savelli, i ho va mantindre en el seu poder fins a la primera mitat de el XV.
Ariccia va començar no obstant a despoblarse, i despuix d'un periodo baix l'administració del castell de Lariano, va passar al districte de Genzano, que va registrar només 100 persones en Ariccia. Sobre l'any 1400, tot el territori es va convertir en propietat del monasteri de Sant Anastasio delle Tre Fontane, i, despuix d'un breu periodo baix el domini dels Savelli, va ser cedit a l'abadia de Grottaferrata.
El papa Sixto IV va entregar Ariccia als Savelli, els qui varen portar a terme diversos treballs per a millorar la seua situació, incloent la dessecació del llac de Vallericcia, situat en la vall. En l'any 1661, la ciutat va passar a poder de la poderosa família Chigi, que va fer construir l'esplèndit Palazzo Savelli Chigi que domina la plaça principal, en el qual es trobaven estajats els archius Chigi, de valor incalculable. El papa Alejandro VII, de la família Chigi, va viure durant llarcs periodos en Ariccia, i va canviar dràsticament la seua calitat urbanística, en l'important contribució de Gian Lorenzo Bernini, a qui devem la bella plaça principal i l'iglésia de l'Asunción (Assunta en italià) que està enfront del Palazzo.
En l'any 1854, el papa Pío IXX va ordenar la construcció d'un pont que permetia superar el gran bosc de la vall, actualment conegut com el parc Chigi, que fins a llavors havia dificultat l'accés a Ariccia des de Roma a lo llarc de la Via Apia. El pont va ser destruït junt a gran part de la ciutat durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Reconstruït en 1947, es va derrocar sobtadament en l'any 1967, i va haver de ser reconstruït una volta més.
Demografia
[editar | editar còdic]Patrimoni
[editar | editar còdic]
El lloc més digne de menció de Ariccia és l'entrada des del famós pont, que du a la plaça barroca de Bernini. Entre els seus principals monuments que es poden observar destaquen:
- El Palazzo Savelli Chigi, les habitacions del qual perfectament restaurades són famoses com decorat de moltes películes històriques.
- L'iglésia de l'Asunción (Assunta) de Bernini, coronada per una cúpula inspirada en el Panteón. En el seu interior l'àbsit es troba un notable freso de Borgognone.
- La Fontana delle Tre Cannelle, que durant un temps es va pensar que contenia la tomba del Simón el Mac (Simon Magus en llatí).
Atres monuments a destacar són la Porta Romana, també de Bernini, i, a 2 km de la ciutat, el venerat santuari de la Madonna del Galloro, en la frontera de Bernini. Est és el punt d'arribada d'una processó religiosa que es porta a terme cada 8 de decembre, coneguda com la "Processó de la Senyora" ya que és presidida per una dòna jove.
L'àrea de Ariccia alberga moltes troballes arqueològiques com la vila de l'emperador romà Vitelio, els restants de la Via Apia Antica, ademés dels dels antics temples del mont Cave i de la ribera del llac Nemi.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]- Cournon, França
- Lichtenfels, Alemània
- Prestwick, Regne Unit
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ariccia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.